‘Art i Creació’, el diàleg epistolar entre Goretti Pomé i Mercè Amat sobre el procés creatiu

Glòria Barrete –CR Quin és el camí personal de Goretti Pomé per expressar artísticament a través de la pintura? I el de Mercè Amat per expressar a través de la poesia? El llibre Art i Creació. Veus en diàleg, de les dues artistes, reflecteix el procés que els neix per a la creativitat a partir d’un diàleg epistolar real entre les dues autores. El 23 de maig es presentarà el llibre a la llibreria Ona de Barcelona.

Un llibre de petit format, en què les autores dialoguen sobre quatre fases que defineixen el procés creatiu, com són l’observació, la interiorització, la interpretació i l’expressió. I ho fan de manera molt personal i distesa des d’un marc de recerca espiritual compartit. Pintures, cartes i poemes, i dos textos finals sobre el sentit i l’origen de la creació artística conformen Art i creació. Veus en diàleg. “No volíem fer una cosa densa sinó que arribés, que fos fàcil de llegir, amb llenguatge planer”, reconeix Goretti Pomé. Les autores pretenen que quan la gent es capbussi en el llibre pugui reviure el procés creatiu de les artistes, “sense massa artifici conceptual i simbòlic”, sinó amb voluntat d’arribar a tothom. El llibre també està pensat en especial pels joves de batxillerat i universitaris “que es volen obrir al món de la creativitat”.

Un llibre epistolar que neix l’any 2018 a partir d’una idea incipient de dialogar entre pintura i poesia, fugint del llibre clàssic de diàleg entre obra i obra. Reivindiquen la necessitat que tenien de plasmar el feedback entre una poetessa i una pintora, però centrant-lo en el procés creatiu. Un vincle, entre la Goretti i la Mercè, que s’inicia l’any 2008 al voltant de l’Espai Von Balthasar del Centre Cristià d’Universitaris de l’arquebisbat de Barcelona. “A partir d’unes exposicions puntuals es va anar forjant un grup d’art i espiritualitat amb l’objectiu de potenciar activitats de creació, estètica, espiritualitat i recerca religiosa”.

I serà l’any 2019 quan la idea incipient del llibre agafi forma amb l’intercanvi real de cartes entre una i l’altra. Cartes digitals, espaiades en el temps l’una de l’altra, escrites “en moments de pau”, i com a resposta de la carta rebuda. Goretti confessa que són cartes escrites a raig, però a partir d’un procés reposat i reflexionat prèviament. I és que, reconeix, que “quan penses per escriure allò que vius, ho consolides, cerques les paraules”.

En el llibre es plasma el camí personal vinculat amb l’expressió artística de les dues artistes. “És un camí d’autoconeixement el fet de trobar-te a tu mateix en l’obra”, explica Goretti Pomé. Quan prens distància d’allò que has fet, reconeix, “malgrat que no vulguis fer l’obra autobiogràfica, sempre hi ha una part d’un mateix que queda representada en la peça sense voler”. Això fa, explica, que quan l’has reposat i la tornes a mirar es pugui veure si allò s’ha resolt o no, en el moment vital en què un es trobava o com era un en aquell instant.

Al final el procés creatiu, afirma Pomé, és un camí també del soroll al silenci. “Et vas silenciant per passar a l’escolta”, explica, i quan arribes al màxim silenci, reconeix, “és quan realment pots escoltar, i l’obra et posa en aquest punt”. T’interpel·la a tu, interiorment i exteriorment. Els creients li diuen pregària a això, però Pomé no l’encasella i recorda que hi ha qui l’anomena diàleg interior, concentració, camí cap a l’autoconeixement o procés.

Pomé sempre ha estat partidària de renovar els llenguatges, també en el món artístic i espiritual. “Aposto sempre per l’abstracció i el simbolisme, que és més suggerent, i dona més obertura de pensament i sobretot l’eleva”. La pintora no defuig de la reflexió en el seu procés creatiu, ja que entén la pintura “com un equilibri entre fe i raó”. Alhora reconeix, però, que la societat va massa ràpid com per a aturar-se a llegir un poema o a contemplar una obra d’art. “Quan agafes un poema, un de sol, o contemples una obra a un museu, una de sola, i t’atures, la contemples, és quan ressona i arriba. També passa amb un petit salm o una pregària”.