Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Eloi Aran) Aquest cap de setmana vaig fer l'experiència antropològica d'anar a La Roca Village, el centre comercial d'outlets del Vallès. Mentre la família anava de compres em vaig interessar per l'espai interreligiós que m'havien comentat que existia en el centre comercial. L'espai en qüestió, anomenat "Contemplation room", es troba mig amagat dins la nova ampliació del conjunt, en un trencall de l'alineació de les façanes. Com correspon al títol, es tracta d'una "habitació" perduda dins del fals llogarret del centre. Hi ha una primera estança de vestíbul on hi trobem exposats una bíblia (només en anglès),  l'Alcorà (en àrab) i una Bíblia jueva (en hebreu). Aquest fet ja indica que l'espai no està pensat per indígenes autòctons.

Des d'aquest vestíbul s'accedeix, com si dels serveis higiènics es tractés, a dos habitacles diferenciats per sexes (o potser hauríem de dir "segregats", tal com els laïcistes anomenen les escoles que separen per sexes). Tant l'espai per homes, com el de les dones (tranquils, no hi havia ningú) són de característiques idèntiques: petis espais que compten amb un lloc per rentar-se els peus, un banquet i unes estores plegades embolcallats d'un blanc immaculat de parets i sostre on només hi apareix una insignificant mitja lluna i una fletxa. La il·luminació natural entra a cada espai per un lluernari zenital quadrat. Això és tot.

La primera impressió d'aquest "Contemplation room" és que es tracta d'un espai de suport a turistes, especialment de confessió musulmana (ja que, segons els pilars de l'islam, els musulmans tenen la obligació de resar 5 cops al dia). La seva ubicació i la no-significació religiosa externa (s'ho podrien haver treballat una mica més... no sé, fer un espai més central, amb una petita cúpula amb llum zenital rodona com el Panteó o la Rothko Chapel per posar un exemple del que s'anomena "espiritualitat laica") denoten una certa deixadesa dins de la sorpresa de poder comptar amb un espai d'aquestes característiques en un centre comercial. Sobta una mica que el poble tingui referències gaudinianes a les seves fonts i no hi hagi la possibilitat d'una oració cristiana en l'espai contemplatiu. Si es possibilita la orientació de la pregària musulmana per què, per exemple, no hi ha cap creu (que és la orientació de la pregària cristiana)? o algun text bíblic compartit per les religions monoteistes a les parets? On queden les altres religions (o l'espiritualitat aconfessional)? Per altra banda, és necessària aquesta abstracció apofàtica per treballar l'espai interreligiós? No podríem haver trobat quelcom en comú més enllà del blanc silent i higiènic (la caritat i l'atenció als pobres és un lloc comú de les religions però sembla que no casa amb un centre comercial)? Bé, aquestes són algunes de les qüestions que em susciten la "contemplation room", de la qual celebro la seva existència perquè denota la complexitat del món en què vivim i la necessitat de saber gestionar-la espacialment.