Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Divuit anys després de professar com a jesuïta, aquest dissabte Roger Torres i Aguiló celebra els seus últims vots al Santuari de Sant Pere Claver, a Verdú, a les onze del matí. És el moment en què la Companyia de Jesús valida el seu període de formació de manera solemne.

La trajectòria d'aquest lleidatà ve marcada per una intuïció: cal vincular els joves a una comunitat cristiana. Hi ha treballat fort, des d'un tarannà alegre i creatiu, i amb una notable capacitat de lideratge. Des de CatalunyaReligió.cat repassem quin és el seu itinerari de fe i perquè ratifica el seu compromís com a jesuïta.

El somni alegre de transformar l'Església

“No hem de tenir por a canviar. L'Església té rostre de dona, ha de continuar acostant-se als més pobres i ha de parlar el llenguatge de la seva gent”. Així expressa el seu desig per a l'Església d'avui aquest jesuïta, somiador i visionari.

En Roger Torres dibuixa cada dia –en podeu veure el traç en aquest cartell de Jesuïtes Educació o, regularment, a les cobertes dels quaderns de Cristianisme i Justícia. “Quan dibuixo estructuro la meva manera de pensar i de planificar. M'ajuda molt a somiar”, assegura. “El meu cervell deu ser un circ, ple de pallassos!”, s'imagina Torres.

És una imatge ben gràfica que ja denota un to, una manera de fer en positiu. I que també il·lustra el seu “desig molt alegre de voler transformar l'Església”. A l'estil d'aquell jove Francesc d'Assís que sent com Déu li demana refer l'Església davant la icona de la capella de Sant Damià.

Un pla que va més enllà de la capacitat torrencial de qui genera moltes idees. Calen mans. “Hem de buscar altres joves amb qui construir això. Fem comunitats de joves!” Aquesta voluntat és un dels eixos de la seva etapa formativa, que culmina dissabte amb la celebració dels vots definitius.

Una barreja realitat, servei i pregària

La formació dels jesuïtes és de les més extenses d'entre els religiosos. Però Torres li resta importància: “No m'he format tant a les classes com en el llocs on he estat”. Creu que tot va encadenat. La seva formació és “una barreja de mirar la realitat, de servei i de pregària”.

Així explica com a Collblanc va descobrir “què significava un esplai en el si d'una parròquia”. Al Clot, el jesuïta Enric Puig li va transmetre el valor de l'educació en el lleure. Era un moment en què –a diferència d'ara– “el món dels esplais dins de la Companyia encara no havia rodat”. Allí va prendre nota de “la potència que té un centre d'esplai com a base per construir una comunitat cristiana” i també de “com és possible transformar una comunitat de forma creativa”. De l'etapa a Bellvitge en destaca la proximitat amb famílies en situació de risc social i de com respondre-hi “fent un projecte social des de la comunitat cristiana, vivint i celebrant.”

El detonant, al carrer de la Lleona

Torres va néixer a la ciutat de Lleida el 15 març de 1975. Alumne del Col·legi Claver-Raïmat, viu la fe a casa i també amb els companys de la CVX de Lleida, que es reunien al número 7 de l'avinguda de Madrid. “La meva relació amb Déu sempre ha estat molt connatural. Sempre he sentit com aquest Déu que m'estima caminava al meu costat”, explica Torres.

Hi posa fil musical. La cançó Un no sé què de Lluís Llach li serveix per explicar com és la seva fe en Jesús. “Hi ha un poema de futur en l'anhel que t'omple la mirada, i és el teu somriure qui el proclama”, canta Llach.

La crida per la vida religiosa la sent als 21 anys: “El detonant és quan aquest Déu, que t'acompanya, et porta a un lloc que potser no havies imaginat”. Es refereix al “contacte amb els pobres”. Mentre estudiava Belles Arts a la Universitat de Barcelona va col·laborar amb el menjador social de les germanes de la Mare Teresa de Calcuta. Un servei que en aquell moment es trobava al carrer de la Lleona, al barri Gòtic.

“Veies els últims dels últims, en aquells carrers que feien olor a pixat, i una comunitat de germanes que els acollien”. Una realitat que descobreix aquell “jove estudiant de carrera que ha de decidir si la seva vida va per un costat o per un altre”, explica.

Època de prendre decisions

Li preguntem per què va triar la Companyia de Jesús: “La diversitat de carismes d'entre els jesuïtes m'oferia un camp molt ampli”, respon. I després de passar mitja vida en aquest orde religiós, n'agraeix “l'arrelament, la inculturació, el valor de l'espiritualitat i el Jesús dels Exercicis Espirituals”.

Recorda amb humor el dia que ho comunica a la família: “El Roger ens vol dir una cosa”, va dir la mare demanant silenci. Però eren tots davant de la televisió: “Espera un moment, que estan fent el temps!”, li contesta el pare. Ell, que és el mitjà de tres germans, explica que “van estar molt contents” i no li van “posar traves”, tot i que li van recomanar que abans acabés la carrera.

En aquell moment té 21 anys i marxa a Saragossa, on comparteix els dos anys de noviciat amb qui avui és el delegat dels jesuïtes a Catalunya, Llorenç Puig, i amb el jesuïta basc Michael Pastor. Tots tres pronuncien els primers vots a l'església del Col·legi el Salvador de Saragossa el 19 de setembre de 1998.

Collblanc, Clot, Bellvitge, Mèxic i Lleida

Torna a Catalunya i lliga per primera vegada la pastoral juvenil i l'educació en el lleure al barri de Collblanc-La Torrassa. Col·labora amb l'esplai Olailà de la parròquia de Sant Ramon Nonat. És l'any 1998 i s'hi quedar fins el 2001, mentre acabava la carrera de Belles Arts i comença la de Filosofia.

L'etapa de mestret la viu al barri del Clot. Durant cinc anys col·labora a la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver, amb l'esplai –ara, CE Joan Suñol– i la catequesi juvenil, i com a professor a Jesuïtes Clot. Llavors comparteix sostre amb el jesuïta Pepe Hache, que li fa descobrir “una teologia de l'alliberament vivenciada”.

El 2004, però, viu a Bellvitge. És un temps per a l'estudi de la Teologia, mentre dedica algunes tardes a acompanyar els joves de l'esplai i la catequesi del Clot. Sempre amb el fil conductor de generar espais perquè puguin aprofundir la seva fe.

La parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge i l'escola Joan XXIII, a l'Hospitalet de Llobregat, són la seva nova llar a partir del 2006. Torres participa en la creació del centre d'esplai Al Vent que, junt amb d'altres projectes, concreta la tasca social que de la Fundació La Vinya als barris de Bellvitge i El Gornal de la ciutat de L'Hospitalet. Colze a colze, laics i religiosos.

D'aquest espai en Roger subratlla com el va marcar el jesuïta Josep M. Pañella i la seva opció pels exclosos. “Tot un referent”, insisteix. Pañella (1941-2009), a qui rellevaria com a rector de la parròquia de Bellvitge, va ser impulsor d'Arrels Fundació. 

El 2014 marxa a Mèxic a fer la tercera prova, on col·labora en la missió de Chaipas i al centre penitenciari de Les Islas Marías.

Des del 2015 és a la parròquia de Sant Ignasi de Lleida. Fidel a la seva intuïció de promoure un “espai jove” que fomenti el sentit de pertinença dels joves amb la comunitat cristiana. També és professor al Col·legi Claver-Raïmat, amb una pastoral que vol incidir perquè els joves lliguin l'experiència de fe a un estil de vida compromès amb els altres.