Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Glòria Barrete —CR) El 24 de desembre de 1916 el teatre Coliseu Pompeia estrenava la representació d'els Pastorets de Folch i Torres. Han passat cent anys d'aquella estrena però encara avui és difícil trobar una població on no s'hi representi l'obra pels volts de Nadal. Un llibre de la periodista teatral Carme Tierz i editat per l'editorial Mediterrània s'endinsa en el text centenari del dramaturg i posa de manifest la vinculació amb l'orde dels caputxins.

La tradició dels Pastorets es remunta a l'Edat Mitjana. No era exclusiva del territori de parla catalana sinó que a la resta del territori espanyol i fins i tot en alguns punts d'Europa també es duien a terme. "Eren representacions com drames sacres en el qual s'explicava la història del Naixement al poble", explica Carme Tierz. Inicialment es representaven dins les esglésies fins que el Concili de Trento al segle XVI va expulsar totes aquestes representacions que no eren estrictament litúrgiques i les van desplaçar cap altres llocs.

Necessitat d'un nou text 

Amb el temps a Catalunya va anar arrelant però fins entrat el segle XIX totes les referències que hi ha i que es conserven -que en són ben poques- són en castellà. "No existeixen edicions d'aquests textos tot i que se seguia representant a Catalunya, això fa pensar que era una tradició oral, i que tothom ja sabia de què anava".

Al segle XIX comença a haver textos editats dels Pastorets i un dels més populars és el que escriu Frederic Soler Pitarra el 1891, amb iniciativa pròpia. "Pitarra estava a les acaballes de la seva trajectòria professional  personal, i estava en un moment de decadència". Fa uns Pastorets que en opinió de la gent de l'Església i els sectors més conservadors del moment "eren massa irreverents i grollers". Així i tot, entre el 1891 que es va estrenar el seu text i el 1916 que s'estrena el de Folch i Torres, van ser els Pastorets més representats a Catalunya.

El Coliseu Pompeia, gestionat aleshores per l'orde dels caputxins, no va voler representar aquests Pastorets "perquè els considerava irreverents i grollers i volien uns Pastorets nous que estiguessin més en sintonia amb les coses que ells mateixos estaven fent a la parròquia". Calia buscar una persona solvent, "que tingués ja una certa popularitat perquè la gent respongués millor a la proposta. Josep Maria Folch i Torres responia aquests requisits". Era una persona molt popular arran de totes les seves col·laboracions a la revista Patufet, sobretot entre els nens i joves i les famílies. Per altra banda era religiós i respectuós.

Una obra escrita en una setmana

"Li van fer l'encàrrec a corre-cuita. Ho va escriure en una setmana, va treballar dia i nit". Segons el seu fill, explica Tierz, " tot i ser un home molt prolífic que feia moltes coses alhora, mai abans ni després li havia calgut treballar a les nits, però en aquesta ocasió va fer una excepció". L'obra va tenir molta bona recepció, i dos anys després de l'estrena els Pastorets van al teatre Romea, on va acabar de popularitzar-se l'obra.

Però no només treballar dia i nit va suposar una excepció per a Folch i Torres, també escriure de nou una obra de teatre. Folch i Torres era un home apassionat pel teatre. Des de ben petit havia escrit teatre pels seus germans i feia representacions casolanes a casa seva. "La seva primera experiència com autor teatral va ser un fracàs. Ell només tenia 20 anys i va fer una obra per adults 'Trista Aubada' i la crítica li va donar bastants pals. Es va enfonsar i va dir que mai més a la vida tornaria a escriure teatre". Arran de l'encàrrec dels Pastorets va trencar la promesa i va començar a escriure teatre. "Va ser una sort ja que va esdevenir pioner en aquest tipus de teatre en català i va poder normalitzar la seva situació econòmica".

Folch i Torres i els caputxins

Però, quin vincle hi havia entre Folch i Torres i els caputxins? Folch i Torres era una persona molt religiosa. "Era practicant i sobretot dins la seva obra hi ha empremta", afirma Tierz. "Ell feia una obra molt educativa i divulgativa, sobretot per a nens i joves, i sempre hi ha dins els seus relats i les seves novel·les o articles un tipus de missatge positiu -solidari, de germanor- que s'integren d'una forma molt senzilla, gens doctrinària ni proselitista".

No sé sap si abans que els caputxins li encarreguessin l'obra havia tingut vinculació amb l'orde. El que sí està clar és que al llarg de la seva vida no va acabar de deslligar-se completament "tot i que no hi ha molta documentació al respecte".

Folch i Torres era molt amic del dibuixant Joan Junceda, que era qui il·lustrava els articles pel Patufet. "Aquest home era terciari franciscà i s'especula sobre que el propi Junceda va convèncer Folch i Torres perquè a la recta final de la seva vida es fes terciari, i ho va fer un o dos anys abans de morir" . Va ser prou perquè quan va morir l'enterressin amb l'hàbit de frare. "No existeix una documentació sòlida, però el seu fill, en Ramon Folch i Camerasa, em va explicar que conserven alguna pel·lícula del Folch i Torres d'algun viatge a París on apareix Miquel d'Esplugues, el frare caputxí".

El que sí està clar és que Folch i Torres va innovar amb el text dels Pastorets. "Va decidir que el començament de l'obra no seria a Betlem sinó en una masia catalana, perquè a més Folch i Torres era molt catalanista i de la terra".

I tant va arrelar que és una representació que encara avui aguanta, tot i tenir 100 anys d'història. "Els Pastorets ja formen part dels Nadals a Catalunya. Seria inconcebible els Nadals a Catalunya si no hi haguessin molts grups que representessin Pastorets", afirma Tierz. I és que en Folch i Torres va saber combinar molt bé "els elements d'una rondalla, amb aventures, amb  acció, amb dos personatges entremaliats, petits, que es poden identificar amb els infants i joves".