Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(CR) "És un discurs totalment excepcional eclesiològicament sobre el Sínode dels Bisbes i, sobretot, sobre la sinodalitat de tota l'Església que mai un Papa havia fet de manera tan clara, documentada i exigent". Així valora el teòleg Salvador Pié la intervenció d'aquest dissabte del papa Francesc en l'acte de commemoració dels 50 anys de la creació del Sínode de Bisbes.

L'acte es va fer a l'Aula Pau VI coincidint amb l'aniversari de la instauració d'aquest consell que periòdicament reuneix bisbes elegits per l'episcopat de tot el món per assessorar al papa. El Sínode va ser un instrument aprovat al final del Concili Vaticà II per donar continuïtat a l'assembla conciliar de bisbes.

Pié destaca com a rellevant que sigui "un discurs realista" i que amb "lucidesa observa les dificultats per posar en pràctica la sinodalitat". Per exemple, quan afirma que "allò que el Senyor ens demana, en cert sentit, ja està tot contingut en la paraula 'Sínode'. Caminar junts -laics, pastors, bisbe de Roma- és un concepte fàcil d'expressar amb paraules, però no és tan fàcil posar-lo en pràctica".

El que toca a tots ha d'ésser tractat per tots

També remarca el concepte d'escolta del discurs del papa. Francesc afirma en el discurs que "Una Església sinodal és una Església que escolta, amb la consciència que escoltar 'és més que sentir' (GS 170). És una escolta recíproca en la qual cadascú té alguna cosa a aprendre. Poble fidel, Col·legi Episcopal, Bisbe de Roma: uns en escolta dels altres; i tots en escolta de l'Esperit Sant, el 'Esperit de la veritat' (Jn 14,17), per conèixer el que Ell 'diu a les Esglésies" (Ap 2,7)'".

Per Pié és molt rellevant que "citi el principi tan estimat a l'Església del primer mil·lenni i sovint vist amb suspicàcia com és que 'el que toca a tots ha d'ésser tractat per tots', rellançat per Yves Congar en època conciliar i que encara cap text papal havia citat".

Salvador Pié és professor emèrit de la Universitat Gregoriana i autor del manual "Eclesiología" traduït a diversos idiomes. El text se suma a la proposta un model renovador i conciliar d'eclesiolgia que el papa fa seu en el discurs: "Tot això el Papa Francesc ho aplica detalladament, insistint com a primer nivell en cada Església local diocesana, etapa fonamental per començar, com diu ell, "des de baix"". També "com a segon nivell, toca a les Conferències Episcopals, Províncies Eclesiàstiques i Concilis Provincials, i finalment a l'Església Universal amb el Sínode dels Bisbes". És un model eclesial més descentralitzat, que no es cap novetat, però que ara el papa enforteix en el seu discurs i que reforçar els postulats del Vaticà II. 

Caminant conjuntament amb els homes

En definitiva creu que el text del papa "és un text cabdal que parròquies, comunitats i diòcesis haurem de tenir més en compte de cara a un rellançament eficaç de la sinodalitat en la nostra Església i més en els 50 anys del Concili Vaticà II". Com exemple, "particularment brillant i incisiu" i que també evoca la Gaudium et Spes, proposa la lectura de la conclusió del discurs de dissabte: "La nostra mirada s'estén també a tota la humanitat. Una Església sinodal és com un estendard aixecat entre les nacions (cf. Is 11, 12) en un món que -tot i invocant participació, solidaritat i la transparència en l'administració de la cosa pública- sovint confia el destí de pobles sencers en mans cobdicioses d'uns restringits grups de poder. Com Església que 'camina conjuntament' [sinodalment] amb els homes, partícip de les angoixes de la història, cultivem el somni que el redescobriment de la dignitat inviolable dels pobles i de la funció de servei de l'autoritat, també podran ajudar a la societat civil a edificar-se en la justícia i la fraternitat, generant un món més bell i més digne de l'home per a les generacions que vindran després de nosaltres".

El discurs íntegre del papa Francesc el podeu llegir aquí. Com a referència dels temes tractats es pot consultar Eclesiologia, de Salvador Pié (Sígueme, 2007), especialment les pàgines 345-351 i 565-575.