Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) L'Institut Marista celebra enguany dos-cents anys de fundació i ha volgut commemorar l'efemèride amb diverses activitats i projectes arreu del món. Però més enllà de ser una celebració puntual, el bicentenari marista ha posat sobre la taula aspectes claus de futur i ha endegat projectes ambiciosos que són una aposta clara per continuar treballant a les perifèries. Una d'aquestes iniciatives, que neix de la preparació del bicentenari ara fa quatre anys, és La Valla 200, un projecte en què religiosos i laics comparteixen vida i missió a través de les anomenades 'comunitats internacionals per a un nou començament'.

"Celebrem dos-cents anys, vam dir 'cap a on mirem? cap al passat o cap al futur?'", explica el germà marista Àngel Medina des del Vaticà, "calia mirar quantes coses bones hem fet en dos segles? o a pensar en un futur i en què ens sentim cridats a fer i a on ens sentim cridats a ser?". Els maristes van optar per la segona opció, concretar aquest lema del bicentenari, 'un nou començament', i apostar per ser en determinats ambients on fins ara els maristes no havien pogut ser, com ara àmbits d'immigració o de refugiats, per exemple, "perifèries geogràfiques i existencials", per seguir donant resposta a la intuïció originària de Marcel·lí Champagnat.

Comunitats de religiosos i laics

I com concretar aquestes noves vies de missió? A través de comunitats interculturals, formades per persones de diferents països, amb diferents llengües i cultures, i vivint en comunitat tant germans maristes com laics, "en un nivell d'horitzontalitat".

Si volien mirar cap al futur hi ha determinades formes del passat, explica Medina, que han donat la seva resposta però que lògicament en un futur "s'havien de plantejar d'una altra manera". Aquestes comunitats compten amb germans maristes de 78 anys, de 30 anys, joves laics de 29 o 26 anys, i inclús matrimonis. "Es tracta que aquest grup de persones sigui ja un impacte per la seva sola presència".

El projecte de La Valla 200 va ser llançat a principis del 2015. Es va oferir aleshores una invitació directa del Superior General dels Maristes a tot l'Institut i hi van respondre unes 90 persones, "de tots els continents, de totes les edats i estats socials".

Aquestes comunitats ja estan funcionant però abans calia un espai de preparació per formar aquestes comunitats. "Tenim un curs de formació a Itàlia per aquestes persones, el 2018 ja serà el tercer any", recorda Àngel Medina. Es tracta d'un programa de formació no institucionalitzat, en què es viu en cases rurals, en petites fraternitats, "com a temps de prova", i on els participants ja viuen com si estiguessin anticipant el que serà l'experiència que després faran a diferents llocs. Després d'aquesta formació ja van enviats allà on és necessari.

6 comunitats a les perifèries

Ja tenen sis comunitats en marxa. Una a Cape Town, a SudÀfrica, on treballen a una àrea d'una ciutat que va ser pròspera en el seu moment però on van desaparèixer les fàbriques, generant com a conseqüència un desemparament de nombroses famílies i dels seus fills. També compten amb dues comunitats a Europa. Una és a Sicília, que treballa amb refugiats joves, de primera i segona acollida, que reben acompanyament per incorporar-se a la vida laboral o la vida social. La segona comunitat europea és a Romania, a Moinesti. Una comunitat que s'està formant ara i que treballarà amb els infants dels pares i mares que han marxat als països d'Europa a treballar per millorar les seves condicions de vida però que han deixat els fills a casa.

La quarta comunitat és a Sidney, al barri de Mount Druitt. Una zona on es treballa amb aborígens i descendents, amb immigrants de diferents països d'Àsia. Treballen amb infants que estan fora del sistema educatiu. La cinquena comunitat de religiosos i laics es troba entre tres fronteres, entre Equador, Colòmbia i Brasil, a la triple frontera de l'Amazònia. L'Institut Marista té aquesta presència per treballar amb les comunitats riberenyes i també amb indígenes que per ser una zona de frontera estan exposats a la trata de persones i on els infants pateixen una gran desprotecció perquè després de la primària han d'anar a les ciutats i viuen sovint com a quasi esclaus de les famílies acollidores.

La sisena comunitat es troba a Nova York, al barri de East Harlem, a prop de Manhattan. Treballen amb immigrants llatins no documentats. Atenen famílies amb pares amb risc de ser expulsats i els fills amb el mateix risc d'expulsió o amb risc a quedar orfes. Cada comunitat d'aquestes sis anomenades està composada per quatre membres, però també tenen sis persones que estan treballant ja a Àsia, a Cambodja, a Sri Lanka i a Filipines.

El despertar del laïcat dins l'Església

Preguntem al germà Àngel Medina si aquest projecte de La Valla 200 que inclou laïcat respon a una qüestió de manca d'efectius. Medina té clar que actualment es dona la conjuntura que el nombre de religiosos de l'Institut és menor que en d'altres èpoques, però afirma que "s'està vivint un despertar del laïcat, del seu protagonisme i del seu paper dins l'Església com a cristians". Tenen clar que ells, com a Institut Marista, "només donen les eines perquè aquest compromís del laïcat es pugui tirar endavant".

Els números li donen la raó. A la crida del Superior General convidant laics i religiosos a formar part de La Valla 200 van respondre unes noranta persones. Una tercera part eren religiosos, però dues terceres parts eren laics, i no precisament laics de 50 o 70 anys sinó laics d'entre 20 i 30 anys. "Ens vam sorprendre molt al veure que el grup majoritari eren laics joves".

La Valla 200 exemplifica un canvi de tendència en la concreció de projectes maristes, però no perd ni canvia res de la intuïció original de Champagnat ara fa dos segles. "Hem viscut una gran època marcada en exclusivitat a l'àmbit educatiu formal perquè era l'àmbit que es necessitava a la societat", recorda Medina. Ara bé, el carisma originari era treballar pels infants i joves en situació de vulnerabilitat. "Entenem com a Institut Marista que és aquesta la intuïció original de Marcel·lí, en aquella època eren els joves sense educació i avui són tants altres joves que viuen als marges de la vida".