Tolentino: “Cal rellançar una educació sentimental, cultural i espiritual del patrimoni”

Glòria Barrete –CR “Quan parlem de patrimoni cultural sovint només parlem de patrimoni material. Hauríem de recuperar la raó per la qual ens interessem pel patrimoni, la raó per la qual ens fa obrir el cor i ens posa en contacte amb allò que dona sentit a la nostra vida”. Aquesta és l’afirmació amb la qual el cardenal José Tolentino de Mendonça, prefecte del Dicasteri de Cultura i Educació al Vaticà, ha iniciat la seva xerrada aquest dimecres al vespre al Palau Macaya de Barcelona. El diàleg s’ha emmarcat dins la presentació de l’Agenda 2024 de Catalonia Sacra.

En un temps tecnificat, ha explicat el cardenal, el patrimoni cultural té dificultat per ressonar més enllà del que és material. Tolentino ha demanat aleshores una “educació sentimental, cultural i espiritual del patrimoni”, que l’ajudi a descodificar-lo i a apropar-lo a les noves generacions. “Una relació amb el patrimoni que hem cultivat durant segles i que sembla ara perduda”, ha reconegut. Fa falta, ha explicat, “un traspàs del llegat i pensar línies de continuïtat intergeneracional amb el patrimoni”.

Les generacions actuals, afirma Tolentino, no se saben generades i es troben desorientades. “Hi ha vertígen i crisi de vincles entre generacions”. Aquest fet “ens desconnecta del patrimoni del qual som hereus”, ha expressat.

És per això que el cardenal portuguès creu que necessitem transmissió i creativitat per arribar a les noves generacions, amb codis diferents. “No hem de témer un apropament afectiu del patrimoni, ha afirmat, ja que “fa falta sentir el patrimoni per habitar-lo”.

També ha dedicat part de la seva xerrada a valorar el pas del temps visible en el patrimoni eclesial, com un valor a preservar i no per amagar. “Nosaltres no tenim por de la vellesa, tampoc la del patrimoni; no amem les reformes noves per rejovenir el patrimoni; el preservem intel·ligentment, sabent que sovint tenim més perdut que guanyat”.

El patrimoni eclesial, per a ell, “és un supervivent al temps”. Un patrimoni religiós, ha afirmat, que “pot parlar a tota la humanitat”, i que és un patrimoni viu que “acull, uneix i recorda”.

Els campanars, promoció del patrimoni immaterial i una nova marca a Urgell

La presentació de l’Agenda 2024 de Catalonia Sacra ha servit també per mostrar, per dotzè any consecutiu, el múscul patrimonial i cultural que té l’Església catòlica a casa nostra. A través d’una trentena d’activitats, des de l’1 de març i fins al 30 de novembre, Catalunya, però també Andorra i el País Valencià acolliran descobertes, festes, obres mestres i visites culturals.

S'estrena enguany i per primer cop la marca Urgèlia Sacra, que englobarà les activitats de Catalonia Sacra a Andorra, i com a eix central de la programació de l’Agenda es descobriran els campanars de diferents indrets.

També destaca, i ja és marca de la casa, la promoció del patrimoni immaterial, amb elements festius, com la missa de Barcelona, la processó de la Passió de Tortosa, el Ball del Sant Crist de Salomó, o el retaule de Sant Llorenç a Sant Feliu de Llobregat. Damià Amorós, coordinador de l’Agenda de Catalonia Sacra, ha recordat que el projecte “no és només l’agenda”. També compta amb la xarxa d’esglésies i la jornada de formació per a guies de patrimoni, “centrada enguany en el Barroc”.

Un projecte dels deu bisbats catalans que promou, ha explicat el bisbe de Lleida i responsable del projecte, Salvador Giménez, “l’immens llegat dels nostres avantpassats que vol dialogar amb el món actual”. Cal valorar i obrir camins en aquest àmbit, ha demanat Giménez, i cal també, ha recordat, “comptar amb més suport per humanitzar a través de l’obra feta per mans humanes”.