Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Claretians) El 21 d'octubre de 2017 se celebrarà a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona la beatificació de 109 màrtirs claretians. Aquesta nombrosa causa aprovada pel papa Francesc el 22 de desembre de 2016 correspon a la dels "Màrtirs Claretians Mateu Casals, sacerdot, Teófilo Casajús, estudiant, i Ferran Saperas, germà, i 106 companys". Aquest divendres el Provincial dels Missoners Claretians de Catalunya, Ricard Costa-Jussà, ha presentat els actes i el sentit que donen a aquestes beatificacions en una trobada amb periodistes. Costa-Jussà ha explicat que ens trobem davant de 109 causes amb testimonis i ben documentades que van morir pel fet de ser religiosos i perdonant als seus assassins. La majoria d’aquests van morir a Catalunya i per aquest motiu es fa la celebració a Barcelona. Costa-Jussà també ha volgut remarcar el suport mutu dels grups de claretians i que no van posar en risc cap vida que no fos la seva.

El procés de beatificació es va iniciar fa gairebé 70 anys, el 1948, i inclou sacerdots, germans i estudiants professos claretians. Els 109 claretians ara beatificats van ser assassinats durant el conflicte de 1936. En el moment dels fets la província claretiana de Catalunya comprenia Catalunya, Aragó i València, però també hi ha màrtirs de les províncies claretianes de Santiago, d'Euskadi, de la Bètica i de França.

La celebració del 21 d'octubre estarà presidida pel cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants. Serà la primera beatificació que es fa a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

El grup dels 109 màrtirs beatificats pertanyien a les comunitats de Cervera - MasClaret i Solsona (60), de Barcelona (8), de Sabadell (8), de Lleida (11), de Vic i Sallent (15). Fora de Catalunya la causa inclou els màrtirs de les comunitats de Castro Urdiales a Santander (3) i de València (4).

Per la beatificació s'han preparat tres actes a Barcelona en el que hi participarà la família claretiana de tot el món. Divendres 20 d'octubre, el vespre abans de la cerimònia a la Sagrada Família, hi haurà una Vetlla de Pregària al Santuari del Corde Maria presidida pel pare Mathew Vattamattam, Superior General dels Missioners Claretians. Diumenge, l'endemà de les beatificacions, també al Cor deMaria, hi haurà una eucaristia d'Acció de Gràcies presidida pel cardenal Joan Josep Omella.

Context de les beatificacions 

Els 109 màrtirs Claretians que seran beatificats, van deixar la mostra de la seva fidelitat en la fe cristiana; van donar la vida per la fe. Van ser assassinats i sotmesos a diverses tortures o vexacions per la seva condició religiosa. Es tracta de testimonis d’estimació i de fermesa a la seva vocació i de perdó envers els que els van matar.

Amb la beatificació no són dades el que es pretén recordar i celebrar. Es tracta de creients concrets, testimonis del seguiment de Jesús a l'estil de Sant Antoni Maria Claret, i autèntics missioners. Van morir amb una veritable experiència martirial, amb tota una mística que només ells van poder sentir, i que, en ocasions, van manifestar en escrits testimonials. 

En la carta circular que ha enviat a les comunitats claretianes el Superior General dels Missioners Claretians, el pare Mathew Vattamattam, situa el sentit la celebració: "Ells van viure en una societat marcada per forts enfrontaments entre faccions, però no eren militants de cap bàndol polític sinó persones (majoritàriament, bastant joves) que es van consagrar a Déu i que, arribat el moment, no van dubtar a confessar la seva fe, tot i a costa de la seva vida. Ells podrien haver-se defugit el martiri si s’haguessin deixat vèncer per les seves pors o haguessin fet concessions a les peticions dels seus botxins. No obstant això, van optar per a donar una resposta de fe confiant en Déu. En temps líquids com els nostres, aquestes actituds sòlides ens desarmen i ens estimulen".

També destaca que "van ser capaços de trencar amb l’espiral de violència social, en la qual els seus botxins van tractar d’involucrar-los" i que "en el seu cor consagrat a Déu, van aconseguir transformar el poder de la violència en amor i perdó cap als seus enemics, i en oració per a la pau i la reconciliació del país". 

Els màrtirs

L’espiritualitat martirial dels missioners Claretians ja havia estat present en la persona del mateix Fundador, Sant Antoni Maria Claret, que va patir greus ferides en l'atemptat a Holguín (Cuba), l’any 1856. El primer màrtir claretià és encara en vida del pare Claret. El jove sacerdot, el pare Francesc Crusats, va ser afusellat a la revolució de 1868 a La Selva del Camp (Baix Camp). El 1927, el pare Andreu Solà és assassinat en la persecució anticlerical de Mèxic. I, en ple segle XX, son més de dos-cents els claretians assassinats durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola dels que s'inicia la causa de beatificació.

Després de la guerra alguns cossos dels màrtirs es van agrupar o identificar en diverses sepultures. La majoria de restes s’ha anat agrupant en el Panteó que té la Congregació en el Cementiri de Cervera. Un grup important continua reposant en el cementeri de Lleida en una fossa comuna on va ser enterrats amb altres víctimes de la Guerra. També hi ha altres màrtirs enterrats a la cripta del temple sepulcre de Sant Antoni Maria Claret a Vic, i en altres esglésies a Sallent, Solsona i a Tàrrega, on hi ha el mausoleu del germà Saperas.

En altres casos, tot i que hi ha testimonis de la seva mort, no se'n conserva cap resta, bé perquè els seus cossos van ser abandonats o bé, com en el cas del Mas Claret, perquè van ser cremats.