Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) 'Lo tiene todo' és el lema escollit per a promocionar República Dominicana turísticament. A la web de turisme del país conviden el viatger explicant que "compta amb més 1.600 kilòmetres de les millors platges del món, magnífics hotels i resorts, i infinitat d'opcions en esports, entreteniment i recreació. Allà pots ballar al ritme contagiós del merengue, diuen, renovar-te en els seus luxosos i variats hotels, explorar runes, delectar-te amb la millor gastronomia dominicana...", en definitiva, quines vacances i quin paradís, oi? potser el que no et diuen és la quantitat de treball infantil que existeix: 304 mil infants treballen, segons dades del 2014; o que el 20% de la població dominicana més pobre no arriba ni al 5% de les riqueses del país mentre que el 20% dels més rics es beneficien en un 50% del patrimoni nacional, per exemple.

Darrere de tots aquests elements, també s'amaga un país solidari, alegre, feliç malgrat les seves desiguals realitats. Un país ple de "persones lluitadores, que somien, un país devot, amb fe i creences molt arrelades", explica Mª Gracia García, Missionera de la Institució Claretiana que acompanya joves als camps de treballs llatinoamericans des de fa 9 anys. Enguany, la Institució proposa dos camps de treball, un a Paraguay, del 3 al 30 d'agost, i l'altre a República Dominicana, del 26 de juliol al 18 d'agost. Les inscripcions per participar-hi estan obertes fins el 20 de març. La propera xerrada informativa tindrà lloc el 8 de març a Vic.

La proposta a República Dominicana és anar a Altamira, a Puerto Plata, "zones rurals que es dediquen sobretot a la plantació del cacau, i on els nens estan molt implicats en aquesta feina perquè sovint també treballen", afirma Mª Gracia. "Són comunitats petites, de 40 o 50 famílies, i en general, és un país amb molts contrasts: moltes zones hoteleres i turístiques, i d'altres més agrícoles". Aquest contrast s'ha fet encara més evident després del terratrèmol a Haití el 2010. Un gruix molt gran d'haitians han emigrat a República Dominicana, convertint-se en un col·lectiu immigrat amb una gran presència a l'illa, però els drets dels quals són sovint vulnerats. Tot i així, García comenta que "hi ha hagut un apropament molt gran dels dominicans cap els haitians, augmentant la sensibilització cap aquest col·lectiu".

Les Missioneres de la Institució Claretiana tenen presència a Altamira des de l'any 2001. Treballen en una escola parroquial, i estan vinculades a la parròquia fent catequesi. A altres zones de Dominicana també hi són els missioners claretians. "Com a Institució es fa una aposta per apropar-se a unes comunitats on la presència de la dona és molt important", explica Mª Gracia, "i també anunciem l'Evangeli a les famílies, sobretot acompanyem les dones i els infants, especialment les noies adolescents", afirma.

Del 26 de juliol al 18 d'agost

És en aquesta realitat de presència claretiana on s'emmarca el camp de treball a República Dominicana, "es tracta de col·laborar amb la tasca que estan fent allà habitualment les missioneres, on hi ha unes 90 comunitats rurals, allunyades del nucli urbà normalment; el que es fa allà és una doble tasca: per una part, ens agrada realitzar alguna demanda que fa la comunitat d'allà, per exemple millores a les cases, o projectes comunitaris; un altre aspecte: la relació amb els infants. Allà hi anem a l'estiu i aprofitem per fer una tasca més educativa o catequètica amb els infants, fent una espècie de casal d'estiu".

La resposta que es dóna allà depèn de la demanda de la comunitat i de la realitat de la gent que hi va i les seves capacitats. "Algun any hem tingut alguna infermera i hem fet algun curs, sobretot a les dones, d'infermeria o de com organitzar un botiquí; o si algú sap cosir, s'ha fet un taller de costura".  

Oferir llaços entre les dues realitats és vital en aquest camp de treball. "Pel jove europeu és una experiència per adonar-se de totes les oportunitats que tenim aquí; és una experiència de descoberta de les capacitats mateixes que tenen els joves, una experiència d'apropament d'unes realitats humanament molt riques, de forma que els joves solen descobrir que fent aquesta experiència reben molt més del que donen".  Pels joves d'allà, la presència europea és un revulsiu: "fora de la tasca concreta que es realitza, els joves d'allà veuen que des d'aquí hi ha persones que estan pensant en ells, que treballen durant l'any per estar en contacte i fer aquest agermanament. Descobrir a noies joves amb estudis universitaris els fa obrir la ment i plantejar-se sovint un futur i una vida millors a través de l'educació".

La vida com a regal

Mª Gracia acompanya els grups des de fa 9 anys, des que van començar. "En un primer moment hi va haver molta il·lusió, de descoberta, d'apropament al diferent, pensant que era molt important el que anàvem a fer i que això transformaria. Això ara s'ha convertit en una transformació més personal, on l'important és el contacte entre persones. He après a viure com entenen ells la fe, que també ha enriquit la meva fe".  

Tenen una fe més alegre, més viscuda, "molt més representada a la vida cristiana, a les cases,  entre la gent, moltes vegades molt més des de la Paraula de Déu", explica García. "Ells valoren molt el dia a dia com un regal, són gent molt generosa que viu el que són i el que tenen com un do; un do que han rebut i que donen sense esperar res a canvi".

[Fotografies: Associació AMIC]