Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Fins a tretze vegades han interromput els eurodiputats de totes les tendències el discurs del papa Francesc al Parlament Europeu d’aquest dimarts al matí. Un discurs que ha tancat amb una crida ben clara: “Ha arribat l'hora de construir junts l'Europa que no giri al voltant de l'economia, sinó a la sacralitat de la persona humana, dels valors inalienables”. Un discurs en sintonia amb les demandes de molts ciutadans europeus. 

Francesc ha demanat que s’abandoni “la idea d'una Europa atemorida i replegada sobre si mateixa” per passar a “Europa protagonista” i “referència per a tota la humanitat". Un discurs, que ha completat després a la seu del Consell d’Europa reivindicant una Europa que s’entengui a si mateixa com una realitat “polièdrica”.

Francesc ha dit que volia “enviar a tots els ciutadans europeus un missatge d'esperança i d'alè” i les claus que ha donat el papa per fer realitat aquests propòsits són la dignitat de la persona i l’obertura a la transcendència. Ha recordat el lema de la Unió Europea, “Unitat en la diversitat”, “on la unitat no vol dir uniformitat” sinó viure “la riquesa de la diversitat que la compon: com una família, que està tant més unida que fa cadascun dels seus membres pot ser més plenament si mateix sense por”. “Considero que Europa és una família de pobles” que en posar al centre la persona humana ha de “deixar que mostri lliurement el propi rostre i la pròpia creativitat, sigui en l'àmbit particular o com a poble”.

Institucions distants

També ha fet un avís a les institucions quan en la seva gestió “s'acaba per confondre la realitat de la democràcia amb un nou nominalisme polític”. En una defensa clara de la democràcia com a millor instrument de governança, com a “força política expressiva dels pobles que cal evitar que sigui desplaçada davant les pressions d'interessos multinacionals, que les fan més febles i les transformen en sistemes uniformadors de poder financer al servei d'imperis desconeguts”.

Pel papa, els darrers anys “ha anat creixent la desconfiança dels ciutadans respecte a institucions considerades distants, dedicades a establir regles que se senten llunyanes de la sensibilitat de cada poble, i fins i tot nocives”. I això ha portat a “una impressió general de cansament, d'envelliment, d'una Europa dona que ja no és fèrtil ni vivaç. Pel que els grans ideals que han inspirat Europa semblen haver perdut força d'atracció, en favor dels tecnicismes burocràtics de les seves institucions”. Una forta crítica al funcionament institucional de la Unió Europea que també ha estat aplaudit pels eurodiputats.

Una dignitat transcendent

Dins del respecte de la dignitat humana, una "dignitat trascendent", ha aterrat en diversos punts. Ha parlat “d'afavorir les polítiques d'ocupació, però cal sobretot tornar a donar dignitat al treball” i “conjugar la flexibilitat del mercat amb la necessària estabilitat i seguretat de les perspectives laborals”. També ha alertat contra la soledat, especialment de la gent gran: “una de les malalties més esteses avui a Europa és la soledat”. Un solitud que “s'ha aguditzat per la crisi econòmica”.

Un altre diagnòstic de Francesc és l’individualisme “que amaga una concepció de persona humana deslligada de tot context social i antropològic” i amb el que “s'afirmen els drets de l'individu sense tenir en compte que cada ésser humà està unit a un context social, en el qual els seus drets i deures estan connectats als dels altres i al bé comú de la societat mateixa”. Un perill junt amb el “predomini de les qüestions tècniques i econòmiques al centre del debat polític” on “l'ésser humà corre el risc de ser reduït a un mer engranatge d'un mecanisme que el tracta com un simple bé de consum per ser utilitzat, de manera que quan la vida ja no serveix a aquest mecanisme se la descarta, com en el cas dels malalts, els malalts terminals, dels ancians abandonats i sense atencions, o dels nens assassinats abans de néixer”.

El papa ha aprofitat la tribuna internacional per denunciar altres grans drames actuals. Ha parlat cruament de les “nombroses injustícies i persecussions que pateixen quotidianament les minories religioses i particularment cristianes. Comunitats i persones que són objecte de cruels violències: expulsades de les seves pròpies cases i pàtries; venudes com esclaves; assassinades, decapitades, crucificades i cremades vives, sota el vergonyós i còmplice silenci de tants”.

Ha parlat d’ecologia i ha demanat respecte a la creació. I posar-la al servei de les persones: “No es pot tolerar que milions de persones al món morin de fam, mentre tones de restes d'aliments es rebutgen cada dia de les nostres taules. Al costat d'una ecologia ambiental, cal una ecologia humana, feta del respecte de la persona”.

I s’ha referit un cop més durament al tracte que rep la immigració: “No es pot tolerar que el mar Mediterrani es converteixi en un gran cementiri. En les barcasses que arriben quotidianament a les costes europees hi ha homes i dones que necessiten acollida i ajuda”.

"L'ànima bona"

Finalment, el papa també ha demanat als eurodiputats “treballar perquè Europa redescobreixi la seva ànima bona”. I que es valori “l’obertura a la transcendència” com un instrument per “afirmar la centralitat de la persona humana, que d'una altra manera estaria en mans de les modes i poders del moment”.

En aquest sentit, el papa ha ofert la proposta cristiana com una “contribució que no constitueix un perill per a la laïcitat dels Estats i per a la independència de les institucions de la Unió, sinó que és un enriquiment”. Una proposta que ha enllaçat amb la dels fundadors de la Unió i “dels ideals que l'han format des del principi, com són: la pau, la subsidiarietat, la solidaritat recíproca i un humanisme centrat sobre el respecte de la dignitat de la persona”.