Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) Tenien moltes ganes de retrobar-se. I han fet un sobreesforç per mantenir la iniciativa amb les restriccions per l’actual context de pandèmia. En un moment que demana allunyar prejudicis, cada comunitat religiosa s’ha sentit, més que mai, cridada a portar el millor de cada tradició. Els participants de la Nit de les Religions ho han explicitat en la cinquena edició celebrada aquest cap de setmana a Barcelona. Creences diverses han tornat a obrir portes dels seus centres de culte a la ciutadania amb propostes diverses com conferències, visites guiades, concerts i representacions teatrals.

La presidenta de l’AUDIR, Montse Castellà, ha mostrat la seva solidaritat amb la comunitat musulmana de Montcada i Reixac pels “actes racistes” que ha patit aquests darrers dies a la mesquita. “És un senyal més de que no podem abaixar la guàrdia: el diàleg és essencial”. Castellà ha defensat que darrera del prejudici “hi ha por”, mentre que “el diàleg genera un interès per conèixer l’altre” i “llavors els prejudicis s’esvaeixen”.

En aquest sentit ha parlar de “l’amor, l’altra cara de la moneda”. S’ha fixat en la “interdependència entre tots els éssers vius i la natura”. I ha demanat “eixamplar la nostra consciència”, més enllà de “quedar-nos blindats en la por i en l’egocentrisme”. Ha convidat també a “connectar amb aquesta altra dimensió que ens fa sentir-se units amb els altres” des del convenciment que “tots formem part d'un tot més gran, d’una cosa que ens transcendeix”. La presidenta de l’AUDIR ha aplaudit la celebració d’una nova Nit de les Religions en l’actual context: “Les religions transmeten el llegat de saviesa de tota la humanitat”. I les ha descrit com a “fonts d’inspiració”.

En una línia similar s’ha expressat el jesuïta Xavier Melloni, antropòleg i fenomenòleg de la religió. Des de Manresa ha fet arribar un vídeo en què s’ha preguntat si no ha arribat el moment que “les tradicions religioses ens acompanyem els uns als altres en aquesta prova de la humanitat”. I ha apel·lat a “l’excel·lència” de cada tradició i a aprendre dels “recursos planetaris” de totes religions.

Melloni s’ha fixat en l’aportació a “la pregària i la interioritat” de les tradicions d’Orient; “la solidaritat, el sentit de compassió i de comunitat, la dimensió profètica i de denúncia” de les tradicions abrahàmiques; i “l’instint sagrat i el respecte a la terra” de les tradicions aborígens. I ha demanat “recórrer a la saviesa dels nostres textos i experiència mil·lenària, per donar la resposta que avui el món necessita”.

També ha dit parlat de l’experiència de “vulnerabilitat planetària” i ha defensat que “ens ha fet experimentar la fraternitat com mai”. Ha parlat del gran repte de la nit”, del “lloc on perdem Déu”, un temps d’incertesa” i ha defensat que “la nit en totes les tradicions resulta reveladora”. Melloni ha recordat que “la mort i la malaltia formen part de forma constitutiva de la vida”, malgrat que “les havíem deixat de banda en la nostra societat tecnocràtica”. Ha reivindicat “la cura i la tendresa dels uns cap als altres”, que es revela amb la malaltia i el dolor. El jesuïta ha parlat de “la germana mort”. I s’ha preguntat: “Totes les tradicions estan dient que la nostra vida biològica no és més que un petit fragment d’una immensitat molt més ampla que nega la societat immediatista?”

En al·lusió al confinament i a l’aturada forçada ha afirmat que “detenir-se no és paralitzar-se”, tal com mostren les tradicions religioses. I que en aquest context es poden “descobrir nous ritmes” i aprendre que es pot “fer menys i fer-ho millor”. I ha convidat a fer-ho “no per obligació i temença, sinó per convenciment i per amor”.

L’editora d’Akiara Books, Inês Castel-Branco, també ha parlat d’espiritualitat i de connexió interpersonal. Ha demanat practicar “la resistència espiritual per seguir dotant de sentit i d’esperança” i “no veure el proïsme com un perill sinó com una font d’amor i de vida”.

En la seva intervenció, Castel-Branco ha explicat el sentit de la metàfora de la gota d’aigua que feia servir Raimon Panikkar i que ella va il·lustrar en un llibre il·lustrat publicat amb motiu de l’Any Panikkar de 2018. I també s’ha referit a la respiració com una acció que uneix a les persones.

El comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona, Khalid Ghali, ha posat en valor el paper de les tradicions i conviccions religioses a la ciutat en un moment d’incertesa. En concret, “la capacitat de mobilitzar la solidaritat de xarxes i agents per fer front a situacions de famílies vulnerables, d’aïllament o solitud”.

N’ha parlat en l’acte d’inauguració, celebrat dissabte al matí al Monestir de Pedralbes. Ghali ha dit que aquesta convocatòria “reafirma que Barcelona és una ciutat plural”. I ha alertat del perill dels “discursos simplistes i reduccionistes que van “en contra de certes persones, col·lectius i opcions”.

El director del Departament d’Interculturalitat i Cohesió Social de la Fundació Bancària “la Caixa”, Francesc Ventura, ha recordat que quan “les comunitats viuen aïllades, sense intercanvi, s’alimenten prejudicis i falses creences”. I en canvi, “quan es posa en joc el treball intercultural el coneixement mutu i la confiança, es trenquen estereotips i falses creences”.

Rosa Martínez, que coordinadora junt amb Sergio Arévalo aquesta iniciativa del grup de joves de l’AUDIR, ha agraït el sobreesforç que han fet les comunitats religioses i associacions que fan possible el programa. Enguany han hagut de coordinar inscripcions prèvies a les activitats, limitar l’aforament i oferir algunes propostes en format virtual. En l’acte també s’han fet presents Francesc Torradeflot, director de l’AUDIR, i Isabel Escandell, sots-directora d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. I ha comptat amb diverses peces musicals interpretades per Monika Czyewska, amb la flauta travessera, i Alejandro Mateo, amb el violí.

L’acte d’inauguració de dissabte al Monestir de Pedralbes s’ha pogut seguir també pel canal de Facebook de l’AUDIR. Podeu recuperar-lo aquí.