(Jordi Llisterri-CR) Un periodista que no s’hauria guanyat la vida en tertúlies mediàtiques és el qui va avançar que la importància de les notícies, a més de les conseqüències que tenen, es mesura pels comentaris que generen. Ho deia Llorenç Gomis, anys abans de les xarxes socials: “la notícia és allò que fa parlar a la gent”. Aquest desembre fa deu anys de la mort de Llorenç Gomis, director de la revista El Ciervo i vinculat a La Vanguardia durant gairebé tota la seva carrera professional. L’article del dilluns en aquest diari durant gairebé vint anys va ser un referent. I molt comentat.
Coincidint amb l’aniversari, aquest dimarts la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna i La Vanguardia li van organitzar un acte de record a l’auditori de la Facultat. S’hi va presentar també el llibre La primavera no es noticia que recull una selecció dels articles dels dilluns a La Vanguardia.
“Llegir Gomis és una invitació a pensar i a somriure”, comentava Lluís Foix, que va dibuixar el perfil d’un dels seus mestres. Mestre de tants altres periodistes. Cristià que “creia en el Déu cristià de manera espontània”, europeista, democràtic, i amb “criteri propi”. Foix es va centrar principalment en la seva aportació com editorialista a La Vanguardia i, durant uns anys, en l’etapa de director de El Correo Catalán.
Una persona que malgrat les seves responsabilitats “semblava que no manava a ningú” i que “si parlava baix era perquè escoltava”. Alhora, la qualitat del seu “periodisme literari” només s’entén perquè “el més important de Llorenç Gomis és la seva vessant com a poeta”.
Màrius Carol, director de La Vanguardia, va ser el primer en parlar d’un “periodista avançat a seu temps”. “Un magnífic columnista” dels que “t’ajuda a pensar sobre el món que ens envolta”. I també es va referir al seu tarannà “respectuós” ja que “en un diari és clau respectar la feina de la gent que treballa amb tu i escoltar-la com feia Gomis”.
El degà de la Facultat, Josep Maria Carbonell, també va “reivindicar el periodisme literari, de qualitat”. I va definir Gomis com “un referent dels estudis de periodisme a Catalunya”. És l’únic periodista en actiu que va exercir la docència en els principals centres universitaris de formació de comunicadors de Barcelona: l'Escola de Periodisme del CIC, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, i a Blanquerna-Universitat Ramon Llull.
Un manual de periodisme
“El Llorenç havia escrit un manual de periodisme des de La Vanguardia”. Aquesta és la conclusió a la que van arribar fa temps dos professors de periodisme de Blanquerna, Francesc-Marc Álvaro i Enric Xicoy. Eren articles que sovint utilitzaven a classe explicar millor als alumnes que és el periodisme .
I així es van animar a coordinar la publicació de la recopilació d’articles que ara ha editat la Facultat de Comunicació Blanquerna. “És un llibre que venia de gust fer”, van explicar els autors durant l’acte.
El volum inclou més d’un centenar d’aquests articles ordenats temàticament. Diversos professors de Blanquerna fan una introducció als nou capítols. Un volum que complementa les obres acadèmiques de referència de Gomis com El medio media o Teoria dels gèneres periodístics. Per Àlvaro, alguns d’aquests articles “haurien de ser canònics”.
El record a Llorenç Gomis es va completar amb un vídeo de testimonis d’altres companys de docència i de professió com Albert Sáez, Francesc Romeu, Carles Ruiz i el primer degà de la Facultat, Miquel Tresserras. Tots els qui van compartir ofici amb ell coincideixen en comentar que era “un mestre que ensenyava encara que no el tinguessis a classe”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.