Vés al contingut
Catalunya Religió
bisbes-parlen-temps-quaresma
Fotografia: GIEC.

GIECDimecres de Cendra va començar la santa Quaresma, temps de conversió, de pregària, dejuni i almoina, camí espiritual que ens conduirà a la Pasqua.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del temps de  Quaresma, així com d’un comportament amable. Concretament, els bisbes ens proposen que, durant aquest temps de Quaresma, fem de la vida un do, reflexionem sobre tres verbs: tornar, mirar i estimar, aprofitem aquest temps, creixem en llibertat i en el seguiment de Crist i caminem junts cap a la Pasqua.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “hem arribat al primer diumenge de Quaresma”, que “com Jesús conduït al desert per l’Esperit, a nosaltres se’ns demana intensificar la vivència personal i comunitària de la fe amb un esperit autèntic de conversió” i que “podríem dir que l’Esperit ens empeny a la conversió”. Ens proposa, en aquest inici de Quaresma, “«fer de la vida un do»” i “disposar-se a fer un esforç per a conquerir-nos a nosaltres mateixos, ser lliures per a poder donar-nos”. Expressa que “l’Evangeli crida a fer aquesta experiència en el seguiment de Jesús” i que l’Evangeli “és l’anunci d’una persona que dona un sentit nou a la vida, cosa que implica donar el cor”. Afirma que “la vàlua d’una persona es mesura per la qualitat del seu amor, per la seva capacitat de donar-se, que ha après a compartir de petit”. Constata que “el do que Jesús fa de la seva vida no és motivat per interessos creats”, sinó que “és un do gratuït”. Considera que “«fer de la vida un do» suposa una fortalesa interior que fa sortir de les pròpies cabòries, que allibera de les temptacions a les quals els humans ens exposem” i que “podem «fer de la vida un do» també en el silenci, en el recolliment, en l’experiència de conversió”. Manifesta que “el qui vol aconseguir la seva plenitud per aquest camí s’ha de posar a pregar i a ajudar”, “per demanar força i sentir Déu a prop, per sentir-se estimat ni que sigui en el silenci i l’aridesa de la creu”. Finalment, diu que la pregunta “què en faig de la meva vida?” és “la pregunta dels esperits desperts” i  en nom de l’Evangeli i, a l’inici de la Quaresma, ens fa aquesta proposta: «Fem de la vida un do.» «Fem de la vida una experiència de conversió.»

El cardenal Joan Josep Omella  ens vol convidar aquesta Quaresma a “reflexionar sobre tres verbs que ens poden acompanyar durant aquest camí que ens condueix a la Pasqua”: tornar, mirar i estimar. Diu que “a l’Antic Testament, quan es parla de la conversió s’acostuma a utilitzar una paraula hebrea que significa «tornar»”, que “aquest verb el trobem en un preciós text del segon capítol del llibre del profeta Osees”, en el qual “Osees explica que Déu estima el seu poble apassionadament”, però que “aquest amor no és correspost” i “tot i això, Déu mai perd l’esperança que algun dia el seu poble tornarà a Ell”. Afirma que “també a nosaltres ens pot passar el mateix amb Déu”, que “Ell ens estima de tot cor, però no sempre li corresponem” i que “Déu ens convida a tornar a Ell per oferir-nos el seu amor i compartir amb nosaltres la seva alegria”. Constata que “Déu ens convida a mirar com mirava Jesús” i que “només així veiem cada ésser humà, especialment aquell que és més vulnerable, com un regal per a la nostra vida”. Manifesta que “aquests dies de Quaresma podem pregar i demanar a Déu que purifiqui el nostre cor perquè puguem estimar els altres com ho feia Jesús”. Recorda que “els evangelistes recullen en moltes ocasions l’amor incondicional de Jesús pels seus deixebles”. Finalment, diu que “la Quaresma és un temps privilegiat per pregar amb més intensitat, per estar més atents a la Paraula de Déu, per «fer dejuni» de tot allò que ens separa de Déu i per dedicar temps i diners als nostres germans més necessitats” i prega que “demanem a Maria que ens guiï en aquest camí quaresmal, que ella ens animi a conèixer i a estimar cada dia més Jesucrist, mort i ressuscitat”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, demana que ens sentim “urgits a viure els dies quaresmals amb profunditat espiritual i conversió de cor, estimant més Déu i els germans, i deixant-nos portar per l’Esperit del Crist, que tot ho renova” i ens ofereix “10 frases sintètiques inspirades en textos del Papa Francesc sobre el sentit de la Quaresma”. Diu que “la cendra sobre el cap ens recorda que som pols i que a la pols tornarem”, però que “sobre aquesta pols, el nostre Déu ha infós el seu Esperit de vida”. Expressa que “la Quaresma és un temps per a creure, és a dir, per a acollir Déu en la nostra vida i permetre-li de posar la seva estada en nosaltres”. Afirma que “el dejuni viscut com a experiència de privació i solidaritat, viscut amb senzillesa de cor, porta a descobrir de nou el do de Déu i a comprendre que som febles criatures que, a imatge i semblança seva, troben en Ell el seu destí”. Considera que “viure la Quaresma amb esperança vol dir sentir que, en Jesucrist, som testimonis del temps nou, en què Déu “fa noves totes les coses””. Manifesta que “a la vida tindrem sempre coses pendents per a fer i excuses per a no donar”, però que “aquest és el temps de “tornar a Déu”, donant-nos més i del tot”. Indica que “la Quaresma és un pelegrinatge que implica tota la nostra vida” i que “és un abaixament humil cap al nostre interior i cap als altres”. Constata que “el nostre viatge de retorn a Déu és possible només perquè abans es va produir el seu viatge de vinguda cap a nosaltres”. Finalment, diu que “el Pare que ens crida a retornar a la llar dels fills, és el que surt de casa per venir misericordiós a abraçar-nos”, que “el Senyor que ens guareix és Aquell que es va deixar ferir a la Creu” i que “l’Esperit que ens fa canviar de vida és Aquell que bufa amb força i dolçor sobre el nostre fang”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “la llibertat és un dels “valors” més a l’alça”, sobretot “la llibertat individual, entesa com a absència de condicionant, com a capacitat d’escollir autònomament”. Considera que “no naixem lliures”, que “naixem amb dret a ser-ho”, però que “la realitat és que, segons hem heretat de la tradició jueva i ens ha ensenyat Jesucrist, la llibertat és una cosa que s’aconsegueix al llarg d’una història, adés perquè s’ha “conquerit”, adés perquè s’ha rebut, o totes dues coses alhora”. Expressa que “la llibertat és una tasca i un do” i que “si hi estem d’acord, ens pot servir com a lema per al camí quaresmal”. Afirma que “és significatiu que al començament de la Quaresma tinguem davant nostre Jesús temptat al desert” i que “Ell, no sols en aquesta escena, sinó en tota la seva vida, va ser temptat pel poder: utilitzar-lo, no sols en benefici propi, sinó com a mitjà de canviar el món i salvar-lo”. Manifesta que “a nosaltres el poder ens ve sota moltes i diferents maneres”, que “el poder és la capacitat de prendre una decisió i dur-la a terme eficaçment” i que “volent ser sincers i transparents, hem de reconèixer que busquem el poder, perquè el poder en si no és dolent”. Demana que “aprofitem la Quaresma per a créixer en llibertat”, que és do i gràcia, però també “conquesta i esforç” (ascesi) al que “som cridats en la Quaresma”. Finalment, expressa que “és com una gran marxa, que resumeix tot el camí de la vida”, que “la llibertat és al final, a la terra promesa, on serem realment nosaltres mateixos” i que “mentrestant assagem l’esforç i la joia de ser lliures”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “el sant pare Francesc, com ja és habitual, a l’inici de la santa Quaresma fa arribar un missatge a tots els cristians”, que “aquest any ens parla de l’ascesi quaresmal unida al camí sinodal” i que “això manifesta que en el seu cor duu la inquietud pel Sínode de Bisbes de l’octubre dels anys 2023 i 2024 i la seva preparació en totes les diòcesis del món”. Afirma que “l’ascesi forma part de la vida del cristià, amb una insistència peculiar en el temps quaresmal”, que “el significat del terme ascesi destaca dues característiques: esforç i mètode”, que “no podem perdre de vista que l’existència cristiana té un aspecte clau: la conquesta de la llibertat” i que, “com tota lluita, demana esforç i mètode per a aconseguir la meta proposada”. Reconeix que “no està gaire de moda, l’ascesi, entre els fidels cristians”, que “molts no tenen ni noció del que és” i que “entre altres, es cau fàcilment a menysprear-la en nom de la caritat, com si fossin dues realitats incompatibles”. Considera que, “en canvi, som testimonis de com, per exemple, els fidels musulmans sí que practiquen, d’una manera heroica, el dejuni propi del ramadà”. Manifesta que “la crida a la penitència que ens fa l’Església, en nom del Senyor té unes concrecions: fer dejuni —només dos dies a l’any!— i abstenir-se de menjar carn el divendres, excepte quan aquest dia cau en una solemnitat” i que “encara, fora del temps de Quaresma, l’abstinència de carn es pot canviar per altres pràctiques de caritat i pregària”. Finalment, diu que “la santa Quaresma és un temps tot ell penitencial” i que “l’hem d’aprofitar per a créixer més i més en el seguiment de Crist”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “moltes persones identifiquen la Quaresma com un temps trist, fosc, un temps de penitència, mancat d’atractiu”, però que la Quaresma que acabem de començar, que suposa un camí de preparació per a la Pasqua, “no és pas un temps de foscor, perquè es tracta d’acompanyar Jesús en el seu camí cap a Jerusalem, i Jesús és llum, sempre és la Llum”. Informa que “l’evangeli d’aquest primer diumenge de Quaresma ens presenta Jesús en el desert essent temptat pel diable” i que “la primera lectura de la missa d’aquest diumenge del llibre del Gènesi presenta la temptació dels primers éssers humans”. Afirma que “si aquella primera experiència va suposar un veritable fracàs per a la humanitat, la de Jesús va ser un triomf que anunciava el que havia vingut a realitzar en el món: alliberar-nos del pecat, donar-nos una nova vida”. Considera que “la temptació ens posa en el dilema de preferir-nos  nosaltres mateixos, el nostre orgull, el nostre gust, el nostre egoisme o ens pot servir per obrir-nos més a l’amor de Déu, creixent en gràcia i santedat”. Finalment, expressa que “en aquest primer diumenge de Quaresma veiem que Jesús ha vençut la temptació, ha apartat el pecat de la vida humana a què estava relacionat des d’aquell primer pecat original” i que “en el segon diumenge de Quaresma se’ns presentarà Jesús transfigurat, manifestat pel Pare com a Fill estimat, ple de llum” i comenta la temàtica principal de l’Evangeli dels següents diumenges: la samaritana, el cec de naixement, la resurrecció de Llàtzer, “fins arribar al diumenge de Rams on acompanyarem Jesús en la seva entrada triomfal a Jerusalem”, on “ens tornarem a trobar tots, per celebrar i reviure la seva Pasqua”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la Quaresma és un camí que emprenem tant individualment com comunitàriament a imitació del poble d’Israel, que va travessar el desert per assolir la terra promesa, passant de l’esclavatge a la llibertat”. Afirma que “realitzem aquest camí seguint els passos de Jesús, el nostre mestre i model, que ens ensenya a ser lliures per servir Déu”, que “Jesús va ser portat per l’Esperit al desert, d’on va sortir enfortit per emprendre la seva missió” i que “també nosaltres volem endinsar-nos al desert quaresmal per aprendre a viure amb més fidelitat a l’Evangeli i arribar renovats a la Pasqua”. Considera que “la Quaresma és un itinerari que ha d’emprendre cadascú per tal d’apropar-se més a Jesucrist, de seguir-lo amb més entrega i créixer en l’amor a Ell”. Ens encoratja a “incrementar els moments de pregària, llegir amb més assiduïtat la Sagrada Escriptura, donar almoina als més pobres, créixer en la caritat, esforçar-nos per dominar els nostres desitjos…”. Recorda que “aquest camí el fem també els uns al costat dels altres, com a Església” i que “units als altres cristians ens preparem per celebrar els misteris sants”. Expressa que “seria bo que, a més de la Missa dominical, participéssim en altres activitats que les nostres parròquies preparen, com són les celebracions penitencials, les xerrades quaresmals, les celebracions de pregària i altres iniciatives”, ja que “això ens ajudarà a entendre que la Quaresma és un camí que fem junts com a comunitat”. Finalment, diu que “és temps d’emprendre el camí cap a la Pasqua, la meta del qual és que renovem la nostra vocació de ser poble de l’aliança, que ha estat convocat per beneir el nom de Déu, escoltar la seva Paraula i viure joiosament les seves meravelles.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, voldria insistir en “la importància del tracte educat entre nosaltres i entre els grups humans”. Expressa que “es donen diferents apreciacions sobre l’ésser humà, la societat i l’atenció als problemes que diàriament es plantegen”, que “el bon tracte amb els altres se’ns exigeix a tots; és la condició prèvia per al respecte i l’entesa” i que “als cristians se’ns demana un punt més, l’amor als altres sense cap classe de trava que arriba fins al grup dels anomenats “enemics””. Considera que “es tracta de fer un esforç per apropar posicions que convidin a la comprensió de les opinions alienes, a una sana autocrítica i a l’ús d’uns arguments que no danyin la personalitat de ningú i ajudin a confrontar idees independentment de qui les promogui” i que “la convicció que tots busquem el bé comú està en la base d’aquest plantejament”. Lamenta que “actualment s’utilitza massa l’insult, l’agressivitat i el menyspreu entre uns i altres”. Afirma que “costa d’acceptar el pluralisme”, però que “és l’única recepta per al respecte i la llibertat aliena”. Manifesta que “davant el gran cúmul de problemes que ens envolten, hi ha intents diferents per mirar de solucionar-los” i que “tots han de ser objecte d’estudi per triar aquell que beneficia a una gran majoria”. Des de la seva responsabilitat pastoral, expressa que el preocupa “no contribuir a la solució acceptable dels problemes socials i, a més, procurar que totes las comunitats cristianes fomentin el diàleg, l’acceptació, l’acolliment de tots considerant-los germans i fills d’un mateix Pare”. Finalment, diu que “volem netejar la nostra societat, fer-la més transparent, més cordial, més sostenible en el respecte a tots els ciutadans” i demana que “aquesta pretensió no sigui només “de paraula” sinó amb el convenciment de la nostra voluntat i amb la pràctica de la nostra vida personal, familiar i social”, ja que “així farem més respirable la convivència”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: BarcelonaGironaLleidaSant Feliu de LlobregatSolsonaTarragonaTerrassaTortosaUrgellVic.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.