Vés al contingut
Catalunya Religió dv. 10/03/2023
bisbes-parlen-cami-sinodal

GIEC Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Quaresma i el camí sinodal, de la llibertat provada, del temps d’escolta, de tenir set d’aigua viva, de la santa passivitat, de llums en el camí, de les inscripcions a l’escola i d’evangelitzar a través dels mitjans de comunicació.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “l’evangeli de la Transfiguració, que es proclama cada any el segon diumenge de Quaresma (Mt 17,1-9), és el text que el papa Francesc ha escollit perquè il·lumini el camí quaresmal de tota l’Església en aquest any del Sínode de la sinodalitat”. Informa que en el seu missatge per a la Quaresma, amb el lema “Ascesi quaresmal, un camí sinodal”, el Sant Pare “ens convida a “pujar dalt una muntanya alta”, amb Jesús, per a viure amb el Poble sant de Déu una experiència particular d’ascesi com a compromís, animat per la gràcia, i de cara a superar faltes de fe i resistències a seguir Jesús per la creu”. Considera que “necessitem distanciar-nos de les mediocritats i les vanitats, i posar-nos en camí”. Afirma que “al final del camí, com als tres deixebles a la muntanya, se’ns concedirà la gràcia de “veure el Senyor en la seva glòria”, resplendent de llum sobrenatural, que s’irradiava d’Ell mateix” i que “també el procés sinodal sembla sovint un camí ardu”, però que “el que ens espera al final és sens dubte quelcom meravellós i sorprenent, que ens ajudarà a comprendre millor la voluntat de Déu i la nostra missió al servei del seu Regne”. Indica que “el camí ascètic quaresmal, igual que el sinodal, té com a meta una transfiguració personal i eclesial” i que “per tal que aquesta transfiguració es pugui realitzar en nosaltres aquest any, el Papa proposa dos “camins” a seguir, per pujar juntament amb Jesús i arribar amb Ell a la meta: escoltar Jesús i no refugiar-se en una religiositat feta d’esdeveniments extraordinaris, d’experiències suggestives, per por d’afrontar la realitat amb les seves fatigues quotidianes, les seves dificultats i les seves contradiccions”. Finalment, diu que “la Quaresma està orientada a la Pasqua” i demana que “siguem artesans de la sinodalitat en la vida ordinària de les nostres comunitats”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “en el camí de llibertat que és la Quaresma hem estat agraciats amb una experiència d’amor, que, a més d’estimular-nos, ens ha ensenyat que Déu ens vol lliures per a estimar”, però que “llibertat i amor continuen sent únicament un bon desig, un projecte, més que una realitat” i “tal com els va passar als israelites, pot arribar el moment en què preferim tornar a l’esclavitud, quan almenys podíem menjar (Ex 17, 3-7)”. Considera que “perquè la llibertat sigui autèntica, esdevingui com Déu va voler en crear-nos, ha de ser provada”, que “la persona realment lliure ha de “treballar” la llibertat” i que “el banc de proves, el moment adequat, per a fer-ho és justament l’experiència de necessitat, la fam i la set en ple camí pel desert”, “quan sobrevé la gran temptació: renunciar a la llibertat, tornar a la servitud”. Expressa que “aquest és un dels pilars de la pedagogia cristiana, un principi bàsic del que denominem “educar en la llibertat””. Afirma que “hi ha altres motius pels quals el deixeble de Crist sofreix”, però que “sens dubte un dels més importants és que experimentar necessitat, fam, set, mancances de tota mena, forma part de l’acompanyament de Déu amb el seu poble en el camí de la llibertat”. Explica que “aquest és el fons, el sentit de l’autèntic dejuni cristià, ben diferent del que propugnen altres pràctiques religioses o teràpies “guaridores””. Finalment, diu que “segons el passatge de l’Èxode, Jahvè proveeix d’aigua el poble assedegat” i que “en la plenitud dels temps Jesús va oferir a la samaritana l’aigua de l’Esperit que brolla fins a la vida eterna”, “l’aigua que ens permet sortir de les nostres crisis i proves, bevent-ne mitjançant la fe”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “un aspecte important de la vida cristiana que hem de remarcar en el temps quaresmal és l’escolta” i que “el Sant Pare en el missatge d’enguany ens ho recorda: «La Quaresma és un temps de gràcia en la mesura en què escoltem aquell que ens parla.»”. Expressa que “el manament del Pare en la Transfiguració és clar: Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo” i que “els deixebles de Crist hem d’acollir aquest invitació per tal d’acomplir el do que hem rebut”. Considera que el Senyor ens parla fonamentalment “amb la Sagrada Escriptura” i que “ser oient de la Paraula és una definició del cristià”. Recorda que “el manament del Pare és escoltar el seu Fill” i explica que la celebració litúrgica és “l’àmbit primordial d’escolta de la Paraula”. A més, comenta que “és en el si de l’Església on ens convertim en autèntics oients de la Paraula”. Afirma que “en la Quaresma la litúrgia de la paraula és molt rica” i aconsella “seguir-la dia a dia en les celebracions de la missa” o meditar “les lectures proposades en publicacions que tinguem a l’abast, i fins i tot a internet”. Manifesta que “aquesta escolta acollida en el cor, amb la meditació, ens ajudarà en el camí de la conversió, no pas des de la nostra mirada, que sempre és pobra, sinó des de la llum del mateix Senyor que ens parla” i que “aquesta és l’autèntica conversió que té com a fonament la humilitat del qui sap escoltar la paraula exigent i misericordiosa de Déu”. Finalment, diu que “l’escolta del Senyor i l’escolta dels germans són inseparables”, que “el camí sinodal que estem recorrent a la nostra diòcesi ens ensenya aquesta necessitat de l’escolta mútua per al discerniment” i que “aquesta vivència no s’acaba amb el Sínode, sinó que ha de restar entre nosaltres sempre”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que una de les darreres paraules de Jesús a la creu va ser “Tinc set!”. Diu que “tots sabem què és tenir set, encara que no podem ni imaginar la set de Jesús a la creu”, que “tots tenim set, i sabem assaciar la del nostre cos per viure”, però que “no sempre sabem com saciar les ànsies profundes del nostre cor, i moltes vegades podem passar tota la vida sense trobar res que ens ompli de debò, sense trobar-ne el sentit”. Recorda que “un dia Jesús s’havia aturat a descansar a la vora del pou de Jacob i, en presentar-se una dona que anava a treure’n aigua, Jesús li diu: «Dona’m aigua» (Jn 4,7)” i que aquest “va ser l’inici d’una conversa amb aquella dona samaritana”. Explica que “ella anava a omplir el seu càntir d’aigua, aigua per beure”, però que “Jesús fa que s’adoni que hi ha unes altres necessitats, unes ànsies més profundes que no les físiques, i que són les que tots tenim en els nostres cors”. Expressa que “el pou per saciar-les no és un pou de la terra, perquè només ens podem saciar en la immensitat de Déu”. Recorda que Jesús digué a la dona que el qui begui aigua “de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna» (Jn 4, 14)” i es pregunta “qui no voldria tenir una font com aquesta dintre seu? Una font de vida eterna!”. Manifesta que Jesús “ens coneix bé, coneix els nostres punts febles, la nostra feblesa, el nostre pecat també. I ens ofereix l’aigua viva per a la nostra salvació”, que “Jesucrist és la font i l’aigua viva que pot saciar les nostres ànsies i anhels més profunds” i que “només hem d’anar a Ell”. Finalment, diu que “aquesta Quaresma és una oportunitat, potser única, d’omplir el nostre cor de veritable aigua viva” i demana que “deixem que Ell ho faci”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “en aquest temps de Quaresma solem posar el focus en l’afany per exercitar les virtuts”, però que “no tot es fonamenta en el nostre treball” i que “la Quaresma ens ensenya que, per viure la fe, és també molt important l’actitud del que podríem anomenar «santa passivitat»”. Reconeix que “en el nostre món occidental, molt avesat a voler tenir el control de les coses, ens és difícil valorar adequadament la passivitat”, ja que “s’entén més aviat com quelcom negatiu”. Expressa que “des de la perspectiva religiosa, la sana i santa passivitat és una experiència de primera categoria, potser més difícil que la pura activitat, perquè probablement demana intensificar l’ascètica i el discerniment”. Comenta que quan parla de passivitat cristiana, es refereix al fet que “tot allò que fem vingui exclusivament de la iniciativa de Déu”. Afirma que “l’Església ens regala aquest temps de Quaresma per convertir-nos en vasos espirituals” i ens demana que l’aprofitem “per buidar-nos de nosaltres mateixos i discernir bé entre allò que ve de Déu i allò que prové del nostre enteniment limitat” i que ens eduquem “en l’escola del silenci, aliat principal de tot aquest procés”. Manifesta que “la Quaresma és alhora el moment que ens regala l’Església per deixar-nos inundar de Déu, per conèixer-lo i assaborir-lo en profunditat” i que “l’Esperit Sant hi té un paper primordial”, ja que “és ell qui ens ensenyarà a conèixer la voluntat del Pare, ens revelarà l’acció de Déu en cada circumstància i ens donarà l’impuls per caminar amb forces renovades i autèntiques”. Finalment, diu que “l’ascètica, la disciplina, la passivitat, totes elles imprescindibles, no tenen finalitat en si mateixes”, sinó que “el seu objectiu és que l’amor diví entri en nosaltres i es manifesti a través nostre, tot preparant per al Senyor «un poble ben disposat»”.

El cardenal Joan Josep Omella  recorda que fa uns mesos va tenir l’alegria de “compartir un esdeveniment meravellós amb molts de vosaltres: la il·luminació de les torres dels evangelistes Lluc i Marc a la basílica de la Sagrada Família”. Diu que “Antoni Gaudí, l’arquitecte de Déu, es va inspirar en la Sagrada Escriptura per projectar les torres dels quatre evangelistes” i que “el profeta Ezequiel ens descriu, en una de les seves visions, quatre éssers alats que tenien cara d’home, lleó, bou i àguila (cf. Ez 1,410)”. Expressa que “els cristians, des de molt antic, han relacionat aquests éssers amb els quatre evangelistes, bàsicament tenint en compte com comença cada Evangeli”. Recorda que “les torres lluminoses dels evangelistes estan situades al voltant de la que serà la més alta de la Sagrada Família: la torre de Jesucrist” i que “aquesta bella imatge ens convida a posar Crist al centre de la nostra vida”. Manifesta que “Ell és la nostra llum i la nostra salvació” i que “amb Ell al nostre costat podrem suportar totes les dificultats”. Demana que “Déu vulgui que aquest temps de Quaresma ens acosti més a Jesús i als nostres germans més necessitats”. Considera que “aquests dies són una bona ocasió per tenir present i meditar la Paraula de Déu” on “hi trobarem pau, alegria i esperança per a la nostra vida diària”. Constata que “la torre de Maria, coronada per un estel, és molt prop de les de Jesús i els evangelistes” i prega que “demanem a la Mare de Déu que ens guiï durant aquest temps de preparació per rebre el Senyor ressuscitat”. Finalment, demana que “intentem trobar moments per pregar i llegir amb fe la Paraula de Déu”, ja que “una lectura atenta de la Sagrada Escriptura ens ajudarà a estimar més Déu i posar-nos al servei dels nostres germans amb creativitat i alegria”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, expressa que cada any fa uns comentaris dominicals sobre “l’escola, l’educació en general, la generositat dels docents i la responsabilitat dels pares i de les famílies en sentit ampli” i que insisteix sempre en “la importància de la matèria de la religió catòlica en el currículum escolar i l’opció de triar-la amb vistes a rebre una educació integral”. Vol ressaltar “la importància dels pares i de les famílies en general” i diu que “la responsabilitat en l’educació dels fills resideix en els pares” i que “ningú no la pot suplantar o eliminar”. Així mateix, recorda que “el manteniment de l’opció en el sistema educatiu és un dret dels pares” i que “no és un privilegi de l’Església o dels bisbes que l’autoritat administrativa concedeix com una gràcia especial”. Apel·la a les famílies cristianes perquè “siguin coherents amb la seva fe i vulguin completar correctament l’educació dels seus fills”. Constata que la religió “és una matèria que ha estat tractada de forma desigual i injusta en el currículum per part de les diferents administracions educatives des de fa molts anys”, que “les inscripcions no han gaudit de celeritat ni transparència per part de directius” i que “els professors de la matèria s’han prestat, quan el centre els requeria, a col·laborar en altres tasques educatives”, però que “han hagut d’anar als tribunals per defensar els seus drets laborals, guanyant en molts casos els judicis plantejats”. Finalment, aconsella a tots que “no renuncieu a les vostres conviccions i, sense temor, us inscriviu a l’Ensenyament Religiós Escolar”.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, expressa que “un camp molt important per a l’evangelització són els mitjans de comunicació social perquè aquests mitjans tenen un paper molt important en la formació de la cultura”. Diu que “és sorprenent comprovar com les noves tecnologies estan fent una gran transformació cultural i desenvolupen una nova manera d’aprendre i de pensar” i que “per a l’Església tot això és un desafiament apassionant per poder continuar transmetent la bellesa de l’Evangeli a través de tots aquests mitjans”. Considera que “com a cristians estem cridats a comunicar la Bona Notícia” i que, per això, “cal que coneguem i utilitzem bé els mitjans de comunicació”. Recorda que “Jesús tenia una gran capacitat per adequar el missatge segons cada persona i cada situació”. Afirma que “és important també comptar amb professionals cristians competents als diferents mitjans de comunicació, que siguin capaços d’informar amb veracitat sobre la vida de l’Església i que transmetin a través dels mitjans els valors i els criteris de l’Evangeli” i afirma també que “aquests comunicadors són veritables missioners en la nostra cultura mediàtica”. Apunta que “és particularment important la nostra presència a internet i al món de les xarxes socials, que ofereixen una oportunitat extraordinària per al diàleg i l’intercanvi amb altres persones”. Finalment, diu que “l’evangelització de la cultura moderna depèn, en bona part, de l’influx dels mitjans de comunicació, que són per a moltes persones l’únic mitjà d’informació i de formació” i que “als cristians se’ns demana una nova creativitat per fer arribar el missatge de Crist a totes aquestes persones”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: BarcelonaGironaLleidaSant Feliu de LlobregatSolsonaTarragonaTerrassaTortosaUrgellVic.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.