L'arquebisbat de Barcelona publica un comunicat sobre el capellà de Caldes acusat d'abusos a menors

CR Arran del testimoni d'una vintena de persones que denuncien el capella Josep Vendrell d'haver abusat a menors a Barcelona i a Caldes d'Estrac, l'arquebisbat de Barcelona ha publicat aquest dimecres un comunicat exposant la informació de què disposa sobre el cas. El capellà, que va morir l'any 2004, hauria abusat de 24 menors als anys 1960 i 1970.

A continuació podeu llegir el comunicat íntegre de l'arquebisbat de Barcelona:

Davant el cas presentat sobre Josep Vendrell als mitjans de comunicació

Davant del cas presentat sobre Mn. Josep Vendrell Cortasa al diari ‘El País’ i reproduït en altres mitjans de comunicació, a continuació informem de les dades sobre les que té coneixement l’Arquebisbat de Barcelona.

El 2 de gener del 2023, l’Arxidiòcesi de Barcelona va rebre de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) unes informacions del diari ‘El País’ sobre persones (llavors no identificades) que acusaven Mn. Josep Vendrell Cortasa, mort el 2004, d’abusos contra menors comesos a la dècada del 1970. El 3 de gener, l’Oficina d’Atenció a les Víctimes d’Abusos d’aquesta arxidiòcesi va demanar a ‘El País’ la identificació i la localització dels denunciants per a poder dur a terme la corresponent investigació, i ho va tornar a sol·licitar el 8 de febrer d’aquest any, sense resposta. La investigació de l’Arquebisbat va quedar pendent de rebre la declaració dels denunciants.

El 25 de febrer, ‘El País’ va publicar els resultats de la seva investigació periodística sobre aquest cas, no havent facilitat a aquest arquebisbat el contacte dels denunciants.

Davant les dades ara publicades, i consultada la informació disponible sobre el clergue esmentat, podem informar dels següents fets contrastats a la documentació administrativa:

1. Josep Vendrell Cortasa, va néixer l’any 1933 i va morir el 2004. Fou ordenat el 1964 i es va incardinar a l’Arxidiòcesi de Barcelona.

2. Els canvis i nomenaments parroquials durant el recorregut pastoral d’aquest clergue, per si mateixos, es podien considerar els habituals en aquella època, així com la durada als càrrecs. Als nomenaments no es referencien motius especials ni fets rellevants en el context actual. No obstant això, una nota destinada a ser publicada al Full Parroquial de la parròquia de Caldes d’Estrac, el 5 de setembre de 1975, especifica que Vendrell havia demanat al Sr. Cardenal-Arquebisbe de l’època, ser rellevat del càrrec en aquella parròquia per “haver estat objecte d’una campanya que afecta la seva fama entre els feligresos”, cosa que havia provocat “tensions al si d’aquella comunitat cristiana”.

3. Informació que disposem sobre els fets referits al diari ‘El País’. Aquesta informació descriu certa controvèrsia generada a Caldes d’Estrac, entre la Setmana Santa del 1975 i l’agost del mateix any al voltant de tres aspectes: la situació de la parròquia (fins i tot, amb queixes d’alguna catequista), la situació de l’escola parroquial i el comportament del rector d’aquell moment. La documentació recull:
   • Una crònica, sense signar ni datar, que recull el conflicte succeït al municipi en relació amb el pas a titularitat pública de les dues escoles parroquials (nens i nenes).
   • Dos informes del rector d’una altra parròquia propera, en relació amb aquesta controvèrsia, en què es conclou que la situació és insostenible per l’enfrontament entre Mn. Josep Vendrell i l’Ajuntament, per l’atenció i l’actitud pastoral del rector i la manifestació d’algun jove que el rector “els demanava una pràctica sexual immoral”.
   • Una carta de les religioses que portaven l’Escola parroquial (7/7/1975), adreçada a l’Arquebisbe i signada també per un representant de l’Associació de pares d’alumnes, en què defensen el sacerdot i consideren que se’l difama.
   • Una carta d’un fidel catòlic de la parròquia dirigida a l’Arquebisbe d’aquell moment (8/6/1975), en què expressa que al principi no havia donat crèdit a les acusacions d’abusos, però que ara gràcies al testimoni del seu propi fill, demana que el rector sigui retirat de la parròquia, que el desplaci “on no hi hagi cap nen. Crec que per caritat s’ha de posar a les mans d’un metge”.

4. La documentació existent no recull cap denúncia directa de les víctimes o de les seves famílies a l’Arquebisbat. Tampoc no es fa cap menció de les decisions preses per l’autoritat eclesial.
5. No hi ha més informació documentada els anys anteriors o posteriors als fets referits.
6. No ens consta cap dada sobre la causa de la seva mort.

Manifestem una vegada més la nostra voluntat de contactar amb les víctimes per conèixer de primera mà tot allò relatiu a aquest cas i així poder aclarir els fets i prendre les mesures oportunes.

Perquè qualsevol víctima pugui exposar la seva versió dels fets i els seus records a l’Oficina d’Atenció a les Víctimes d’Abusos de l’Arxidiòcesi de Barcelona, ​​posem a la seva disposició la següent adreça de correu: acollida@arqbcn.cat

Els protocols vigents en aquest moment haurien d’impedir que un cas d’abús es pogués produir actualment. L’Arxidiòcesi de Barcelona, ​​la seva Oficina d’Atenció a les Víctimes d’Abusos i el Tribunal Eclesiàstic reiteren la voluntat i el compromís d’actuar en el present i en el futur per prevenir i, si escau, investigar, perseguir i sancionar els abusos a l’Església Catòlica en l’àmbit de la seva competència, i de col·laborar estretament amb les autoritats civils competents amb aquesta finalitat.

Per últim, manifestem novament el nostre dolor i la nostra proximitat amb totes les víctimes d’abusos que han tingut lloc al si de l’Església.