Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals –CR) El vespre d'aquest dilluns no ha estat només unes hores de pluja i tempestes. Per a la comunitat musulmana que viu a Catalunya, quan el sol es ponia s'acabava el ramadà d'enguany, l'any 1435, el temps més sagrat d'aquesta tradició.

Els musulmans tenen un calendari lunar, i els mesos canvien una vegada la lluna ja ha completat el seu cicle, i mai es pot confirmar plenament l'inici i final del ramadà fins que la lluna així ho indica.

De fet, professionals que treballen en l'àmbit de la diversitat i la mediació a Catalunya asseguren que cada any acostumen a rebre les mateixes trucades dels poders públics preguntant-los quan s'acaba el ramadà: "Quan ho diu la lluna", i no sempre està fixat al 100% al calendari, recorden.

Temps de germanor

En qualsevol cas, el que és clar és que s'ha acabat un un periode marcat per diferents conceptes: espiritualitat, autocontrol i reflexió.

Per a molts musulmans es tracta d'una època de l'any fortament marcada per l'espiritualitat: el dejuni de menjar i beguda l'han de fer gairebé tots els seguidors de la fe islàmica, amb algunes excepcions, com les dones embarassades, la gent gran i els malalts, entre altres.

Per altres, el mes de ramadà és també un periode festiu. "És un mes de germanor, com el Nadal" pels cristians, assegura en el seu blog sobre Islam el periodista i arabista Jordi Llaonart.

"Alguns musulmans deixen enrere 30 jornades d’espiritualitat, lectura, paciència, autocontrol i reflexió, tot i que per la majoria han estat dies de tímida introspecció i nits de festa en família, tiberis i televisió", hi afegeix.

En qualsevol cas, ha acabat un periode molt important per als musulmans: és un dels cinc grans preceptes que han de secundar els fidels, que d'una banda va acompanyat d'oració, pregària i lectura de l'Alcorà, però també d'una vessant comercial, amb campanyes publicitàries de grans marques durant aquest mes. El mateix passa amb el Nadal cristià o amb tradicions d'altres religions.

Durant tot aquest mes, s'han fet a Catalunya molts 'iftars', menjars comunitaris fets a la posta de sol, a partir de la qual s'acaba el dejuni. Ja és tota una tradició el que es fa al barri del Raval de Barcelona, organitzat per Tot Raval; però també se n'han fet molts altres: al Palau de Pedralbes de Barcelona, a Sant Vicenç dels Horts, a Mataró, entre molts altres llocs.