GIEC L’Església celebra Nadal de Nostre Senyor Jesucrist el proper dilluns 25 de desembre, el naixement de Crist, Déu fet home, quan es revela la bondat i l’amor del Senyor. Nadal és el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu i l’anunci de la nostra salvació. Nadal és bona notícia per a tothom, és la festa de la glòria de Déu i de la pau per a la humanitat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de diversos temes relacionats amb el Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, com ara d’una nadala sense sucre, de l’infant que va canviar el món, del primer pessebre, d’un estel en la fosca nit, d’acollir la llum de Déu o de benaurances de Nadal, així com de la resposta de l’Advent.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que la nit de Nadal “celebrarem el naixement del Fill de Déu, en aquella santa i plàcida nit” i diu que potser caldria, un cop dit això, que les seves paraules vestissin una carta que manifestés la grandesa de la festa cristiana del naixement de Jesús”, però que no sap si seria fidel al mateix designi diví que vol que tots els homes se salvin adreçar-nos “una carta “ensucrada” en un món que s’allunya de Déu omplint-lo de dolor”. Expressa que “avui fem el cor dur i ens empassem les guerres, el dolor, les morts i els conflictes i ens cantem unes quantes nadales tot fent veure que no ha passat res”, però que “l’Església, malauradament, també hem fet veure massa cops que no ha passat res en l’execrable tema dels abusos”. Pensa que “aquest dia de Nadal és apropiat per a reiterar el dolor de l’Església pels pecats dels seus membres, manifestar el penediment i la pregària que ha de sortir dels nostres llavis, en primer lloc, per les víctimes, que han de ser objecte de la nostra atenció, cura i acolliment”. Considera que “precisament perquè la vida és plena de situacions que ens allunyen de l’esperit nadalenc, nosaltres, gent cristiana, hem de maldar per revertir aquestes situacions malèvoles i oferir, des de casa nostra, un Nadal que ompli el món d’esperança”. Manifesta que “aquell primer Nadal ens portà l’esperança definitiva” i que és el que ens desitja “avui en paraules de la carta de sant Pau als cristians de Roma: «Que l’esperança us ompli d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració» (12,12) i «que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant» (15,13)”. Finalment, expressa que desitja a tothom aquesta allau d’esperança i demana que “preguem els uns pels altres” i que en el dia de Nadal ens desitgem la pau, la portem i preguem per ella i perquè hi hagi més esperança.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que “glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima!” “és el joiós missatge que els àngels van proclamar per anunciar al món el naixement de Jesús”. Diu que per Nadal “tornarem a viure agraïdament i joiosament que Jesús ha vingut al món per compartir amb nosaltres alegries, inquietuds i esperances”. Comparteix “una bella història que ens pot ajudar a viure més intensament el temps de Nadal”. Explica que “va succeir al segle XIX, en un campament miner dels Estats Units”, on “una dona va tenir un fill preciós”, però “la dona va morir poc després de donar a llum”. Afegeix que “uns miners van trobar l’infant adormit i embolcallat en uns draps” i que “captivats i entendrits per aquell petit ésser, van decidir acollir-lo i cuidar-lo”. Continua el relat dient que “els miners eren homes aspres, acostumats a una feina dura i, no obstant això, en aquesta situació van saber organitzar-se i mostrar altres habilitats”, “van crear una llar per a aquell nounat”, “van establir algunes regles” i “de mica en mica un nen petit va anar canviant la vida d’aquell campament miner”. Afirma que “tal com veiem en aquesta història, quan acollim els més febles la nostra vida es transforma” i recorda que “Jesús ens diu a l’Evangeli que quan acollim i atenem els més necessitats, acollim i atenem també Déu”. Ens convida a “entrar en la presència del Senyor i preguntar-li: Jesús, a qui vols que aculli en nom teu? En qui t’encarnaràs?” i ens recorda que “cada Nadal celebrem que el Fill de Déu es va fer home”, que “es va encarnar en un nen pobre i vulnerable” i que “ho va fer perquè ens estimava i volia estar al nostre costat”. Finalment, demana que “donem gràcies a Déu per tant d’amor” i que li preguem que “ens ajudi a ser persones de pau que serveixin els seus germans amb creativitat i alegria”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, ens desitja “unes santes i joioses festes de Nadal”. Diu que “Déu es compadeix del món i envia el seu Fill estimat, Príncep i portador de la Pau”. Demana que “el Nadal sigui font d’esperança i misericòrdia, i que el visquem amb la pau que els pastors, des de la seva pobresa, humilment, ens anuncien”. Expressa que “Déu, per salvar el món, es compromet i s’abaixa, accepta la nostra feble naturalesa i ens envia el seu Fill, l’Estimat, en qui Ell es complau, perquè l’escoltem i el seguim amb fe i bondat”. Afirma que “tot és possible al qui creu” i prega que “demanem una fe gran i confiada, joiosa, que imiti Jesús i estimi tothom com Ell ens estima” i que “no tinguem por, ja que Jesús ha vençut el mal i la mort, i ens ha obert el camí de la pau i de la vida”. Manifesta que “la família de Jesús, Maria i Josep ens ajuda a créixer i a millorar, protegeix les nostres famílies i ens enriqueix amb benediccions celestials”. Finalment, diu “glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor” i desitja a tots un “sant Nadal”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “quan ens arriba la notícia del naixement d’un infant, podem constatar l’efecte i la repercussió que suposa per a tota la família aquest esdeveniment” i que “així hem pogut comprovar que sempre és motiu de gran joia” i “aquella «novetat» esdevé com una porta oberta a l’esperança, a un futur desconegut però il·lusionant i esperançador”. Expressa que “si això és el que passa habitualment amb el naixement d’un infant, no podem imaginar què va passar en el naixement de Jesús” o que “potser sí que ho podem imaginar i, sobretot, ho podem contemplar i adorar”. Afirma que “aquest nen és el Fill de Déu, que va venir al món nascut de Maria Verge”. Destaca que “aquella nit, l’aparició dels àngels a uns pastors manifesta com n’és de gran per a nosaltres i per a tota la humanitat aquest extraordinari esdeveniment i el que suposa l’Encarnació del Fill de Déu per tots nosaltres”: “una bona nova, una gran alegria, ens ha nascut un salvador que és el Messies, que és el Senyor, que significa que és Déu”. Recorda que “aquest infant, el Fill de Déu, el trobarem en una menjadora d’animals, el trobarem en la pobresa, en la petitesa d’un infant desprotegit. El trobarem en els pessebres del nostre món, que també n’hi ha. El trobarem especialment en els pobres, els petits, els malalts, els que en aquest món no són considerats”. Finalment, diu que “Jesús vol venir a nosaltres”, però que “cal que ens disposem a rebre’l amb un cor senzill i pobre, com el portal de Betlem, com els pastors” i “cal que fem dels nostres cors una menjadora com la que va acollir Déu en venir al món per primera vegada”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “l’any 1223, Francesc d’Assís, retornant de Roma, on hagué de lliurar diverses «batalles» per l’aprovació de la regla de l’orde religiós que havia nascut entorn d’ell, va fer el primer pessebre de la història”. Diu que “el lloc que el sant d’Assís va escollir fou la població de Greccio (a l’alt Laci italià), on un senyor del lloc li donà una muntanya coberta de boix”, que “prop de la muralla de la vila, Francesc havia fundat un petit eremitori, utilitzant com a habitacle una de les grutes que oferia la natura” i que “aquesta fou transformada en capella, on va demanar que s’instal·lés una menjadora generosament proveïda de palla”. Explica que “un prevere havia vingut per dir la missa, que fou celebrada sobre la menjadora esdevinguda bressol, el «pessebre» per a nosaltres”, que “fou Francesc, revestit de la dalmàtica de diaca, qui va llegir l’evangeli de la Nativitat de nostre Senyor Jesucrist” i que “la multitud, meravellada per la redescoberta del gran misteri, seguia amb atenció els detalls més petits de la cerimònia i molts van creure que veien sant Francesc tenint als seus braços l’Infant envoltat de raigs de llum”. Afirma que “solament es pot viure de veritat el Nadal amb una mirada d’infant i amb un cor de pobre”. Expressa que “aquella nit va ser d’una dolçor excepcional, difícil d’oblidar”, que “els cants de joia i els llums s’estengueren per tot aquell bosc” i que “així fou aquella missa de mitjanit, amb el primer pessebre de la història, plena de la pietat, amarada de simplicitat i bellesa, que sols un Francesc d’Assís podia fer realitat”. Finalment, demana que, “vuit cents anys després, també tots nosaltres, entorn del nostre pessebre, puguem experimentar la gràcia divina que en aquest Nadal es vol vessar en els nostres cors”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que santa Teresa Beneta de la Creu, Edith Stein, va dir que “l’estrella de Betlem és un estel en la fosca nit, també encara avui”. Expressa que “en efecte, «també encara avui» és fosca nit per a molts germans i germanes nostres”, que “hi ha guerra a Israel i Palestina, a Ucraïna i a molts altres llocs del món”, que “en altres llocs creix la xenofòbia i el terrorisme”, que “la fam continua essent gravíssima a molts països del nostre món en ple segle XXI” i que “només uns pocs es beneficien de l’anomenada globalització en els camps tecnològic, econòmic i financer”. Afirma que “en aquesta situació arriba novament el Nadal” i que “com Església no perdem la memòria i tornem a recordar el naixement del Diví Infant de l’establia de Betlem, petit, vulnerable, nu”. Recorda que “nu acabarà a la creu el Fill de Déu quan sigui rebutjat en oferir-nos l’amor sense mida de Déu Pare” i que “mai cap dels nostres fracassos no serà tan dramàtic”. Manifesta que podem “afrontar amb esperança els fracassos del nostre món perquè el mateix Salvador va recórrer aquest mateix camí abans que nosaltres” i que “el va recórrer amb la paradoxal força de defugir de tornar mal per mal”. Considera que “podem col·laborar humilment amb el Senyor en una missió molt discreta, com a Ell li agrada: amb la seva gràcia, sembrar ja allà on som aquelles llavors de pau que preanuncien la vida per sempre”. Finalment, diu que “perquè ens estima, el Diví Infant ens visita novament en aquest Nadal de l’any 2023, per il·luminar-nos com l’estrella de Betlem, a tots nosaltres, i sobretot als qui viuen «en la fosca nit, també encara avui»”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “Nadal és una festa molt especial per a tothom” i “encara molt més per als cristians, que celebrem el naixement del nostre Salvador, el Messies anunciat pels profetes amb les seves paraules i gestos, pels patriarques, reis i jutges del poble escollit que vivien pendents d’aquest gran esdeveniment que es produiria en la plenitud dels temps”, “el Fill de Déu que neix i revela el seu amor a tota la humanitat”. Afirma que “davant d’aquesta festa responem amb felicitacions escrites, amb reproduccions d’artistes famosos o amb gestos d’afecte cap als més propers”. Finalment, informa que enguany, la seva felicitació l’ha pres “d’un llibre que per a aquest temps edita CÀRITAS i l’envia als responsables de tots els seus projectes parroquials i diocesans” i que “hi trobem un conjunt de frases que es converteixen en desitjos i, en definitiva, en oració que elevem al Bon Déu perquè ens arribi amb Ell una nova vida, canviï el nostre cor i ens permeti ser feliços i ajudar els altres a trobar la felicitat”, frases com ara “feliç qui es cuida del pobre i del feble. Feliç qui sap estimar i comprometre’s. Feliços els qui s’esforcen en el seu dia a dia per deixar petjades de saber col·laborar i cooperar, petjades de compassió i solidaritat, petjades de cordialitat i proximitat, d’acolliment i fraternitat; és a dir, petjades d’Amor en acció”, ajuda’ns, Senyor, “a no fracassar en el nostre desig d’estar atents al dolor dels altres, a commoure’ns com tu ho feies davant del proïsme ferit en el camí. Ajuda’ns a saber mirar la realitat, a descobrir la injustícia i la maldat. Ajuda’ns a ser missatgers d’esperança, a viure lliurats als altres, a viure al servei de l’Evangeli” i “dona’ns la força de l’Esperit perquè la teva Paraula i els nostres desitjos arribin a fer-se realitat”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el misteri del naixement del nostre Salvador és tan extraordinari que és difícilment expressable en paraules”, que “Déu s’ha compadit de la criatura humana i s’ha volgut fer un de nosaltres”, que “no ens sorprendrem mai prou davant aquest amor apassionat de Déu” i que “mai agrairem prou aquesta proximitat tan extraordinària de Déu a nosaltres”. Expressa que “una imatge que ajuda a entendre aquest misteri és la de la llum”, ja que “Nadal és la manifestació de Déu i de la seva llum en un infant, que ha nascut per a nosaltres”. Recorda que “a la Missa de mitjanit escoltarem les paraules amb què Isaïes anuncia la salvació: “el poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum” (Is 9, 1)”, que “avançar a les fosques és no saber on es va, no saber on posar els peus, on posar l’esperança” i que “l’arribada del Messies porta “una gran llum” perquè “ens ha nascut un noi””. Recorda també que “enmig de la nit, Maria va donar a llum el Salvador, ens va donar la Llum”, que “als pastors “la glòria del Senyor els envoltà de llum” (Lc 2, 9)” i que “sant Joan també entén l’Encarnació com un misteri de llum”. Pregunta si “serem capaços d’acollir tota la llum de Déu aquest Nadal” i aconsella que “per fer-ho, cal deixar que el misteri de Nadal parli a la nostra vida i ens faci comprendre quins són els camins de Déu” i diu que “aleshores podrem ser portadors d’aquesta llum per als altres”. Manifesta que “els homes necessiten la llum que ve de Déu, aquesta llum que de manera tan inesperada ha entrat a la nostra nit”. Finalment, ens desitja “un feliç i sant Nadal” i demana que “la llum de Betlem penetri tota la nostra vida”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “podem haver recorregut el camí propi d’Advent des del silenci, passant per la porta, escoltant la veu”, però que “faltaria l’últim i necessari pas per tancar l’experiència, és a dir, la resposta”, perquè “vivim tot l’anterior per poder respondre”. Expressa que “per a entendre i aprendre a respondre en l’Advent no hem de fer res més que mirar Maria”. Considera que “si volem que ens ajudi la imaginació, podem recordar tantes creacions artístiques que plasmen una Maria embarassada” i que “en Maria, mare de Jesús, aquesta experiència va ser elevada a la virtut de l’amor rebut i lliurat, l’Esperit que transforma, perfecciona i eleva la condició de ser dona i mare”. Manifesta que “seguint el pensament dels antics sants Pares, sempre hem considerat l’Advent com la celebració del temps en què la humanitat, en Maria, veritable Poble d’Israel, es disposa per a donar a llum Jesús” i que “sabem que això, que s’esdevingué fa més de dos mil anys, continua passant al llarg de la història i passa avui”: “Jesucrist neix constantment en tothom que comença a creure o renova la seva fe”. Afirma que “Ell es va configurant, creixent i perfeccionant-se en cadascun de nosaltres conforme avancem en la virtut”, que “és la tasca engendradora i educativa que realitza l’Església” i que “quan l’Església compleix aquest encàrrec té la Mare de Déu enmig seu, donant continuïtat en el temps a la seva missió”. Reconeix que “aquesta missió no es pot improvisar” i que “com en Maria, comença quan és engendrat el Verb de Déu en nosaltres mateixos, mitjançant la resposta de fe a l’anunci: “sí, d’acord, crec i ho accepto””. Finalment, diu que “aquesta és la resposta decisiva en l’Advent” i que “el Crist que portem en el nostre si serà el que transmetem al germà perquè cregui i tingui vida eterna”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: Barcelona, Girona, Lleida, Sant Feliu deLlobregat, Solsona, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Urgell, Vic.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.