Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri -CR) "Això té una importància a nivell mundial que ara no veiem". Així ho explicava el galerista Carles Taché als primers visitants de l'Espai d'Art Sean Scully que aquest dimarts s'ha inaugurat en el remodelat Monestir de Santa Cecilia de Montserrat. L'antic monestir romànic, amb més de mil anys d'història, ha estat remodelat per acollir un conjunt artístic i espiritual realitzat pel pintor irlandès. Un espai mil·lenari ofert a un dels artistes contemporanis més reconegut mundialment. El centre estarà vinculat al Museu de Montserrat i ha estat finançat per la Diputació de Barcelona.  

La intervenció té antecedents com la Rothko Chapel de Houston o la capella de Vence de Matisse, dos centres d'expressió del transcendent a través de l'art contemporani. El mateix Sean Scully ha explicat que la intervenció i l'obra que ha posat a l'Església reflecteix la seva trajectòria vital: la duresa de la pobresa com a emigrant que viure de petit, el records musicals de la seva mare, la tràgica pèrdua d'un fill, o la nova vitalitat que ha descobert recentment amb el seu fill petit.

"No hi ha simbolisme en la meva obra. Tot té missatge però és molt obert", explicava Scully, posant com a model el minimalisme musical d'Arvo Pärt. "Com ell, he aprés del minimalisme però no m'he quedat en la simplicitat del minimalisme".

La intervenció més singular és al prebisteri, on juga amb els colors bàsics i amb un retaule de vidre en forma de tríptic -"tota església necessita vidre"-. També tenen una presència destacada una creu de vidre blau a l'altar i dues creus més a les voltes laterals. Scully ha volgut remarcar el caràcter cristià del recinte, que continua sent un espai consagrat i que s'utilitzarà per al culte puntual però que permet altres tipus de celebracions religioses i espirituals.

Tot el projecte s'emmarca en l’Institut Art i Espiritualitat que porta el nom del pintor i que iniciarà les activitats al setembre. L’Institut compta amb el suport de noms destacats com Bill Viola, Pilar Parcerisas, José Corredor-Matheos, Àlex Susanna, Daniel Giralt-Miracle, Narcís Comadira, o David Jou.

Scully diu que l'espai vol respondre a la seva "obsessió per la religió vista com una família d'essers humans" i de "l'art com una força contra la violència". Així vol donar a l'art "una oportunitat per beneficiar al món". Entre les seves intervencions en altres temples, el 2010 ja havia presentant un vitrall per la Catedral de Girona. 

Dramatisme i transcendència

L'acte d'inauguració s'ha celebrat coincidint amb els 70 anys del pintor. Però en realitat també ha estat un regal pel pare Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat. Tot i que s'ha mantingut en segon pla, Laplana era el qui passejava per l'espai més satisfet. La seva relació personal amb Scully és el que ha permès que fa deu anys arranqués aquest projecte.

"El sofriment que té l'home té una transcendència" explicava Laplana per mostrar l'espai i el sentit de l'obra d'Scully. "Una dominació tràgica de la vida i un dramatisme que la pintura de Scully n'extreu el sentit de transcendència" i en la que també expressa la seva procedència de la tradició catòlica. "A mi m'ha portat a trobar-me amb la pintura contemporània i a obrir horitzonts", reconeixia el monjo de Montserrat.

"Scully volia que Santa Cecília fos una església", i per això el pare Laplana explicava que la visita al centre no vol ser turística: "que sigui una experiència espiritual". A partir de divendres, quan s'obri al públic, la visita es farà amb una audioguia que explicarà els valors de l'obra i de la bellesa, i que finalitza amb l'audició d'un Parenostre de Pärt interpretat per l'Escolania de Montserrat. El silenci durant la visita remarca que és un espai sagrat silenciós, assossegat i obert a la contemplació.

El tresor de Montserrat

L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha presidit la inauguració, en la que ha destacat que el nou centre "amplia l'abast del diàleg entre l'Església i la cultura" que sempre ha promogut la comunitat benedictina. I ha insistit en la voluntat de "crear un espai de silenci, de contemplació, de pau i de celebració litúrgica".

En l'acte també hi han intervingut el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve. Els dos han remarcat com aquest espai entronca amb la tradició cultural, espiritual i de diàleg de Montserrat. Per Mascarell és "un espai que esdevindrà un referent per la necessitat que tenim d'eixamplar la mirada". I Esteve, en un dels seus darrers actes com a president, ha recordat com el compromís de la Diputació en el projecte entronca amb la reforma que ja va fer els anys 20 la Mancomunitat de Puig i Cadafalch. Per Esteve, el projecte "demostra que som un país amb capacitat per dialogar i per entendre's amb tot el món".

Scully ha recordat "la relació entre Catalunya i Irlanda en l'anhel de llibertat" i ha agraït "la invitació a la gent de Catalunya al seu tresor, la muntanya de Montserrat".