Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR) "Mentre estava perdent la vida estava donant vida". Així ha començat la celebració de comiat a l'exprovincial dels escolapis Jaume Pallarolas que va morir a Los Ángeles el passat 16 de febrer. Aquest dijous s'ha fet una missa de comiat a la Parròquia de la Mare de Déu del Carme de Barcelona on s'han aplegat que la família dels escolapis, tant de les escoles com de les obres socials, acompanyats d'altres famílies de vida consagrada.

Eduard Pini, el provincial que va prendre el relleu de Pallarolas encara no fa un any, ha presidit la celebració acompanyat del superior general de la Escola Pia, Pedro Aguado, i del president de la Unió de Religiosos de Catalunya, Màxim Muñoz. Pini va estar els darrers dies a Califòrnia amb Pallarolas, després que se li va detectés inesperadament una malaltia terminal que li va impedir tornar a Catalunya. "Digue'ls a tots que siguin bon escolapis", és un dels missatge que Jaume Pallarolas va transmetre en els darrers moments.

En la homilia Pini ha relatat com va afrontar el diagnòstic i el testimoni dels darrers dies. "Va fer de l'habitació de l'hospital un santuari de vida", un moment en el que animava fins i tot als metges i en el que el acabar la vida com l'havia viscuda: "Tota la gent que l'anava a veure entraven desanimats i sortien confortats".  

L'homilia també ha recollit alguns dels trets que retrataven el miler de correus i missatges que han rebut aquest dies els escolapis. Un home bo, atent als altres, "sempre disposat a donar un cop de mà". Un català que estimava al seu país, i que fins i tot anava dient als metges "Ja heu visitat Catalunya?". Un escolapi convençut i home d'Església; innovador, "i que gaudia fent d'educador" i aixecant noves obres. I "un mestre per imitar, que era capaç de descobrir el bo i millor de cada persona".

Finalment Pini ha compartit unes ratlles que li van llegir els seus companys de Califòrnia en el funeral en les quals el definien com "un escolapi modèlic".

Seguir sumant

Una mostra de l'empenta de Pallarolas és l'escola José de Calasanz de Mexicali, que va impulsar en els pocs mesos que es va poder dedicar a la província escolàpia de Les Califòrnies. Ara l'escola només té dues aules, però per donar-hi continuïtat s'ha obert el Projecte Jaume Pallarolas i s'ha demanat als assistents que ajudin en la seva realització.    

Al final de la celebració, el superior general ha adreçat unes paraules per "agrair i animar". Aguado ha volgut agrair a Déu la profunda vida escolàpia de Pallarolas, amb la que "va aconseguir el que tots  necessitem: viure en plenitud". I ha animat a l'Escola Pia de Catalunya: "Cal seguir sumant" (fent referència al projecte educatiu que va impulsar Pallarolas). I saber que "viure com a escolapi val la pena si es viu en plenitud".

Ha estat una celebració farcida d'anècdotes, fins i tot amb somriures recordant-lo. No era d'esperar que Jaume Pallarolas volgués un funeral trist. O almenys, com potser postil·laria ell, només una mica.