×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Bisbat d'Urgell) La setzena edició de la Càtedra de Pensament Cristià s'ha dut a terme aquest dissabte a Andorra sota el títol “Veritat, Postveritat i Fake news”. Presidida per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, també s'hi van fer presents el Cònsol Major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, i el Ministre de Salut en funcions, Carles Àlvarez-Marfany, entre d'altres. La jornada va acollir persones del món acadèmic, estudiants, catequistes, sacerdots, mestres i professors, laics i persones vinculades amb la tasca pastoral del bisbat d’Urgell.

La Càtedra ha parlat de “Veritat, postveritat i fake news” a través de tres ponents: Francesc Torralba, que va parlar de “El compromís amb la veritat. Discerniment cristià” i les ponències al matí de Carles Ruiz, professor d’Ètica de la Universitat Ramon Llull i de Joan Garcia del Muro, filòsof, assagista i autor de “Good bye, veritat”.  Carles Ruiz ha tractat abastament el tema des de la perspectiva més periodística de “Ètica de la comunicació i compromís de l’audiència” i Joan Garcia del Muro, des d’un punt de vista més filosòfic, ha parlat “De què parlem quan parlem de postveritat”.

El tema escollit enguany és determinant en la societat actual, perquè la transmissió veraç de la informació és un dels pilars de les societat democràtiques, com també ho són la llibertat de pensament de creences i d’expressió. Així ho ha posat de relleu Vives en la inauguració de les jornades, juntament amb el Cònsol Major de Sant Julià. "És quan el ciutadà és informat amb veracitat que es pot forjar un criteri propi i exercir el seu dret a escollir".

Es va aprofundir en el concepte de la veritat i en el deure de veracitat com a exigència ètica dels professionals de comunicació, però també en la necessitat de l’educació del ciutadà per tal que pugui discernir entre les noticies falses de les vertaderes. Així ho van posar en relleu els ponents, fent un recorregut del que significa l’impacte de les noves tecnologies en les nostres vides, deslocalitzant-nos, desplaçant el poder simbòlic de les persones, creant una audiència activa que forma part del fet comunicatiu, explicant que la dispersió que provoquen les noves tecnologies en les persones les tornen fràgils, a partir de la exigència de la visibilitat, de la vanitat, de la utilització de les dades persones i el rastre que deixen els aparells en la xarxa, el “big data”. Van apostar per la formació de les generacions, per no deixar-se endur per la digitalització de l’altre, segrestant la innocència, anestesiant la compassió a base de banalitzar el patiment dels altres per la digitalització i la utilització massiva d'imatges de dolor.

En aquest sentit, les xarxes socials han suposat un gran canvi de registre en la transmissió de la informació, i hi ha una gran circulació d'informacions tot sovint no contrastades i esbiaixades que afecten els fonaments d’una societat lliure. Els ponents van parlar del paper hipòcrita que estan sostenint els mitjans de comunicació, encoratjant un model que anima les falses noticies per raons econòmiques, i van reclamar lògica, coherència, i una recerca cooperativa de la veritat.

En les reflexions finals van  considerar que s’han d’exigir responsabilitats a mitjans i plataformes digitals, treballar per una educació mediàtica, fent que les persones que participen de l’espai públic virtual deixin l’anonimat, pagant i tenint un compromís amb la informació independent, conquerint un temps de desconnexió; i posant en relleu unes paraules del filòsof Jonas: “Obra de tal manera que les teves accions comunicatives no posin en risc la democràcia i la dignitat”.

La Càtedra de Pensament Cristià va néixer fa 16 anys amb la vocació de ser un espai de formació i reflexió, des del punt de vista de l’antropologia cristiana, en un món canviant que reclama atenció dels agents de pastoral, dels professors i mestres de religió, de catequistes, de laics implicats en l’activitat social i educativa de la nostra societat.

La Càtedra, dirigida pel Doctor en Teologia i Filosofia, Francesc Torralba, té una clara vocació de servei públic, i està oberta a tothom interessat en el tema que es toca. A través de les successives edicions s’han tocat molts i diversos temes, i s’ha debatut a l’entorn del compromís social, de la bioètica, del lideratge responsable, de la ecologia i molts d’altres.