Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) El proper diumenge 9 de maig, sisè diumenge de Pasqua, l’Església celebra la Pasqua del Malalt, amb el lema “Cuidem-nos mútuament”, fil conductor de tota la Campanya del malalt, que va començar el passat 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, amb la XXIX Jornada Mundial del Malalt, per tal d’ajudar tothom a prendre consciència de la mútua responsabilitat i la necessitat de cuidar-nos i acompanyar la solitud en temps difícils, essent creatius i responsables. La Pasqua del Malalt és un dia en el que les comunitats parroquials preguen amb i pels malalts, un dia propici per administrar el sagrament de la unció dels malalts.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Pasqua del Malalt, així com de la Pasqua com a testimoniatge martirial, de la resurrecció de la llibertat, de donar fruit, de la marea oceànica de Crist, del do d’intel·ligència, de la religiositat popular, de la resurrecció de Crist i de marcar la X d’ajuda a l’Església catòlica a la Declaració de la Renda.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que el lema d’enguany de la Pasqua del Malalt “s’inspira en aquell passatge evangèlic en què Jesús critica la hipocresia dels qui diuen però no fan”. Es voldria fixar especialment “en les persones grans que estan malaltes” i expressa que el Papa, en el missatge per a les Jornada Mundial del Malalt, afirma que «la pandèmia actual ha tret a la llum nombroses insuficiències dels sistemes sanitaris i carències en l’atenció de les persones malaltes» i que «els ancians, els més dèbils i vulnerables, no sempre tenen garantit l’accés als tractaments, i no sempre és de manera equitativa». Manifesta que “el lema «Cuidem-nos mútuament» suggereix l’aspecte relacional i l’afecte que hi ha d’haver per tal que hi hagi una bona teràpia en la cura de l’ancià malalt” i que “per als cristians, afirma el Papa, «aquesta relació amb la persona malalta troba una font inesgotable de motivació en la caritat de Crist»”. Planteja tres reptes en forma de tres preguntes que  tenen a veure amb la qualitat en el tractament de les persones: “Què fem per a mantenir el caliu humà que ajuda a viure i manté la dignitat del qui gairebé ho ha perdut tot? Què fem per a reconèixer els drets de l’ancià malalt, lliurement exercits o legalment tutelats? Què fem per a ajudar i donar suport als qui, com a familiars o propers a l’ancià malalt, l’accepten, se’n fan càrrec i l’estimen?”. Finalment, diu que “a la llum del mestratge de Jesús, la «Pasqua del malalt» esdevé una crida a fer costat al malalt i a atendre’l, no sols amb atencions materials, sinó també amb l’escalf afectuós dels gestos, amb els quals se sentirà estimat, respectat i valorat”.

El cardenal Joan Josep Omella, a propòsit del lema de la Pasqua del Malalt vol compartir amb nosaltres un conte que li va arribar fa uns mesos. Explica que un home, que tenia fama de sant, irradiava una gran pau i serenitat, i tractava a tothom amb paciència i amabilitat, “cada nit sortia de la petita casa on vivia i s’endinsava en un bosc” i “trigava hores a tornar”. Continua la història dient que “un dia, un dels seus veïns va començar a observar els moviments d’aquell home”, va preguntar-li on anava i “ell li va respondre amb senzillesa: «vaig a trobar-me a soles amb Déu»” i diu que el veí el va seguir fins a una vella cabana i va veure com l’home sant netejava el terra, encenia la llar de foc, i preparava el sopar per a una senyora anciana i malalta. Afirma que “aquesta entranyable història ens pot ajudar a estar més prop dels nostres germans malalts” i que “si estem atents als que pateixen ens trobarem amb Déu”. Expressa que “el conte també ens ajuda a valorar la importància de tenir cura dels altres” i que “si ens cuidem mútuament guarirem el nostre món”. Finalment, diu que “Crist és l’esperança dels malalts” i que “enmig de la malaltia i de la solitud segueix dient-nos: he ressuscitat i visc al vostre costat” i demana que “Maria sostingui la nostra fe i ens ajudi a tenir cura els uns dels altres amb amor fratern”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “la Pasqua és la celebració del misteri d’una mort que ha portat la Vida, una Creu que ha vençut el pecat i la mort” i que “la Pasqua ens fa testimonis de Crist”. Recorda que “testimoni en grec es diu “màrtir”” i que “així anomenem aquells que per donar testimoni, han donat fins i tot la vida, a semblança del Bon Pastor”. Afirma que “és l’Esperit Sant qui ens dona una força que ens fa testimonis de Jesús fins als límits més llunyans de la terra” i que “el mateix Jesús ens diu que no hi ha amor més gran que donar la vida per amor, i que si el van perseguir a Ell, també ens perseguiran a nosaltres”. Reconeix que “és dura la pluja de notícies en els nostres temps de cristians assassinats a tants llocs del món” i que “correm el risc d´anar-nos-hi acostumant”. Informa que “Ajuda a l´Església Necessitada calcula que uns 200 milions de cristians –tant catòlics com ortodoxos i evangèlics– són perseguits i uns altres 150 milions són discriminats”, que “és l’ecumenisme del sofriment (la persecució) i de la sang (el martiri)” i que “es pot afirmar que de tots els perseguits al món per les seves creences, 3 de cada 4 són cristians, i que el cristianisme és la religió més perseguida actualment”. Manifesta que “la persecució dels cristians en el món és una autèntica situació d´emergència humanitària”. Finalment, diu que “el goig de la Pasqua ens ha d’ajudar a viure amb alegria i serenitat la possible persecució i la comunió amb els nostres germans que tant sofreixen, i ens ha d’estimular a no tenir por, a pregar més i a ser més bons encara, tot denunciant amb valentia la injusta persecució o discriminació”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “en la Pasqua ressuscita la llibertat” i recorda que sant Pau dirà que “l’home nou, que ressuscita en Crist és, abans de res, lliure”. Alhora recorda “l’estima que, si més no de paraula, tenim a les mares”. Afirma que “tots dos sentiments s’uneixen en una sorprenent contradicció en llegir la premsa”. Expressa que “un article comenta la notícia d’un estudi de la Universitat Complutense de Madrid, titulat “Apurar la llibertat, causa de la baixa fecunditat””, en el qual s’informa que el “2019 els nascuts per dona en edat fèrtil a Espanya són 1’17 i l’edat mitjana de les mares que tenen un primer fill és de 32’2 anys” i que l’article conclou que “l’alta valoració de la llibertat, com a autonomia personal, com a possibilitat de llibertat de moviment, fa posposar la maternitat – paternitat”. Reconeix que “existeixen causes que hi contribueixen, com ara obstacles econòmics i socials” o “la coneguda dificultat de conciliar treball professional i maternitat”, però que “potser la causa principal sigui una manera d’entendre la llibertat que condueix a la solitud, la degradació i fins i tot a l’esclavitud”. Manifesta que “la llibertat, l’home o la dona lliure, que ressusciten per Pasqua són éssers humans que, abans de res, estimen” i que “l’amor, certament, vincula, però aquest mateix vincle allibera, perquè ens fa ésser més”. Finalment, diu que “per a un cristià és una fal·làcia la contraposició entre llibertat i maternitat”, que “ser mare (pare) forma part d’aquell principi que va formular Jesús: “ningú no té amor més gran que el qui dona la seva vida pels qui estima” (Jn 15,13)” i que “ningú és més lliure que qui dona la seva vida per amor”.

L’administrador diocesà de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “l’al·legoria del cep i les sarments que escoltàvem diumenge passat, ens porta a l’evangeli d’aquest diumenge a una lliçó sobre l’exercici de la caritat, de l’amor cristià”, un passatge que “ens situa de bell nou en la tarda del Dijous Sant, quan Jesús s’acomiada dels seus apòstols i els obre el seu cor” i “els dona el manament nou de l’amor, tot urgint-los que romanguin en el seu amor”, “un amor sense límits, un amor fins a donar la vida”.  Recorda que “aquest és l’ideal que el Mestre ens ofereix, el camí per a trobar la felicitat, la pau i l’alegria”. Manifesta que “cal girar la mirada cap a Crist i ser conscients que el secret es troba en romandre en Ell, units a Ell, arrelats en Ell” i que podrem mantenir-nos en l’amor de Crist “vivint l’amistat amb Ell, seguint els seus ensenyaments”. Expressa que “en l’Eucaristia vivim la unió amb Crist i amb els germans, i rebem la força per a estimar Déu i els altres” i que “la vivència del manament nou de Jesús ha de ser el distintiu visible de cada deixeble i de cada comunitat cristiana”, ja que “per aquesta senyal es reconeixerà que som deixebles de Crist”. Demana que “obrim les portes a Crist”, que “visquem units a Ell, com les sarments al cep” i que “visquem amb valentia i esperança la nostra missió evangelitzadora des de la pregària i el testimoni”. Finalment, diu que “el Senyor ens envia a anunciar la Bona Nova, i ens envia perquè donem fruit abundant i que durarà per sempre” i que “només d’aquesta manera podem donar el fruit que el Senyor ens demana i que el nostre món necessita”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que en el prefaci del llibre que està llegint, “Dominio. Una nueva historia del cristianismo, Tom Holland, trobem aquestes paraules: «la marea oceànica de Crist», que l’autor manlleva d’un escriptor cristià del segle II, per expressar la finalitat del seu estudi: recórrer el curs de la fe en Crist al llarg dels segles” i que aquest autor fa la següent reflexió: «Les que es recorden són les revolucions incompletes; el destí de les que triomfen és convertir-se en normalitat». Afirma que “si mirem la nostra història, com a poble i com a Església, constatem com la fe cristiana, malgrat les tribulacions i dificultats, es manté viva entre nosaltres” i que “hi ha una presència de Crist que, com un fil d’or, uneix les generacions i els segles”. Expressa que “la normalitat de la fe cristiana fa possible que aquesta, com una pluja suau, vagi amarant tots els aspectes de la nostra existència” i que “des d’aquesta normalitat de vida en Crist brollen realitats que van formant, al llarg del temps i en tot el món, la marea oceànica de Crist”. Finalment, diu que “és bo de fer present en el nostre record i admiració les vides amagades als ulls del món d’aquelles persones que, portades misteriosament per la gràcia de Déu, han fet possible aquest marea oceànica que fa present Crist en el món”:  “els esposos que han lluitat per estimar-se del tot”, “els pares i mares”, “les persones que han perdonat de cor”, “els qui s’han donat per al bé dels altres”…, tots aquells que “seran els qui sentiran de llavis de Jesús: Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món (Mt 25,34)”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “entre els dons de l’Esperit Sant està el d’intel·ligència”, que “no podem oblidar que els dons de l’Esperit són per a tots els batejats” i que “per això no els hem de confondre amb qualitats humanes”. Afirma que “en l’Evangeli trobem alguns passatges on veiem que els deixebles no entenen els ensenyaments o advertiments del Senyor” i que “la causa d’aquesta dificultat per a entendre no està en el fet que els deixebles manquen de capacitats intel·lectuals o en que el Senyor parla d’una forma excessivament elevada per a ells, sinó en la “duresa de cor”, en la resistència a configurar la pròpia vida des d’Ell”. Expressa que “amb el do d’intel·ligència l’Esperit Sant ens obre a la comprensió de les paraules del Senyor”, però que “no estem únicament davant una comprensió intel·lectual, sinó d’un coneixement de Crist basat en una relació personal d’amistat que ens porta a viure en plena comunió amb Ell”. Manifesta que “pel do d’intel·ligència l’Esperit ens condueix a comprendre la coherència interna del missatge de Crist i a viure en sintonia amb Ell i amb les seues paraules”. Recorda que “en els relats pasquals veiem que els deixebles van arribar a entendre plenament al Senyor i les seues paraules després de la resurrecció” i que “en la trobada amb el Ressuscitat se’ls va obrir “l’enteniment per a comprendre les Escriptures”, va desaparèixer la duresa del seu cor i van donar testimoniatge amb totes les conseqüències”. Finalment, prega que “en aquest temps de Pasqua demanem a l’Esperit que ens concedeixi arribar a la intel·ligència del misteri de Crist, i a viure’l plenament per a poder ser els seus testimonis en el món”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “el mes de maig es reserva tradicionalment a fomentar la devoció del poble cristià a la Mare de Déu i se l’identifica amb el mes de Maria”. Afirma que “malgrat la pèrdua d’influència de l’Església en l’entramat social i l’important descens de la pràctica cristiana entre els batejats, el record del passat o l’activitat actual de moltes agrupacions de cristians encara continua viu en el nostre poble”. Recorda que “enguany, com l’any passat, no hi ha hagut manifestacions religioses al carrer durant la Setmana Santa”, però que “els responsables s’han sorprès de la gran quantitat de gent que ha desfilat per  contemplar i resar davant els passos que s’han mostrat en llocs tancats com l’oratori de la Sang, el centre de Sant Andreu o l’oratori de la Verge dels Dolors”. Expressa que “s’hi veia molta devoció, en els rostres dels assistents, i alguns escoltaven les explicacions sobre les imatges, com una catequesi, i en donaven gràcies” i agraeix i valora positivament totes aquestes manifestacions. Afirma que “tots necessitem una adequada formació bíblica, teològica i moral per ampliar i comprendre millor els coneixements raonables de la nostra fe” i que “l’experiència cristiana no pot reduir-se a emocions i a la mera participació en actes puntuals una vegada a l’any”. Finalment, diu que “cal valorar el que hem rebut de la nostra gent gran en forma d’activitats devocionals, caritatives o formatives per discernir les seves potencialitats, actualitzar la seva presentació i fer significativa la participació per a l’home d’avui”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que des del diumenge de Pasqua, cada diumenge i cada dia d’aquest temps pasqual hem celebrat la resurrecció de Jesús i que això l’ha portat a “meditar de nou sobre el fet del ressuscitat”. Expressa que “sabem que no creiem només en Jesús, sinó en Jesús mort i ressuscitat” i que “aquesta és l’afirmació central de la nostra fe i que sovint provoca interrogants”.  Recorda que “no tenim constància que algú contemplés «el moment de la resurrecció»”, però que “sí que tenim testimonis que varen viure i experimentar la seva presència com a ressuscitat” i que “era el mateix Jesús que havien conegut com a mestre i amic pels camins de Palestina, però no era viu de la mateixa manera que quan vivia humanament”, sinó “d’una manera nova, quasi inexpressable”. Afirma que “el testimoni dels apòstols que trobem en el Llibre dels Fets i en altres escrits del Nou Testament manifesta la seva experiència que Jesús, el qui va passar fent el bé i guarint els malalts, el qui va ser crucificat, ha ressuscitat” i que “aquests foren capaços de realitzar la missió encomanada, fins a sofrir persecució i la mort, perquè Jesús havia ressuscitat i els prometé: «Seré amb vosaltres cada dia fins a la fi de la història, i rebreu l’Esperit Sant»”. Expressa que “la resurrecció de Jesús, el crucificat, no és un mite, no és un conte”, sinó que “és un fet que s’ha realitzat en un temps i moment concret de la història humana, en un lloc ben determinat”. Finalment, reafirma que creiem “en Jesús mort i ressuscitat” i diu que “per això ja vivim i esperem que la nostra història personal i la de la humanitat acabi en la resurrecció”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que “la nostra parròquia és més del que veiem a cop d’ull”, que “és més que el lloc dels sagraments, de la caritat o de la catequesi” i que “és on s’anuncia i es troba la vida, on s’esdevé deixeble del Crist”. Expressa que “volem que les nostres parròquies visquin la comunió de béns des de la llibertat i la fraternitat que brolla de l’encontre amb Crist ressuscitat i que suscita constantment l’Esperit Sant”, una comunió que “implica pertànyer, prendre consciencia de les necessitats, col·laborar amb el propi temps i econòmicament”. Recorda que “una via de col·laboració econòmica, ja consolidada des de fa anys, és l’assignació d’una petita part dels impostos que paguem a través de la Declaració de la Renda” i que “si marquem la X “d’ajuda a l’Església catòlica”, un percentatge dels nostres impostos no va a la lliure disposició de l’Estat espanyol, sinó que arriba a la nostra diòcesi”. Manifesta que “la X a la Declaració de la Renda no suposa cap “esforç”” i que “per a la nostra Església és molt necessària perquè sense aquesta font de finançament hauríem de reduir molt allò que fem”. Ens convida a “una col·laboració que sumi encara més”, a col·laborar “cada diumenge ja sigui a través de la col·lecta o dels aparells que permeten l’ús de la targeta de crèdit”, a fer “domiciliacions bancàries que, a més, permeten importants desgravacions fiscals”. Finalment, ens convida a “marcar la X a favor de “l’aportació a l’Església catòlica” i també la “d’altres finalitats socials””, que no s’exclouen, i recorda que “fent-ho, ajudeu a la vostra parròquia”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.