(CR/Observatori Blanquerna) A punt de casar-se i fent les formacions pre-matrimonials la Montserrat Dausà es va sentir interpel·lada pel relat d'un religiós que acompanyava joves de la presó. "Semblava tan feliç", recorda, "aquella felicitat del qui ho té tot, el més profund". Va parlar amb el seu nòvio i li va plantejar el seu neguit, es va fer religiosa escolàpia.
Acabada de professar, l'envien al Senegal després de demanar-li que fes estudis en medicina tropical. Hi arriba a l'Àfrica el 1969 i s'afegeix a la missió, centrada en la maternitat, l'edifici que tot just s'estava construint. Ha estat llevadora durant trenta anys al Senegal i després s'ha encarregat de la formació de les germanes nadiues. Recorda que per arribar a la missió, ja quasi fa cinquanta anys, calia travessar tres rius en transbordador i que per traslladar-se a la capital calien tres dies.
Les dificultats, però, s'esvaeixen gràcies a l'acollida del poble senegalès. "La gent pobra no té res però t'ho dona tot, saben compartir i et donen el millor". Això va permetre a Dausà entrar en la cultura, menjar com ells, parlar com ells, "entrar en la vida del clan i acabar trobant-te com a casa teva".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.