(David Casals-CR). ‘El protestantisme a Balears' (Edicions Documenta Balear, 2009) és del títol d’un llibre de la historiadora Carme Capó que repassa més de 140 anys de protestantisme a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. L’obra forma part de la col·lecció ‘Quaderns d’Història Contemporània de les Balears’.
Els primers precedents de presència protestant a la illa es remunten al segle XVI, pocs anys després que Martí Luter redactés les seves 95 tesis que van donar lloc al cisma de l’església d’Occident, ja que la Inquisició va reprimir amb duresa qualsevol contacte amb el luteranisme.
Menorca va passar sota sobirania britànica al 1713 i llavors, van haver-hi les primeres tasques evangelitzadores per part d’alguns soldats, tot i que no van quallar. No serà fins a la proclamació de la Constitució de 1869 quan s’estableix la llibertat de cultes -només per als estrangers-, fet que possibilita a diferents esglésies evangèliques europees iniciar les seves primeres missions a Espanya.
La primera església evangèlica a les Balears es funda al 1868. Es tracta de la ‘Sociedad Evangélica Libre de Mahón’, que a més d’una comunitat religiosa, també tenia una escola. Era el costum habitual de totes les primeres comunitats protestants. Pocs anys després, aquesta obra es va acabar integrant a l’església metodista. A Es Castell, un matrimoni metodista va començar al 1869 tasques d’evangelització, repartint fullets sobre l’Evangeli i fent cultes a casa seva i poc després van fundar una església i una escola.
A Mallorca, també els metodistes van fundar la primera comunitat a la illa l’any 1871, juntament amb escoles nocturnes. L’any 1898 es va fundar la segona comunitat, en aquest cas de l’Assemblea de Germans.
Des del principi, des de l’Església catòlica i les autoritats civils més conservadores van posar tota mena de traves a la incipient obra protestant: impediments als evangèlics per ser enterrats als cementiris per ser considerats apòstates -llavors no existien cementiris civils-, multes als professors de les escoles, presó per un predicador metodista per vendre llibre a Inca al 1886 i saquejos de temples i de les cases dels predicadors, entre d’altres.
Malgrat les dificultats, les obres protestants van anar progressant lentament durant el primer terç del segle XX. El cop d’estat de 1936 va posar fi a aquest període, ja que amb la victòria del general Franco, es van clausurar per ordre governativa totes les escoles evangèliques -mai més van tornar a obrir- i els temples van estar tancats fins 1945. Els cultes es van haver de fer a les cases, membres foren empresonats, pastors van haver d’exiliar-se i fins i tot dos fidels de Porto Cristo foren afusellats.
Entre 1945 i 1947, les esglésies evangèliques van poder tornar a obrir, tot i que no se’ls permetia cap mena de manifestació pública. Als anys 50, les esglésies metodistes de Balears i Catalunya s’integren a l’Església Evangèlica Espanyola (IEE). En aquesta mateixa dècada, s’obre a Palma una església baptista i també arriba el moviment quàquer.
Durant les darreres dècades, el protestantisme a Balears no ha parat de créixer. Si a finals dels anys 60 hi havia quatre denominacions -IEE, els baptistes, quàquers i Germans-, en l’actualitat són 12, amb més de 60 llocs de culte.
A les Illes tenen presència la IEE, la UEBE, baptistes independents, adventistes, anglicans, luterans, Exèrcit de Salvació i també els nous moviments ‘evangelicals’ -pentecostals, Assemblees de Déu, Esglésies de Filadèlfia, comunitats carismàtiques i també esglésies lliures-, dels quals bona part dels seus membres són immigrants llatinoamericans o de l’Europa de l’Est.
Temàtica
Tags
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.