Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Miquel Bausset –CR) El 21 de juny de 1963, aquest divendres fa 50 anys, el cardenal Giovanni Battista Montini va ser elegit papa. L’arquebisbe emèrit d’Oviedo, Gabino Díaz Merchán (l’únic bisbe espanyol viu que participà en el Concili) deia del papa Pau VI: “va viure l’esperit conciliar amb serenor i esperança, tenia una fina espiritualitat i una admirable altura intel·lectual”.

Pau VI va tenir una relació intensa amb Montserrat, ja de quan Montini va ser arquebisbe de Milà. “Les notícies que vénen de Montserrat em captiven i m’edifiquen: ‘in omnem terram exivit sonus eorum!’ Aquestes són les funcions de semblants centres d’altíssima espiritualitat, i que bé les realitza aquest monestir”. Això escrivia el 30 de juliol de 1958 Giovanni Battista Montini, arquebisbe de Milà, al pare Gabriel Maria Brasó prior de Montserrat. I és que allò que unia Milà i Montserrat, segons Montini, era un “vincle especial, que es va intensificar els anys que el benedictí Ildefons Schuster va ser arquebisbe de Milà”.

Tot i haver estat convidat a vindre a Montserrat, el cardenal Montini mai no visità el nostre monestir, degut a que l’arquebisbe de Milà era considerat “enemic del Règim”. Amb tot, va mantenir contactes epistolars freqüents amb el prior Gabriel M. Brasó i amb l’abat Aureli M. Escarré, com escrivia Eliana Versace a l’Osservatore Romano el 6 d’agost de 2011.

Degut a la seva amistat amb Montini, al pare Gabriel li van ser encomanats alguns serveis de confiança per part de la Santa Seu i més tard, va ser l’abat Brasó qui li va suggerir a Pau VI, la necessitat que els bisbes de Catalunya entenguessin la llengua dels bisbats que venien a servir. En una audiència del papa a l’abat Gabriel i fruit de la seva amistat, Pau VI se li va doldre de les protestes a Barcelona, pel nomenament de Don Marcelo com a bisbe. El papa li digué a l’abat que estimava molt Barcelona i li havien assegurat que Don Marcelo era el millor de tots els candidats possibles. L’Abat Brasó li va explicar el problema cultural, comparant-li Milà amb Nàpols: “Santedat, és comprensible que un bisbe napolità sigui nomenat bisbe de Milà? El papa va respondre, amb èmfasi, que de cap manera! I el pare Gabriel li va dir: “Això és el que passa a Catalunya amb els nomenaments de bisbes estranys a la nostra cultura i a la nostra llengua”. A partir d’aquell moment, no s’ha nomenat cap bisbe a les diòcesis catalanes, que no sigui català, valencià o balear.

Fruit de l’amistat entre Montini i Brasó, el 1969, el pare Gabriel va dirigir els exercicis espirituals a Pau VI.

El 1971 el papa Montini va demanar a Montserrat que enviés una petita comunitat de monjos a Tantur, per posar en marxa l’Institut Ecumènic d’Estudis Teològics, integrat per catòlics i cristians d’altres confessions. Abans de viatjar a Tantur, els monjos, encapçalats pel pare Adalbert Franquesa, van ser rebuts en audiència per Pau VIè, que els donà el calze i la patena per a les Eucaristies de totes les confessions cristianes que conviurien a Tantur.

L’home ecumènic

Home espiritual i intel·ligent, de cor gran i de fina sensibilitat, el papa Pau VIè va ser en l’Església, un autèntic home de Déu. Guià a bon terme el Concili i establí ponts de diàleg amb el món modern. Pau VI de qui celebrem ara el 50è aniversari de la seva elecció, va ser un home que va treballar per la pau i per la unitat de totes les Esglésies Cristianes.

Nascut el 26 de setembre de 1897 a la Llombardia, va ser ordenat capellà el 1920 i dos anys més tard va entrar a treballar a Secretaria d’Estat del Vaticà. Considerat progressista ja des de la seva joventut, es va oposar al Règim dictatorial de Mussolini. Va ser nomenat arquebisbe de Milà el 1954 i a la mort de Joan XXIII, va ser elegit bisbe de Roma.

Pau VI, amb el Concili portà l’Església a l’aggiornamento, ja que desitjava que, amb el Vaticà II, “l’Església comprengués millor l’home modern”.

El Règim de Franco (i ja abans de ser papa) sempre va veure amb recel Montini i fins i tot se’l va acusar de ser enemic d’Espanya. Pau VI va suplicar al dictador, el setembre de 1975, que commutés les penes de mort als militants d’ETA i del FRAP, sense que Franco atengués la petició del papa.

Pau VI va ser un mestre en la creació de gestos simbòlics, com besar la terra que visitava, la renúncia a la tiara, l’intercanvi d’anells amb el Primat Anglicà, la restitució de relíquies a l’Església Oriental o el trobament amb el Patriarca Atenàgores I,  amb l’alçament de les excomunions mútues que va provocar el Cisma d’Occident de 1054. Quan el 14 de setembre de 1975 a la Capella Sixtina, Pau VI va rebre al Metropolità Melitó de Calcedònia (enviat pel Patriarca Dimitrios I de Constantinoble) el papa Montini, en un gest d’estimació, va abraçar amb gran afecte Melitó i després, agenollat davant d’ell, li besà els peus. I és que Pau VI, que creia en l’ecumenisme, sempre va construir ponts de diàleg i d’acostament amb les altres Esglésies Cristianes. 

 

Josep Miquel Bausset és monjo de Montserrat

(Foto: Pau VI amb l'abat Brasó)