Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Valentina Laferrara –CR) Khalid Ghali és Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l'Ajuntament de Barcelona, ​​una ciutat que acull una àmplia diversitat cultural i religiosa. Anteriorment, va ser coordinador de l'Oficina d'Afers Religiosos (OAR), un servei de l'Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, que treballa a garantir el dret a la llibertat religiosa i de creença en la ciutat i en el qual totes les opcions de consciència siguin respectades en la vida ciutadana. En aquesta entrevista amb Catalunya Religió, Ghali reflexionar sobre la pluralitat religiosa, les assignatures pendents i les atacs i limitacions a la llibertat religiosa i de creença a Barcelona.

Barcelona aprova o suspèn en diversitat religiosa?

Molt sovint es parla de pluralitat o diversitat religiosa com una cosa nova, que acaba d'emergir, i associat a la migració. Però, si mirem la història, advertim que la comunitat protestant, per exemple, fa més de 150 anys que està a Barcelona i la jueva, més de 100. La migració, evidentment, ha significat un creixement en la representativitat de comunitats, de centres de culte i de tradicions. De fet, actualment, parlem de 562 centres de culte, 900 comunitats i 25 confessions. Però crec que la diversitat religiosa va més enllà de la migració. Les noves tecnologies també han permès accedir a altres cultures religioses i a altres formes d'entendre la vida. Han permès, per exemple, el consum de textos traduïts de la tradició hindú, als quals pots accedir a través de les xarxes. El mapa (religiós) tradicional s'ha ampliat i restablert perquè hi ha confessions que ja no se situen només en l'espai, és a dir, al centre de culte, sinó també a les xarxes socials de Facebook i Jitsi. El fenomen migratori i els nous espais digitals –en els quals es pot contactar amb comunitats i consumir tradicions o conviccions– han fet que el panorama de Barcelona sigui molt ric i plural.

Considera que Barcelona ha estat capaç d'integrar la creixent diversitat interreligiosa que acull?

No, queda recorregut. A Espanya hi ha una tradició, una concepció i una animadversió històrica cap al fet religiós i espiritual. Durant molts anys, ha patit una dictadura vinculada a una tradició religiosa concreta (el catolicisme) i això ha generat tensions, provocant un cert rebuig a tot el que faci olor, provingui o tingui tints de caràcter espiritual, conviccional o religiós. Des de l'Ajuntament de Barcelona, ​​hem intentat garantir els drets i les llibertats religioses amb activitats de sensibilització, coneixement i reconeixement a la via pública, els centres cívics i les biblioteques. Hem fet formacions respecte dels calendaris, les activitats i les celebracions religioses. També tenim una línia de subvencions per a celebracions i activitats de caràcter religiós i una altra per a l'adequació de centres de culte. Aquest any, l'OAR va destinar 200 mil euros a suport econòmic per als centres de culte que vulguin regularitzar la seva situació. Des de l'OAR, vam mostrar igualtat i equidistància per garantir que tota persona, tot veí i tota veïna, pugui expressar-se.

Quins són els àmbits en què encara cal treballar per aconseguir una integració religiosa i cultural a Barcelona?

Crec que s'està treballant en tots els àmbits, amb més o menys intensitat. Passa que hi ha temes, com l'educació, que són competència de la Generalitat i nosaltres, des de l'OAR, no hi podem intervenir. S'intenta treballar tots els contextos, però, vaja, encara hi ha recorregut. A l’OAR, treballem sobre tres àmbits. Un és la garantia, és a dir, fer efectius els drets reconeguts. L'altre és fer de pont entre l'administració i les entitats religioses, fer de frontissa, acompanyar, sensibilitzar, traduir i gestionar. L'últim és el coneixement, reconeixement, diàleg i normalització. És a dir, generar espais de trobada improbables des de la sensibilització. Sense aquests espais no podem trencar amb els prejudicis i estereotips. El relacional, el vivencial, el contacte, el compartir i el generar situacions, ajuda a canviar preconceptes. És com posar unes espelmes, una llum tènue, un bon sopar i a partir d'aquí generar aquest espai, aquesta química. Des de l'obligació i l'imperatiu moral, crec que és molt difícil.

Si hagués d'esmentar un àmbit de Barcelona en el qual encara queda molt per treballar en termes religiosos, quin seria?

L'àmbit educatiu. És el context que més se'ns escapa i hi ha presència de diversitat. Falta recórrer i treballar el coneixement i el reconeixement religiós. Falta incorporar-lo com un capital més dins de les aules, com també el plurilingüisme. A més d'un context, és una realitat: hi ha diferents conviccions, valors, formes d'entendre, filosofies, formes d'alimentar-se i relacions amb la natura. Crec que encara no ens acostem aquí perquè, evidentment, la història d'Espanya pesa.

Quines accions promou i busca promoure l'OAR per atendre les religions minoritàries?

A l'OAR, es treballa des de l'equitat. Es fan formacions i activitats de divulgació per visibilitzar comunitats, realitats i cosmovisions. Es fa acompanyament en qüestions administratives, convivencials i de gestió de conflictes, i es donen subvencions. Nosaltres, com a administració pública de proximitat, com a Ajuntament, tenim les instruccions d'acompanyar, assessorar, subvencionar, normalitzar, sensibilitzar, valorar, reconèixer, generar espais de diàleg. Les qüestions més jurídiques, evidentment, se'ns escapen. Tenim interlocució amb la Direcció General d'Afers Religiosos (DGAR) de la Generalitat, però ells no poden modificar la (normativa). Pel que sí que batallem és per fer efectiu el dret, i quan hi ha un fet discriminatori o una situació de vulneració, estem de la part que correspon.

Considera que el ple exercici del dret a la llibertat religiosa i de creença és 100% viable a Barcelona?

És com tot. Per exemple, tothom té dret a l'habitatge, però... Doncs, bé, s'està caminant cap aquí. Hi ha un decalatge entre el dret i la garantia. Pel que competeix a l'Ajuntament, s'intenten revertir els eixos de discriminació. Hi ha una aposta política clara d'una oficina especialitzada, que treballa per a això. Això, no sé si garanteix o podrà garantir aquesta llibertat, però sí que demostra una voluntat, un esforç i un avenç. Però, tenim molt a aprendre d'altres cultures. Als països de tradició catòlica, la garantia dels drets és més difícil que als països de tradició protestant perquè en els països protestants hi ha una secularització més tranquil·la, més pausada. A més, han tingut molta més diversitat que els catòlics, on hi ha hagut una relació poder-Estat... Això ha fet que també hi hagi moltes més dificultats a l'hora de gestionar o projectar la mateixa història en altres comunitats que, molt sovint, són minoritàries. Els països de tradició catòlica ho tenen més difícil. Però, bé, estem en això.

Com valoraria l'evolució dels atacs a la llibertat religiosa i de creença a Barcelona?

Crec que amb el temps s'ha anat normalitzant la presència de comunitats en àmbits on no hi eren molt presents. S'ha tendit cap a la normalització i la visibilització de la diversitat. També crec que en l'àmbit de l'administració hi havia certes barreres que s'han anat minimitzant. Crec que ara pesa molt més la discriminació de tipus racial, ètnica o LGTBI. En aquest àmbit (d'atacs a la llibertat religiosa i de creença), s'ha anat avançant bastant en aquests últims deu anys.

L'OAR compta amb algun procediment automatitzat perquè les comunitats religioses puguin registrar els atacs que reben?

No. Es podria extreure informació d'aquest tipus, però no tinc coneixement que es faci. Sí que hi ha un protocol. Quan hi ha un acte d'aquest tipus, el primer que fa l'OAR és donar coneixement a l'Oficina per la No Discriminació i si s'ha de procedir des d'un punt de vista jurídic, es procedeix. Nosaltres estem molt en contacte amb les comunitats. Quan detecten (un atac) ens ho comuniquen. L'OAR treballa braç a braç amb les comunitats. Però, vaja, no tinc coneixement, almenys jo, que hi hagi moltes agressions. No tinc la sensació que Barcelona sigui una ciutat on hi hagi pintades cada dia, on es atac centres de culte, on agredeix gent per les seves conviccions.

Quina és la postura de l'Ajuntament respecte de les limitacions de la llibertat religiosa que es van produir durant la pandèmia de la COVID-19?

Les normatives les establia la Generalitat, conjuntament amb el Ministeri de l'Interior i el Ministeri de Salut. Nosaltres vam rebre demandes de les comunitats religioses en relació amb les celebracions. A això, el transmetem al PROCICAT. Plantegem la vulneració d'un dret fonamental i ens vam posar en contacte amb la DGAR. Però la postura de la Generalitat no va canviar perquè va considerar que només es permetien activitats culturals. Crida l'atenció que es puguin fer activitats culturals i no activitats de culte. Si les comunitats les haguessin fet i haguessin anat a judici, guanyarien. Al final, sota no sé quin precepte, s'està vulnerant un dret fonamental. En uns anys, això donarà un debat profund perquè es posarà en evidència com durant la pandèmia s'han vulnerat drets fonamentals. Per sort, cada 100 anys tenim una pandèmia (riu), de la qual podem aprendre perquè en la següent no ens passi el mateix.