Von Schnurbein: “Europa es mantindrà com una societat oberta i inclusiva?”

(Direcció General d'Afers Religiosos) Katharina von Schnurbein, coordinadora del diàleg amb esglésies, religions, organitzacions filosòfiques i no confessionals i coordinadora de la lluita contra l’antisemitisme, de la Comissió Europea.

Quines són les vostres tasques com a coordinadora pel diàleg amb les esglésies, associacions o comunitats religioses i amb les organitzacions filosòfiques i no confessionals?

Durant 25 anys, la Comissió Europea ha mantingut relacions amb les organitzacions religioses i les comunitats de conviccions per tal de consultar i tenir en compte els seus punts de vista en relació a certes polítiques de la Unió Europea, de la mateixa manera com ho fem amb altres grups d’interès i d’advocacia. Per tant, no es tracta d’un “diàleg interreligiós o interconfessional”, sinó d’un diàleg amb les religions i les organitzacions no confessionals. Amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa l’any 2009, aquest “diàleg obert, transparent i regular” ha esdevingut, encara més, una obligació legal.
Dues vegades a l’any organitzem reunions d’alt nivell (una amb comunitats religioses i una altra amb grups no confessionals) amb els líders polítics de la Comissió, del Parlament i del Consell Europeu sobre temes com convivència i discrepància, solidaritat intergeneracional, migració i integració o el futur de la Unió Europea. Això es complementa amb seminaris i reunions bilaterals a nivell de treball que sovint busquen solucions polítiques concretes.

Per què és tan important el diàleg amb la Comissió Europea?

L’objectiu de les organitzacions religioses i de les organitzacions no confessionals és donar consell a la societat globalment, més que no pas fer-ho només per a les seves pròpies comunitats. En això aquestes organitzacions difereixen dels grups de pressió i d’interès i són un actiu real per les institucions de la Unió Europea. La seva aproximació holística enriqueix el procés de disseny de polítiques.

Aquestes organitzacions són molt actives o, al contrari, heu de promoure’n la participació?

Els nostres interlocutors són molt actius! Des de fa anys aquest diàleg s’ha intensificat i tant les esglésies i religions com les organitzacions no confessionals han esdevingut una part integral en els processos de disseny de polítiques. Els seus interessos i posicions en temes de polítiques públiques varien d’acord amb les seves conviccions, però els reptes als quals s’enfronten Europa i el món actualment han contribuït clarament a un interès i a una activitat creixents per part dels nostres interlocutors.

En què consisteix la campanya #Art17dialogue

#Art17dialogue és un hashtag de Twitter. Es pot contribuir al debat a Twitter utilitzant el hashtag #Art17dialogue, però també utilitzem #religiousdialogue.

A part del diàleg amb les organitzacions religioses i filosòfiques, particularment tracteu el tema de la lluita contra l’antisemitisme. Tenint en compte la persecució creixent de cristians i musulmans, és efectiu separar la lluita contra el discurs de l’odi en religions diferents?

La Comissió Europea està decidida a lluitar per igual contra totes les formes de racisme i xenofòbia, incloses les manifestacions d’odi i la incitació a l’odi contra qualsevol religió o creença. Alhora, la Comissió reconeix que els odis antisemita i anti-musulmà s’han incrementat significativament arreu de la UE i que, ara per ara, requereixen actuacions específiques d’urgència. La Comissió ha nomenat una coordinadora per l’odi antisemita i un coordinador per l’odi anti-musulmà per tal d’ajudar a incrementar els esforços europeus en la lluita contra l’antisemitisme i contra l’odi anti-musulmà. Ara bé, això no treu que siguem molt conscients de la cristianofòbia que existeix actualment també a Europa, i de la necessitat de combatre-la.

Una de les preocupacions més grans és el nombre creixent de refugiats i la seva rebuda als països d’acollida. Quin rol hi juguen les organitzacions amb les quals tracteu?

En el marc d’aquest diàleg, l’any 2016 el primer vicepresident Timmermans va convidar els líders religiosos d’arreu d’Europa a la 12a reunió d’alt nivell per debatre sobre “Migració, integració i valors europeus”. Anteriorment s’havia realitzat la reunió anual amb les organitzacions filosòfiques i no confessionals que havien tractat el mateix tema.
Les esglésies, religions i organitzacions no confessionals han servit molt en l’acollida dels refugiats i no poden ser menystinguts els seus esforços per donar suport a la integració a nivell local. Aquests encontres directes amb els refugiats i migrants són la millor manera de viure els nostres valors, com la igualtat entre homes i dones, la legalitat, la democràcia i, per tant, de transmetre’ls als nouvinguts.

Crec que Europa es troba en una cruïlla: ¿es mantindrà com una societat oberta i inclusiva, on els drets fonamentals són accessibles a tothom, els valors són definits i la massa crítica prendrà la responsabilitat de defensar aquests valors que tants de nosaltres donem per garantits? ¿O bé Europa caurà en la demagògia populista del discurs de l’odi, que divideix la societat, crea odis i gira l’esquena a la solidaritat i, per tant, iniciarà una llarga cursa contra la pau al continent europeu?

Com podrien millorar el diàleg amb les organitzacions religioses i filosòfiques els governs nacionals?

El diàleg és un camí de dos sentits. Crec que escoltar els representants religiosos i d’organitzacions no confessionals és una manera important de conèixer millor les preocupacions dels ciutadans. No oblidem que, agafats en conjunt, representen un gran nombre de ciutadans.
Les religions i les comunitats de convicció encara són el ciment que uneix la nostra societat; estan compromeses amb els nostres valors comuns. Aquesta interacció pot ajudar els governs a afrontar els reptes actuals a tots els nivells, per exemple per mostrar que el treball a favor de la igualtat, la no discriminació, la democràcia i els drets fonamentals no només beneficia les minories, sinó a tots aquells que formen part de la societat i que en el passat tenien poc a témer però que actualment perceben la diversitat com una amenaça a la seva situació social i econòmica i a l’estabilitat social en general.