Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) L'entrevistadora entrevistada. Aquesta era la proposta dels caputxins del passat dijous al vespre. Fra Joan Manuel Vallejo va conduir una hora i mitja de conversa amb la periodista Mònica Terribas, conductora del matí de Catalunya Ràdio.

La conversa fuig dels temes d'actualitat per esbrinar com és Mònica Terribas. Una conversa que va començar i va acabar al voltant del bisbe Pere Casaldàliga. Terribas va tenir l'oportunitat de conviure-hi i d'entrevistar-lo a Araguaia. El defineix "un dels patrimonis que tenim" i que enllaça amb "les reflexions valentes que el papa Francesc fa des del Vaticà".

Terribas, calçada amb sola de goma, no va rebutjar entrar en consideracions tant intimes com el sentit de la vida, la mort o el seu entorn familiar. "El sentit de la vida és ser cada dia una mica millors" i "deixar que la vida et faci millor aprenent coses dels altres". Sempre en referència als altres. Com la trascedència, que només es pot buscar a través dels altres.

Un visió que li ve de família. Del seu tiet caputxí, el pare Miquel Angel Terribas, fundador del telèfon de l'Esperança, el que més recorda "és la seva capacitat d'entrega absoluta". I amb uns pares sempre molt actius i compromesos, "al contrari de la gent que està morta en vida perquè no fa res". També explica com les situacions inesperades en el seu entorn familiar "m'han canviat la manera de viure la vida" i "m'han fet millor".

Vallejo també pregunta sobre Jesús. Per a Terribas "un dels aspectes més fascinants de la vida de Jesús és que no jutja als altres. Tot el que ell diu, ho diu escoltant i donant la mà".

En aplicar tot això en l'àmbit professional, creu que "els mitjans no poden ser només una fàbrica d'audiències" i que "és molt fàcil crear titulars, però el meu objectiu és aconseguir que la convivència sigui viva". Per això, diu que una de les funcions dels mitjans és "posar en el centre el que està en els marges".

Aquí podeu veure integrament aquesta entrevista en un acte als Caputxins de Pompeia de Barcelona.