Abat Gasch: “Perquè la neutralitat institucional aparta el Pessebre?”

CR La polèmica sobre el pessebre als espais públics també va fer-se present a la missa del Gall de Montserrat. L’abat Manel Gasch hi va fer una referència directe durant la homilia i es va preguntar retòricament: “Perquè la neutralitat institucional aparta el Pessebre, la representació tradicional de la història real que hi ha al darrera de la festa de Nadal, una història que és l’exaltació més gran que es pot fer de la humanitat?”

El pronunciament s’inclou en una reflexió sobre el sentit inclusiu del Nadal i el naixement de Jesús com una crida col·lectiva a respondre a les necessitats de la humanitat. En aquests context, l’abat es pregunta, “contemplant el Pessebre, què podem haver fet malament perquè un missatge tan clar, tan positiu, tan humà, tan solidari, que posa la feblesa d’un nen al centre, sigui tan poc acceptat, fins al punt de treure’n la memòria dels edificis públics amb l’excusa de la societat laica”.

Afegeix que “No és un crítica. És una pregunta feta a nosaltres mateixos com a cristians”. I insisteix en preguntar-se perquè la societat “no veu alguna cosa de veritat en Jesucrist i el seu Evangeli, digna de ser almenys recordada?”. En aquest punt Manel Gasch cita directament de la decisió de la Mesa del Parlament de Catalunya de posar només un arbre de Nadal al recinte de la Ciutadella i no un pessebre com s’havia fet l’any passat: “El nostre Parlament prefereix significar el Nadal amb un arbre amb llums i boles de colors, aliè a la nostra cultura fins fa ben poc. Tinc tot el respecte a la legitimitat de les institucions, però cal que com a cristians en siguem ben conscients i ens preguntem si hem fet poc creïble la vida i l’evangeli de Jesucrist”.

En l’homilia de la Missa del Gall, emesa pels canals digitals de l’Abadia, pel Canal 33 i la xarxa de televisions locals, l’abat va fer referència a diverses situacions a les que cal donar resposta col·lectiva: “Si celebrem el Nadal no ho podem fer oblidant-nos dels altres, de tots aquells llocs on l’esperança de tenir llum no és una metàfora teològica sinó un desig real". Va posar com exemples “els llocs on les botes i els uniformes dels soldats són el record diari” o “aquells altres llocs on la llum del coneixement, un tema tan estimat en la tradició cristiana antiga, es prohibeix a les nenes i a les dones joves” en referència a Afganistan. O situacions més properes com “les víctimes de la pobresa a casa nostra” i els milers de persones que pateixen problemes i malalties mentals, tal com ens adverteixen tants experts de Sant Joan de Déu, dels serveis assistencials, d’altres organitzacions i de Caritas, a favor de la qual farem avui una col·lecta per recolzar la seva tasca solidària”.