Vés al contingut
Catalunya Religió

(GIEC) Dimecres de Cendra, enguany el dia 2 de març, comença la santa Quaresma, temps de conversió, de pregària, dejuni i almoina, camí espiritual que ens conduirà a la Pasqua. La Quaresma s’iniciarà amb una jornada de pregària i dejuni per la pau a Ucraïna, convocada pel Sant Pare Francesc amb la intenció que puguin participar-hi tant creients com no creients. Per aquest temps de despreniment i favorable per a la renovació personal i comunitària, el papa Francesc ha dedicat un missatge amb el títol “No ens cansem de fer el bé; perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem. Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tothom” (Ga 6,9-10a), en el qual ens exhorta a meditar assíduament la Paraula de Déu, per a enfortir la vida cristiana com a «col·laboradors de Déu», fent el bé amb la pregària, el dejuni i la caritat.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del temps de Quaresma, així com de deixar espai a Jesús, de cinc nous preveres i d’estimar l’Església de Crist.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que la Quaresma és “un temps delimitat i fix”, però que “l’esperit de la Quaresma es viu en qualsevol moment de l’existència”. Expressa que “les circumstàncies i els esdeveniments que envolten la nostra vida eclesial (especialment diocesana) són una crida a viure uns dies abans un profund esperit quaresmal en el sentit del despreniment” i que “el despreniment en la vida evangèlica sol unir-se a la crida de Crist a lliurar quelcom com a ofrena a Déu i donació als germans”. Reconeix que “hi ha d’altres crides al despreniment, per a les quals les nostres orelles són més mandroses” i que “són les crides que escoltem en l’oració, quan som privats d’una cosa valuosa o d’algú a qui estimem”. Manifesta que “tenint vives les ferides que patim, convé que recordem almenys una condició fonamental per a no perdre la pau”: “la necessitat que aquest despreniment sigui assumit, passi per la nostra consciència i llibertat” i que “es tracta de reproduir l’experiència de Jesús, quan veient propera la seva Passió va dir: “Ningú no em pren la vida, soc jo qui la dono lliurement””. Recorda que els fets que van envoltar la mort de Jesús “eren un cúmul d’injustícies, contradiccions, agressions, provocades per uns altres” i que “el secret estava en el fet que Ell va viure això com un despreniment de tot, com un despullament acceptat per amor”. Constata que “en certa manera nosaltres tenim una mica més fàcil que Ell aquesta acceptació”. Es pregunta si “aquests despreniments, acaben en sac buit”, si “es tracta d’assistir estoicament a un empobriment progressiu de les nostres vides i de la vida de l’Església diocesana…” o bé si “cal recórrer a receptes, com qui pren medicines que prometen una guarició segura”. Finalment, diu que “en el proper temps de Quaresma trobarem moltes respostes”.

El bisbe de Vic i administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, recorda que “la Pasqua és la festa més important dels cristians” i que “és tan important la festa de Pasqua que l’Església, en la seva litúrgia, ens n’ofereix una preparació intensa, durant quaranta dies, la Quaresma, i un temps llarg de cinquanta dies per a assaborir la Pasqua, el que anomenem temps pasqual”. Recorda també que “som a pocs dies del començament de la Quaresma, temps favorable per a la renovació personal i comunitària, que ens durà a la Pasqua”. Expressa que “dimecres vinent iniciarem el camí quaresmal amb la imposició de la cendra, com a signe que formem part de la comunitat de creients en Crist que han de lluitar, amb la gràcia de l’Esperit Sant, per configurar-se més i més a Jesús en la seva pasqua, de la mort a la vida, per la creu i la resurrecció” i que “no podem perdre aquesta oportunitat de gràcia que ens ofereix el Senyor, per mitjà de la seva Església, per a avançar més i més en la nostra vida cristiana”. Afirma que “la Quaresma té dos accents complementaris: és un temps baptismal i un temps penitencial”, que “per als catecúmens, els qui han de rebre el baptisme la nit de Pasqua o en el temps pasqual, els quaranta dies quaresmals marquen el ritme intens de preparació per a la celebració dels sagraments de la iniciació cristiana: el baptisme, la confirmació i l’Eucaristia” i que “amb el mateix sentit baptismal, la Quaresma és també un temps penitencial que demana a tots els batejats entrar en la dinàmica de la humilitat i la conversió”. Finalment, diu que “tant l’aspecte baptismal com el penitencial de la Quaresma ens duen a una vida cristiana més intensa” i que “la pregària, el dejuni i abstinència i l’almoina han de ser presents de manera especial en la nostra preparació per a la Pasqua”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “dimecres que ve, iniciarem el temps de Quaresma”, que “per a molts batejats aquest fet ja no significa gran cosa, perquè les tradicions religioses que estan en l’origen de moltes de les costums que configuraven culturalment la vida de la nostra societat, avui han perdut pes i significat” i que “alguns conserven les pràctiques religioses establides per l’Església i els exercicis de pietat característics d’aquest temps litúrgic”. Per ajudar-nos a viure la Quaresma amb intensitat, ens recorda “algunes preguntes sobre les nostres actituds fonamentals, que ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostra vida”. Afirma que “la Quaresma ens convida a la conversió, a canviar de mentalitat, perquè descobrim que l’autèntica bellesa de la nostra vida no està tant en l’acumular com en sembrar el bé i compartir” i ens convida a preguntar-nos si “vivim obsessionats per acumular o per sembrar el bé al nostre voltant”. Reconeix que “mentre que Jesús ens exhorta a que preguem «sempre sense desanimar-se» (Lc 18,1), amb molta facilitat abandonem l’oració perquè pensem que ens bastem a nosaltres mateixos” i ens pregunta si “perdem l’esperança en Déu i deixem de pregar”. Diu que “necessitem demanar perdó a Déu constantment i, malgrat això, sovint ens cansem i desanimem” i que “fàcilment oblidem que Déu no es cansa mai de perdonar”. Diu també que “tots desitgem un món més just, però ens costa comprometre’ns a treballar per a que esdevingui realitat” i ens pregunta si “ens acostem als qui ens necessiten”. Finalment, expressa que “si ens cansem de pregar, de lluitar per a ser millors, de demanar perdó a Déu o d’estimar els altres, i en aquesta Quaresma practiquem el dejuni, l’oració i l’almoina amb autenticitat, aquest serà un temps de gràcia i de creixement espiritual”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, afirma que “pels cristians el temps de Quaresma és molt significatiu”, ja que “ens recorda el nostre passat, ens enfronta amb el nostre present i ens dona ales per albirar el futur”. Diu que “hem de recordar el passat per revitalitzar les nostres tradicions i mantenir els aspectes personals i comunitaris que ens van ajudar en el seu moment a créixer com a creients”, que “hem d’afrontar el present per enfortir la nostra vida cristiana i evitar el descoratjament i el cansament, la peresa i la indiferència” i que “hem d’albirar un futur per a tots, embolcallats en l’esperança que ens ha anunciat Jesucrist a l’evangeli”. Recomana que aprofitem aquestes setmanes. Manifesta que “amb el Dimecres de Cendra iniciem el camí, tot reconeixent la nostra fragilitat, i l’acabem amb la Pasqua en què experimentem la gràcia de l’alegria i de l’esperança, de la caritat i de la comunió”, que “com que som durs de cor tornem a demanar els mitjans que Déu disposa per facilitar la conversió: l’oració, el dejuni i l’almoina” i que “també tindrem a la nostra disposició els moments formatius i de celebració de les parròquies i associacions”. Finalment, informa que “el papa Francesc ens ofereix un interessant Missatge per a la Quaresma fent servir  la imatge de la sembra i la collita dels homes del camp (passat, llavor; present, el pagès que actua; i futur, la collita) i recordant que aquest és un temps favorable per a la conversió”, el títol del qual “descriu tot un programa d’actuació i proposa una actitud per afrontar-lo”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, reconeix que “per a alguns, la Quaresma té mala premsa, ja que acaben de viure la disbauxa del carnaval i pensen que comença un temps de prohibicions” i que “per a d’altres, la Quaresma no té cap sentit perquè no saben què significa i per a què serveix”. Recorda que “el Dimecres de cendra, en la celebració litúrgica, és tradició imposar cendra sobre el cap”, que “el significat d’aquest ritu ens el donen les dues expressions que es poden fer servir en el moment de la imposició: «Recorda que ets pols i que a la pols retornaràs», i «converteix-te i creu en l’Evangeli»”, que “la cendra manifesta la debilitat i feblesa humanes” i que “alhora, la cendra a la Bíblia és un senyal de penediment, de penitència davant de Déu”. Recorda també que “la Quaresma dura 40 dies, a semblança d’aquells quaranta anys que el poble d’Israel visqué al desert experimentant la llibertat i preparant-se per entrar a la terra promesa per Déu” i que “Jesús, abans de començar la seva activitat pública, va passar quaranta dies al desert”. Afirma que “en la vida cristiana també ens és molt necessari un temps especial de «reciclatge», de «conversió», en el llenguatge evangèlic” per “viure la Pasqua, la mort i la resurrecció de Jesucrist”, però que, “sovint, el ritme de vida, les preocupacions de cada dia, els oblits, els dubtes, les incoherències, els pecats i molts altres fets afebleixen la fe en Jesucrist, la nostra relació i confiança” i que “per això celebrem la Quaresma, temps de conversió a Jesucrist per viure anticipadament i cada dia la seva Pasqua, la seva Salvació”. Finalment, diu que “durant aquest temps ens obrim a la proposta de Jesucrist, al seu Evangeli de Salvació, perquè ens adonem que certament el necessitem”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que els orígens de la Quaresma “es remunten als segles IV-V a la ciutat de Roma”, quan “la nit de Pasqua, a la Vetlla Pasqual, es batejaven els cristians convertits a la fe, i durant un temps de quaranta dies es preparaven amb diversos passos acompanyats per la comunitat cristiana que pregava i feia penitència”. Explica que “durant aquest temps els que havien de ser batejats, els anomenats catecúmens, feien un seguit de passos que els anaven preparant per a rebre els sagraments de la iniciació cristiana la nit de Pasqua”, que “el primer pas era la inscripció del nom en el llibre dels catecúmens, de manera que després es presentaven al bisbe els noms dels qui es preparaven per a ser cristians” i que “durant aquest temps de preparació, els catecúmens rebien catequesi per part del bisbe, qui els explicava les veritats de la fe contingudes en el credo”. Expressa que altres moments importants del camí quaresmal per als catecúmens eren els escrutinis i les entregues dels evangelis, el Parenostre i el credo. Recorda que “també nosaltres ens hem de preparar durant aquest temps per a la celebració de la Pasqua perquè la Pasqua és la festa més important de l’any, i així com aquells primers cristians començaven la seva nova vida de fills de Déu en el baptisme la nit de Pasqua, així també nosaltres ens preparem durant la Quaresma per renovar el nostre baptisme, per renovar la nostra vida”. Finalment, diu que “la Quaresma no és només una tradició, és també una actualització de la nostra vida de cristians”, que “preparar-nos per a la Setmana Santa és, per tant, una necessitat per a nosaltres” i que “la pregària, el dejuni, l’almoina, el sagrament de la reconciliació són els mitjans que l’Església ens ofereix”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “arran de la fase diocesana del Sínode, parlem sovint de la importància de la comunió eclesial”, però que “sempre hem de recordar que la comunió no és fruit de la mera simpatia, sinó que té, com a únic fonament, la presència de Jesús enmig nostre, i com a única finalitat, que ell ens manifesti la seva llum i la seva pau”. Demana que siguem “plenament conscients de deixar espai a Jesús en les nostres vides i en les nostres relacions, a fi que ell i només ell sigui el centre de totes les nostres activitats quotidianes i eclesials”. Expressa que “hi ha alguns gestos o actituds que ens poden ajudar a recordar la centralitat de Crist”, per exemple, “conservar el costum de fer una pregària abans d’iniciar una reunió eclesial”. Afirma que “quan ens reunim i dialoguem, hem de fer possible que tot s’esdevingui com una contemplació, en un veritable desig de comunió amb Jesús, a fi que la nostra vida eclesial i social resti amarada de la mentalitat del Regne”. Demana que escoltem Jesús “en el fons del nostre cor” i que “estiguem atents a la seva presència en cadascun dels membres del poble sant de Déu, començant pels més pobres i marginats”. Manifesta que “tot això no solament enriqueix a bastament la comunitat eclesial, sinó que ens fa prendre consciència que la presència de Crist mostra el seu esplendor quan hi ha cristians delerosos d’engendrar comunió a imatge de la Trinitat”. Finalment, demana que “no tinguem por de recordar-nos els uns als altres que ell és el nostre únic Mestre, el nostre únic Guia” i que el cerquem “perquè sigui ell qui, a cau d’orella, ens reveli els secrets reservats als petitons, secrets de llum que inauguren el cel nou i la terra nova”.

El cardenal Joan Josep Omella comunica que diumenge 27 de febrer a la tarda, “a la basílica de la Sagrada Família, celebrarem amb joia l’ordenació presbiteral de Sergio Adán Delgado, Santiago Cellier Ravina, Alfonso de Alarcón Santaeularia, Pau Manent Bistué i Federico Marfil Mur”, una “meravellosa i esperançadora notícia per a la nostra diòcesi que ens arriba en la proximitat de l’inici de la Quaresma”. Comunica també que “el proper diumenge 6 de març, ens aplegarem amb els joves de la diòcesi en una nova edició del Sent la Creu per iniciar junts el temps de Quaresma”, en la qual “ens acompanyarà una rèplica de la Creu de Magallanes, de Cebú (Filipines), que simbolitza l’arribada del cristianisme en aquest país germà ara fa 500 anys”. Expressa que “en aquesta ocasió tindrem el privilegi de ser acompanyats pel cardenal Luis Antonio Tagle, arquebisbe emèrit de Manila (Filipines), prefecte de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles i president de Caritas Internationalis”. Demana que “en aquest temps de preparació espiritual per celebrar la Pasqua, tinguem també presents les paraules del papa Francesc en el seu missatge de Quaresma d’enguany”, un missatge en el qual “ens encoratja a pregar incansablement per trobar el consol de la fe en Déu, a allunyar-nos de tota classe de mal per enfortir el nostre esperit i a practicar la caritat activa vers el altres, cuidant els que tenim a prop, els més oblidats i abandonats”. Finalment, demana que “preguem pels cinc nous preveres que seran ordenats al servei de la nostra diòcesi” i que ens animem tots a “fer el camí de Quaresma tenint molt present la Creu de Crist i seguint el que ens proposa el Sant Pare”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, expressa que “la recent Visita ad limina dels bisbes de Catalunya ha estat una bella experiència de comunió amb el Successor de Pere, el Papa Francesc, i els organismes de la Santa Seu que col·laboren amb ell en el govern de l’Església universal”. Afirma que en els diàlegs amb el Papa i amb els seus col·laboradors de la Cúria se li va fer més ferma “la convicció que vivim temps de nova evangelització, que cal sortir sense cansar-nos a anunciar Jesucrist i a sembrar l’Evangeli de la pau, de l’amor i de la justícia als homes i dones d’avui, els nostres contemporanis”. Reconeix que “hi ha problemes i pecats antics i nous, certament, i atacs i desconfiances noves en contra”, però que “també tenim oportunitats noves, i hi ha tantíssim bé en l’Església”. Recorda que “no hem d’oblidar que la gràcia de Déu hi actua, i és més forta que el pecat i que el fracàs” i que “Crist guia i estima la seva Església, que és el seu Cos, i la protegeix i enriqueix constantment amb l’Esperit Sant”. Demana que “aprofitem les crítiques i no caiguem en el victimisme”, que “cerquem entendre què hem fet malament, per convertir-nos i intentar esmenar-ho per al present i el futur” i que “perseverem en els compromisos presos i visquem la fe amb agraïment”. Manifesta que “per a viure units a Crist, no ens podem distanciar de l’Església, o mantenir-nos fora de la comunitat concreta i real dels creients, per més que costi o que en algun moment només se’n destaquin límits o pecats” i que “Crist és inseparable de l’Església”. Finalment, recorda unes paraules de St. Pau VI el 1975 (Ev. nunt. n. 16), entre les quals es preguntava “com serà possible estimar Crist sense estimar l’Església, essent així que el testimoni més bell donat a favor de Crist és el de St. Pau: ‘Crist va estimar l’Església i es va entregar a la mort per ella’ (Ef 5,25)?””.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: BarcelonaGironaLleidaSant Feliu de LlobregatSolsonaTarragonaTerrassaTortosaUrgellVic.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.