Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri -CR) Els bisbes catalans expressen “el seu respecte i alhora la seva profunda preocupació davant la vaga de fam” dels quatre líders polítics catalans a la presó de Lledoners. Així ho expliquen aquest dilluns amb una carta de la secretaria de la Conferència Episcopal Tarraconense adreçada a Isabel Turull, germana d’un dels quatre presos en vaga de fam. Isabel Turull va reclamar la setmana passada als bisbes catalans que “com a cristians us pronuncieu davant d’una injustícia” amb una carta al diari Ara que ha tingut una àmplia repercussió. El relat sobre la posició dels bisbes catalans s'ha fet públic amb una carta signada per Norbert Miracle, vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense.

La carta assegura a la germana de Jordi Turull que “les vostres paraules són colpidores per als senyors bisbes” i que la vaga de fam “mostra la situació excepcional en què es troben aquests i altres dirigents catalans en presó preventiva”. Un cas en el qual “costa d’entendre la llarga presó preventiva”.

Visites a la presó

Des de la Conferència Episcopal Tarraconense també es confirma que “els bisbes que tenen polítics empresonats en centres situats a les seves diòcesis han visitat, de forma volgudament discreta però compromesa, els qui pateixen la manca de llibertat”. I avança que aquestes visites es repetiran per Nadal.

Tot i que la carta no ho detalla, concretament el bisbe de Vic, Romà Casanova ha visitat els presos de Lledoners; el bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha estat a Puig de les Basses amb Dolors Bassa i és un dels bisbes que més contacte ha tingut amb els seus familiars; i l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va visitar Carme Forcadell a Mas d'Enric del Catllar. El bisbe de Solsona, Xavier Novell, és l’altre prelat que ha transcendit que també ha visitat els presos. En aquest cas, també Novell havia fet una visita a la presó d'Estremera abans del trasllat a Catalunya. D’altra banda, també han visitat els presos els abats de Montserrat i de Poblet, a més d'altres sacerdots i religiosos.

La carta valora “que moltes Parròquies i Centres religiosos siguin promotors dels drets de les persones i procurin estar ben propers i acollidors a totes les situacions de sofriment, com les de la vostra família, o per altres causes”. Espais com els Caputxins de Sarrià o Montserrat estan acollint aquests dies dejunis solidaris amb els presos.

Respecte “escrupolós” a les diverses opcions polítiques

El text fet públic aquest dilluns expressa la proximitat als familiars dels presos i recorda que en els missatges dels bisbes catalans “han volgut transmetre a les seves comunitats cristianes i a la societat en general, de forma respectuosa i humil, que el diàleg, el respecte, el perdó mutu, la reconciliació i la recerca del bé més gran”.

També remarca “el respecte escrupolós que els bisbes volen mantenir a les diverses opcions polítiques lícites i presents en la comunitat eclesial”. I, per tant, asseguren que el que motiva la seva posició “no és absentisme o distància freda sinó valoració positiva de la pluralitat que actualment es dona entre nosaltres i atenció pastoral a la unitat eclesial i a la caritat que ha de regnar en tot”.

Aquesta posició és la que va motivar la nota conjunta dels bisbes catalans del juliol que celebrava l'apropament dels presos a Catalunya. La carta assegura que aquesta nota s'inspirava en la denúncia dels abusos de la presó preventiva que hi ha en el món que va fer el papa Francesc el 2014. Aquest text ha estat citat diverses vegades per denunciar la situació dels líders polítics i socials catalans empresonats.  

Des de l’1 d’octubre, els pronunciaments conjunts dels bisbes catalans han reiterat la necessitat de mantenir "la cohesió social, la concòrdia, sentir-nos propers els uns als altres, i el respecte als drets de totes les persones que viuen a Catalunya". I han insistit en què això implica entendre que "a Catalunya existeix un problema polític de primer ordre que obliga a cercar una solució justa a la situació creada que sigui mínimament acceptable per a tots". També han demanat als catòlics que "siguem instruments de pau i reconciliació enmig de la societat catalana". Alguns dels bisbes catalans i altres institucions eclesiàstiques també s’han referit els darrers mesos a la situació dels presos. D'altra banda, aquest dilluns el bisbat de Solsona, ha explicitat el seu suport a les iniciatives solidàries amb els presos en vaga de fam.

 

Aquest és el text difós per la secretaria de la Conferència Episcopal Tarraconense que agrupa els deu bisbats catalans:

 

Resposta a la carta oberta de la Sra. Isabel Turull a la Conferència Episcopal Tarraconense

Benvolguda Isabel,

Fa alguns dies que vau escriure una carta oberta als bisbes de Catalunya, i us preguntàveu on eren en aquests moments en què el vostre germà Jordi Turull i altres dirigents polítics es troben sofrint una llarga presó preventiva, i en el moment angoixant en què quatre d’ells han iniciat una vaga de fam a la presó de Lledoners. I explicàveu que mereixen molt de respecte per les seves fermes conviccions i creences. Les vostres paraules són colpidores, per als Srs. Bisbes.

En aquest moment volen expressar-vos el seu respecte i alhora la seva profunda preocupació, davant la vaga de fam que porten a terme aquests quatre polítics, que posa greument en perill la seva salut i la seva vida. Els cristians som defensors de la vida i vetllem per no posar-la en risc. Aquesta iniciativa mostra la situació excepcional en què es troben aquests i altres dirigents catalans en presó preventiva decretada pel Tribunal Suprem que els comporta un llarg temps de privació de llibertat, sense que s’hagi celebrat cap judici oral. En el seu cas costa d’entendre la llarga presó preventiva. Els Bisbes confien que les autoritats judicials competents resoldran de forma ràpida i ajustada al dret els recursos plantejats, i que el futur judici a què seran sotmesos serà un judici amb plenes garanties i en el mínim període de temps possible.

Fins ara els bisbes de Catalunya, sempre amb discerniment pastoral i per responsabilitat envers la missió rebuda, han donat a conèixer de formes diverses, amb les seves intervencions en notes, escrits, homilies, declaracions, entrevistes i intencions de pregària, el seu desig que s’arribi a una solució justa per als polítics empresonats, que ajudi la pau social. A la reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense del passat mes de juliol varen manifestar amb unanimitat de tots tretze bisbes que havien tingut notícia de l’apropament d’alguns antics membres del Govern de la Generalitat i altres dirigents socials a Centres penitenciaris ubicats en territori català, i que celebraven l’aplicació d’aquesta mesura legal i humanitària que, sens dubte, afavoriria el contacte amb les famílies d’aquests detinguts en presó preventiva. També afegien que desitjaven que es donessin passos perquè es pogués trobar una solució a l’actual situació que fos justa i acceptable per a tothom, amb un gran esforç de diàleg des de la veritat, amb generositat i recerca del bé comú.

No van citar al juliol el text on s’inspiraren i que estava subjacent del Papa Francesc, quan es va dirigir a l’Associació Internacional de Dret Penal (24.10.2014), que afirmava que “la presó preventiva (quan de forma abusiva procura un avançament de la pena prèvia a la condemna, o com a mesura que s’aplica davant la sospita més o menys fundada d’un delicte comès) constitueix una altra forma contemporània de pena il·lícita oculta, més enllà d’un vernís de legalitat. La qüestió dels detinguts sense condemna s’ha d’afrontar amb la deguda cautela, des del moment que es corre el risc de crear un altre problema tan greu com el primer, si no pitjor: el dels reclusos sense judici, condemnats sense que es respectin les normes del procés”.

També us puc dir que des de llavors, els bisbes que tenen polítics empresonats en centres situats a les seves Diòcesis han visitat, de forma volgudament discreta però compromesa, els qui pateixen la manca de llibertat. I ho faran novament amb motiu del Nadal ja proper, com fan sempre. També s’han entrevistat amb alguns familiars per donar-los suport en aquests moments de sofriment, i valoren que moltes Parròquies i Centres religiosos siguin promotors dels drets de les persones i procurin estar ben propers i acollidors a totes les situacions de sofriment, com les de la vostra família, o per altres causes.

Us puc assegurar que els pastors de l’Església que fa camí en aquesta terra, han volgut transmetre a les seves comunitats cristianes i a la societat en general, de forma respectuosa i humil, que el diàleg, el respecte, el perdó mutu, la reconciliació i la recerca del bé més gran, ni que sigui amb sacrificis per part de tots, serà el que ens durà a la concòrdia i a la pau social.

Els bisbes s’uneixen respectuosament a la vostra preocupació pel vostre germà i pels altres que estan realitzant vaga de fam, i sapigueu que, el respecte escrupolós que els bisbes volen mantenir a les diverses opcions polítiques lícites i presents en la comunitat eclesial, no és absentisme o distància freda sinó valoració positiva de la pluralitat que actualment es dóna entre nosaltres i atenció pastoral a la unitat eclesial i a la caritat que ha de regnar en tot.

Restem a la vostra disposició, i continuem pregant per ells i pel futur en pau del nostre país. Ben cordialment,

Mn. Norbert MiracleVicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense