Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) El proper dijous 11 de febrer, coincidint amb la memòria litúrgica de la Mare de Déu de Lourdes, l’Església celebra la Jornada Mundial del Malalt, un moment propici per a recordar les persones malaltes i aquells qui en tenen cura, tant als llocs destinats a la seva assistència com en el si de les famílies i comunitats. En el missatge per a la jornada d’enguany, amb el tema “De Mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans (Mt 23,8). La relació de confiança, fonament de la cura del malalt”, el papa Francesc ens exhorta a seguir l’exemple de Jesús, que convida a “aturar-se, escoltar, establir una relació directa i personal amb l’altre, sentir empatia i commoció per ell o per ella, deixar-se involucrar en el seu sofriment fins a fer-se’n càrrec per mitjà del servei”.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial del Malalt, així com de Mans Unides, del document «Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?», d’aprendre de la neu que la vida és fràgil i efímera, del 50è aniversari de l’ordenació episcopal del bisbe Joan Martí i Alanis i del camí sinodal amb Jesús. 

Quatre de les cartes dominicals parlen de la Jornada Mundial del Malalt. El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “en aquests moments tenim ben presents especialment aquells qui sofreixen arreu del món els efectes de la pandèmia del coronavirus, que continua essent un flagell, malgrat que el procés de vacunació ha començat fa vàries setmanes” i que “l’experiència de la malaltia fa experimentar que nosaltres som vulnerables i necessitem els altres, que depenem els uns dels altres”. Reconeix que “quan la malaltia colpeja la nostra persona o el nostre entorn, ens envaeixen el temor i la incertesa” i que “en aquests moments surt la pregunta pel sentit de la vida i de les coses, i necessitem amb urgència respostes als nostres per què”. Afirma que “durant la pandèmia actual va sortint a la llum el millor i el pitjor de l’ésser humà i de les institucions”, que “moltes carències dels sistemes sanitaris han afectat les persones malaltes, els ancians, els més febles i vulnerables” i que “per sort, també s’ha posat en relleu l’entrega i la generositat dels agents sanitaris, les forces de seguretat, d’un gran nombre de voluntaris, treballadors d’àmbits diferents, institucions d’acció caritativa i social així com les educatives, tant eclesials com civils, les pròpies famílies, sacerdots i religiosos”. Recomana “l’experiència de pelegrinar a Lourdes”, “una escola de fe, de pregària i de solidaritat, una escola de vida i d'evangeli, un lloc que ajuda a aprofundir en el coneixement de Jesús i del seu missatge de salvació, que exhorta a la pregària i la conversió” i “una llar molt especial i acollidora per als malalts, els petits i els senzills”. Finalment, ens convida a “fer aquesta experiència de peregrinació, per a oferir la vida, i demanar forces per a continuar fent camí i compartir els patiments i sostenir-nos mútuament, per a cuidar-nos els uns als altres amb amor fratern, sota l’esguard de la Mare”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “és un bon moment per recordar i pregar per totes les persones malaltes i per aquells que les cuiden i, d’aquesta manera, manifestar-los la nostra proximitat i afecte”. Afirma que “la malaltia és el moment en el qual l’ésser humà experimenta d’una manera radical la pròpia fragilitat, i l’ocasió per a obrir-se a Déu amb la confiança de la fe” i que “per als familiars és també ocasió per créixer en la vivència de l’amor a qui pateix”. Manifesta que “aquesta jornada ens porta a pensar en les persones que hem acompanyat o estem acompanyant en el sofriment, tant en les pròpies famílies com en les comunitats cristianes, i que han sigut per a nosaltres un autèntic testimoniatge de fe”. Recorda que “des de fa un any estem vivint una experiència de fragilitat universal” i demana que “aquesta experiència no ens porte a actituds egoistes, sinó a créixer en la solidaritat mútua, a preocupar-nos per cuidar de la salut de tots i evitar comportaments insolidaris”. Expressa que “la jornada d’enguany ens fa pensar també en els malalts que estan en la fase terminal de la vida i necessiten, més que en cap altre moment, sentir l’afecte i la proximitat dels seus i de la comunitat cristiana”, que “la persona té un valor absolut en si mateixa i ha de sentirse estimada en tot moment” i que “aquests valors, que han configurat la nostra cultura des de fa segles i han donat lloc a una gran quantitat d’institucions dedicades a cura dels malalts, i que ara estan en perill, són els que han d’encoratjar en tot moment la nostra acció pastoral”. Finalment, diu que “demanem al Senyor que també l’actuació dels legisladors, la primera obligació dels quals és defensar la vida dels més fràgils, garantir les cures necessàries i evitar tot allò que la puga posar en perill, es guiï per aquests principis que són el fonament d’una civilització veritablement humana”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que els responsables de la pastoral de la salut de les diòcesis d’Espanya han volgut concretar el tema de la Jornada Mundial del Malalt “amb una expressió significativa: «Cuidem-nos mútuament»”. Afirma que la pandèmia del coronavirus “ha transformat i universalitzat la percepció de la malaltia”, que “sabíem que hi havia malalts, per proximitat familiar o per pròpia experiència, però ara tenim consciència que tots podem estar malalts, contagiats del virus, potser sense saber com” i que “s’ha estès la convicció que som fràgils i vulnerables, i ens costa acceptar aquesta experiència”. Expressa que “aquesta pandèmia ha multiplicat el sofriment i la solitud”, que “s’ha generalitzat el temor i la possibilitat d’estar malalt” i que “aquesta convicció ens ha de motivar a pensar que necessitem cuidar-nos mútuament els uns als altres”. Manifesta que “totes aquestes experiències, tots aquests fets, ens fan ser més conscients que ens «salvem tots o no se salva ningú»”, que “Jesús, el Senyor, ens crida a curar, alleujar, consolar, acompanyar i oferir esperança als malalts, però essent conscients que això també és necessitat de cadascun de nosaltres” i que “també cal cuidar els cuidadors”. Finalment, diu que “se’ns demana que, seguint les normes sanitàries de cada moment, tinguem actituds d’acompanyament i proximitat envers els malalts i els ancians, però alhora amb aquells amb els quals convivim o tenim relació d’amistat, professional, de comunitat cristiana, de veïnatge” i demana que ens acostumem a “cuidar-nos mútuament”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que “és un moment propici per a dedicar una atenció especial als malalts i als qui en tenen cura”. Afirma que el tema d’aquesta jornada s’inspira en el passatge evangèlic en el qual Jesús critica la hipocresia dels qui diuen però no fan” i que “davant la necessitat del malalt, Jesús ens mostra el model d’aturar-se, escoltar, establir una relació directa i personal amb l’altre, commoure’s, deixar-se involucrar en el seu patiment fins a fer-nos-en càrrec”. Manifesta que “l’experiència de la malaltia fa que sentim la nostra pròpia vulnerabilitat i alhora la necessitat de l’altre” i que la malaltia “planteja una pregunta pel sentit de la vida” i “obre a un significat nou i a una direcció nova per a l’existència”. Recorda que “la malaltia sempre té un rostre: el de cada malalt”, que “la pandèmia actual ha fet brillar el lliurament i la generositat dels agents sanitaris que, amb professionalitat, responsabilitat i amor al proïsme, han ajudat, consolat i servit els malalts i les seves famílies” i que “també ha tret a la llum les insuficiències del nostre sistema sanitari”, com ara “la desconsideració vers l’atenció religiosa al qui pateix”. Recorda que “quan va esclatar la primera onada, el Sant Pare va demanar als preveres i als agents de la pastoral de la salut, que amb prudència assistissin els malalts amb els sagraments i almenys els fessin arribar una creu perquè en la solitud i en la por poguessin abraçar un signe del Salvador”. Expressa que “vivint aquesta proximitat als malalts, personalment i comunitàriament, generem una comunitat capaç de guarir, que no abandona ningú, que inclou i acull sobretot els més fràgils”. Finalment, demana que “Maria, des de la Gruta de Lourdes, sostingui la nostra fe i la nostra caritat envers els malalts”.

Dues de les cartes dominicals parlen de Mans Unides. El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “tenim clar que un cristià no pot deixar de ser humanista, ja que en l'origen fonamental de la seva fe hi ha el misteri de l'Encarnació, el Déu fet plenament home” i que sabem que “aquesta sensibilitat cap a tot allò humà, fins i tot el somni d'un món “plenament humà”, ajustat a les exigències de tota persona humana, és un tret característic de tot creient”. Expressa que “no cal anar molt lluny per a trobar exemples actuals de veritable humanisme actiu, concret i ben visible, per a qui els vulgui veure” i que “un d'ells és “l’Organització Mans Unides”” que “va néixer en els anys 1959-1960 entre les Dones d'Acció Catòlica Espanyola”, unes dones que “es van comprometre a lluitar contra “la fam de pau, de cultura i de Déu que patia gran part de la humanitat””. Afirma que “conèixer aquest origen té una gran importància” perquè “ens hem de situar en aquell temps, quan les Dones d'Acció Catòlica eren molt nombroses i compartien i vivien la seva fe amb la voluntat d'obrir-se a la realitat i projectar-hi el seu compromís”. Manifesta que “l’'interessant era que la mirada amb la qual copsaven la realitat humana no era cap altra sinó la de la fe: obeïen aleshores a l’humanisme cristià, segons el qual la fam, la incultura, la marginació constituïen una crida a l'acció i al compromís”. Finalment, diu que “”les mans unides” que mostren l'Organització són un símbol de la comunió que neix en el món a partir de Jesucrist, del seu Esperit d'Amor”, que “quan aquesta comunió es fa efectiva i concreta, produeix entre altres efectes, una força desencadenant de “solidaritat”” i que “si aquesta solidaritat troba la pobresa, la fam, la marginació, llavors el món canvia”. 

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que durant tot l'any els responsables de Mans Unides “ens recorden les mancances de moltes comunitats de l'anomenat Tercer Món i les possibilitats que tenim per ajudar-los per mitjà de molts projectes de desenvolupament integral”, però que “el moment central de la campanya és al segon diumenge de febrer i els dies anteriors”. Afirma que “la campanya contra la fam al món és una iniciativa singular, de caràcter no governamental i suportada pràcticament amb voluntaris, que ha gaudit de gran reconeixement social i ha generat moltes adhesions”. Expressa que “l’experiència dels anys passats ha portat a una major professionalització en la concessió de les ajudes”. Ens demana “la convenient col·laboració per fer realitat la caritat cristiana que arriba als racons més llunyans i pobres del nostre món” i manifesta que “per als cristians és una obligació vincular-nos amb accions que actualitzen i concreten l'amor de Jesucrist a tothom, superant les fronteres i les divisions històriques convencionals”. Destaca que la campanya d’enguany, amb el lema “Contagia solidaritat per acabar amb la fam”, “encaixa del tot amb aquests moments tan durs que ens toca viure” i explica el projecte amb el qual col·laboraran a la diòcesi de Lleida: “un projecte situat al país centreamericà d'El Salvador, als municipis rurals de Sant Gerardo i Nuevo Edén de San Juan, que tracta d'atendre joves agricultors amb la creació d’una mena d'escola de capacitació agrària perquè els permeti ajudar al desenvolupament social comunitari”. Finalment, diu que  el proper divendres 12 de febrer, dia de dejuni voluntari, és a prop de la festa de la Mare de Déu de Lourdes i que “és una ocasió immillorable per posar a les seves mans els projectes per als més pobres”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas,  comenta “el document dels bisbes de Catalunya del mes passat, publicat a propòsit del vint-i-cinquè aniversari del Concili Tarraconense: «Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?»”. Diu que “en l’intent de resposta a aquesta pregunta cabdal, cal afirmar, abans de tot, que la raó de ser de l’Església i la missió comuna de tots els batejats és anunciar que Jesús és el Senyor” i que “l’Esperit ens empeny a aquesta tasca ingent”. Expressa que “els bisbes constatem com «amb la irrupció de diversos fenòmens socials i culturals de gran abast, com la globalització, la secularització i la quarta revolució tecnològica, ha augmentat la indiferència religiosa i ha eclosionat una religiositat individualista allunyada de les confessions religioses tradicionals»” i que “al mateix temps, «en el marc d’una societat líquida, s’han trencat moltes cadenes de transmissió “natural” de la fe, sobretot dins les famílies», tot fent que Catalunya esdevingui veritablement un país «de missió»”. Afirma que “davant aquest nou paradigma, si bé «el subjecte que comunica l’Evangeli i surt en missió és el Poble de Déu en el seu conjunt», convé recordar que «cada batejat» és cridat a realitzar-ho en el seu propi àmbit”. Recorda que “dir que Jesús és el Senyor va més enllà d’una presentació de la vida de Jesús de Natzaret” i que “vol dir confessar i proclamar que Jesús és el Fill de Déu, autor i salvador de la vida”. Manifesta que els camins que tenim per anunciar que Jesús és el Senyor són el propi testimoni de vida, el diàleg amb la societat, el servei gratuït i perseverant als necessitats i les manifestacions de religiositat popular. Finalment, diu que “l’evangelització no és un procés mecànic” i que “és Déu qui regala el do de la fe”, però que “al mateix temps, demana la nostra mà d’obra”.

El cardenal Joan Josep Omella, recorda que “aquest hivern, el temporal Filomena ha emblanquinat el nostre país” i que “la neu i les baixes temperatures han col·lapsat algunes zones i han provocat molts problemes”. Diu que “hem viscut de prop la cara grisa de la neu, de l’hivern més dur, que constata la vulnerabilitat dels més dèbils”, però que “malgrat tot, la neu ens captiva i és benvinguda sempre que caigui amb moderació i no ens dificulti la vida diària”. Recorda que “des de fa molts anys, els flocs de neu són objecte d’estudi i passió per a moltes persones”, com ara per a l’astrònom Johannes Kepler i el meteoròleg i fotògraf nord-americà Wilson A. Bentley. Afirma que “l’existència i la bellesa dels minúsculs flocs de neu ens fa reflexionar i comprendre l’immens amor de Déu cap a nosaltres”, que “els flocs de neu són suaus; dolces i delicades carícies de Déu” i que “contemplar la neu, estrenar-la, trepitjar-la, tocar-la, agrair-la, respirar profundament una glopada d’aire fred, en definitiva, gaudir-la amb els cinc sentits, és un gran regal”. Manifesta que “igual que els flocs de neu, tots som únics i irrepetibles” i que “també hauríem d’aprendre de la neu que la vida és fràgil i efímera, un motiu més per gaudir-ne intensament cada minut, cada segon, i prepararnos per al seu final, per a la seva transformació”. Finalment, diu que “som fràgils i efímers com els flocs de neu”, però que “en aquesta fragilitat trobem la bellesa, la força i la motivació de descobrir-nos fills i filles profundament estimats per Déu, i per això ens atrevim a dir amb el càntic de Daniel: «Beneïu al Senyor, neus i geleres» (Dn 3,72)”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, acaba “la presentació del pontificat de Mons. Joan Martí que s’iniciava ara fa 50 anys com a Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra”. Diu que l’arquebisbe Joan “va ser un home d’Estat” que “va servir el Principat amb intel·ligència, prudència i molta generositat, com un Copríncep totalment disponible i servicial” i que “va poder culminar la Constitució democràtica Andorrana”. Afirma que “el seu càrrec de Copríncep va afavorir les relacions amb els Presidents i Coprínceps Francesos, amb el Rei d’Espanya, amb els Presidents de la Generalitat, així com els Presidents del Govern d’Espanya” i que “amb el procés constitucional i la Constitució de 1993, Mons. Martí passà a ser un Copríncep constitucional, amb poders i responsabilitats molt definides i més restringides”. Destaca que el bisbe Martí “va ser un home bo, senzill, afectuós, amb ànima alegre i amic dels amics”, “fidel a la pregària, a la missa i a la lectura espiritual” i “sempre cordial amb tothom”, que “preparava amb exigència i rigor totes les seves intervencions”, que “posava molta il·lusió en les coses que havia de fer” i que “va mirar de ser sempre just en totes les seves actuacions”. Finalment, recorda que “el Senyor va voler que morís l’11 d’octubre de 2009, al moment en què junts, a l’hospital, en silenci, ell ja panteixant, seguíem, a través de la televisió, la cerimònia de canonització de Sant Francesc Coll i altres quatre sants”, en “un moment intens de comunió episcopal” i que “el Senyor va escoltar la nostra pregària, i els sants van venir a buscar-lo”. 

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que el va sorprendre gratament que en una entrevista feta a un cuiner aquest fes present el nom de Jesucrist i ho fes expressant que “a Jesucrist li cuinaria uns canelons amb beixamel”. Afirma que “almenys fent present el nom de Jesús, manifesta que aquest és un personatge que té el seu pes en la memòria de la nostra societat”. Es pregunta si “els cristians fem ressonar significativament el nom de Jesús allà on som”, “quin lloc ocupa Jesús en el meu cor” i “què cuinaria per a ell?”. Recorda que “sense Jesús no som res” i que “amb ell ho tenim tot!”. Manifesta que “en el camí sinodal se’ns proposa de posar-nos davant el seu misteri” i que “repensar, pregar, dialogar sobre Jesucrist, i fer-ho en un camí sinodal, és una bona oportunitat per a redescobrir-lo a ell i tota la força que, de la seva persona, de la seva vida, del seu ensenyament, de la seva mort i resurrecció, brolla de forma contínua”. Destaca que “per al nostre Sínode Diocesà aquesta mirada a Jesús és de cabdal importància, ja que ell és la pedra fonamental de l’Església” i que “aquesta etapa del nostre camí sinodal, encara que sembli que el tema de Jesús ja el tenim ben sabut, és moment de gràcia per a aprofundir en les arrels i els fonaments del que som”. Finalment, diu que “dedicar aquest temps a Jesús, com a tema sinodal, és necessari per a entendre més i millor qui som com a comunitat cristiana i quina és la nostra missió enmig de la societat”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi.