Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) L’endemà de la Solemnitat de la Pentecosta, dilluns 1 de juny, durant la missa conventual del Monestir, que presidirà l'Abat Josep M. Soler, Ramon Ribera-Mariné celebrarà 50 anys de la seva professió com a monjo i renovarà els vots monàstics davant la comunitat benedictina de Montserrat. L’eucaristia es podrà seguir en directe a partir de les 11h a través de Montserrat RTV (www.montserratcomunicacio.cat).

El Ramon Ribera-Mariné va néixer a Barcelona el 9 de gener de 1949. Va entrar al Monestir el 7 de novembre de 1968 i va fer la professió simple el dilluns següent a la Pentecosta de 1970, que aquell any va ser el 18 de maig. El 24 de juny de 1973 va fer la professió solemne i el 13 de febrer de 1982 va ser ordenat sacerdot.

És doctor en Sagrada Escriptura pel Ponfitici Institut Bíblic de Roma i durant aquests primers 50 anys ha tingut diverses responsabilitats dins la comunitat, com ara prior, director la Casa d’Espiritualitat del Miracle, superior de la comunitat de Montserrat al Monestir de Sant Miquel de Cuixà (Conflent, Catalunya Nord), formador dels monjos joves o professor de Bíblia. Va estudiar a Roma i a Jerusalem. És un gran amant de la natura i bon caminador. Quan va celebrar 25 anys com a monjo va anar caminant de Montserrat a Sant Jaume de Galícia, un trajecte que va fer en un mes i que va tenir com a fruit un llibre on va plasmar la seva experiència.

En aquests 50 anys, el Ramon afirma que ha estat “testimoni del creixement de forces persones”, la qual cosa l’ha “omplert de felicitat”. Per raons familiars – Jaume Oliveras, creador de la travessa Matagalls-Montserrat i pioner del pirineïsme, va ser oncle seu-, la natura i la muntanya ha estat la seva “escola d’humanitat, una invitació a intentar passar el meus petits límits; és un camp d’entrenament de la vida i un llibre obert, que cal saber llegir”, assegura. A banda de l’estudi de la Bíblia, l’altra gran passió de Ribera-Mariné són els salms, que li són “importants com a pregària”. “Com tota bona poesia són un pou sense fons d’on es pot treure aigua renovada; he tingut la sort d’arribar dels primers a la comprensió del Salteri com un llibre articulat, i és un goig de veure com es multipliquen els sentits dels salms. Pregar amb paraules d’un altres, donar vida a un altre, és tan gran…”, conclou.