Vés al contingut
Catalunya Religió dc. 3/08/2022
santa-maria-tallo

Per saber-ne més

Josep Gordi –CR | Al bell mig de la plana ceretana s’aixeca l’església de Santa Maria de Talló, que també l’anomenen la catedral de la Cerdanya i que a finals del vuit-cents es va convertir en el santuari de Talló. Està documentada des del segle X i fou un dels centres espirituals d’aquesta terra. Aquesta és la nostra destinació per conèixer un nou santuari natural dins la col·lecció d’articles que publiquem a Catalunya Religió.

Per arribar-hi, cal agafar la carretera N-260 que travessa la Cerdanya i quan arribem a Bellver de Cerdanya, cal entrar-hi i continuar per la carretera local que va en direcció Alp. Dins del poble mateix ja trobarem indicacions per arribar a Talló o Santa Maria de Talló, que se situa a menys d’un quilòmetre d’aquesta localitat.

Avui en dia, Santa Maria de Talló està envoltada d’alguns carrers i cases. Per exemple, molt a prop hi ha el bonic centre d’informació del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Ara bé, imaginem-la només cent anys enrere, isolada i monumental en mig d’aquesta plana envoltada de muntanyes. Podem preguntar-nos per què s’havia aixecat aquesta imponent construcció religiosa al bell mig de la plana? Per respondre a aquesta pregunta, podem seguir tres línies argumentals.

tallo-2

 

La primera és que aquest espai ha estat al llarg de molts segles un indret sagrat d’enterrament, fins i tot, anterior al cristianisme i que amb l’arribada d’aquesta nova tradició espiritual ho va continuar essent. Només cal tenir present que el cementiri de Bellver de la Cerdanya està al costat de l’església de Talló. Un dels elements que també es van cristianitzar són els 'Ballets de Talló', que és una dansa que es balla amb vestits tradicionals el dilluns de Pasqua, davant de la font de Talló i que gira al voltant de la fertilització de la terra, és a dir, dansar per demanar una bona collita i, a la vegada, invocar al sol i demanar la protecció de la Mare de Déu de Talló.

Una altra resposta és que el santuari s’aixeca en una veritable cruïlla de camins. Recordem que prop de l’església hi ha la creu de terme de Talló. D’una part, hi transcorre el camí de Sant Jaume que ve de França, travessa la plana ceretana i continuava cap a la Seu d’Urgell i, tot seguit, saltant les valls pirinenques arriba fins a Jaca i d’aquesta localitat segueix fins enllaçar amb el camí francès.

D’altra part, s’hi creuava la 'Strata Ceretana' que era el camí històric que creuava la Cerdanya i que coincidia amb l’antiga Via Romana Conflentana que arribava fins a Lleida. Actualment també hi transcorre el recuperat Camí dels Bons Homes que surt del Santuari de Queralt, al Berguedà, i arriba fins a Foix i que rememora l’exili dels càtars, anomenats també els Bons Homes i les Bones Dones que promovien un cristianisme més pur i senzill, però que estaven enfrontats amb la jerarquia eclesiàstica i per aquest motiu van estar perseguits.

En darrer lloc, prop de Talló va trobar-se una Mare de Déu. Actualment la talla policromada de la Verge amb el nen es venera a la parròquia de Bellver de la Cerdanya i a Talló n’hi ha una còpia. Els goigs esmenten el fet de la verge trobada.

Vostra imatge prodigiosa

en una font s'ha trobat,

i ésser Vós nos ha mostrat

font de gràcies caudalosa,

quedant la terra regada

de vostra benedicció.

Fixem-nos ara en l’edifici d’aquesta església que el 1842 va ser declarada Santuari. Es tracta d’un edifici imponent, format per una sola nau amb volta de canó i tancada per un absis semicircular decorat exteriorment amb arcuacions llombardes. El campanar es va enlairar al llarg del segle XVII. Un dels fets curiosos és que hi ha un porxo davant l’entrada de l’església i havia existit una portalada de pedra amb una reixa de ferro que donava més presència al santuari.

tallo-1

 

Un cop visitat l’espai és molt recomanable situar-se en algun punt que ens permeti gaudir del paisatge de la plana ceretana. Per complementar la panoràmica que ens envolta llegirem un text del geògraf francès Pierre Deffontaines que els anys setanta es va passejar per aquesta magnífica vall:

“A causa del cinturó de muntanyes el clima hi és sec, continental i lluminós; l’aspecte verdejant, quasi de camps emmarcats per bardissa, i la riquesa dels prats no han estat aconseguits més que pel regadiu; un abundós bestiar boví s’ha orientat a la producció de llet; bons camps de pomeres i de pereres denoten que no és una zona mediterrània; l’aire particularment sanitós és molt adequat per a les cures de salut”.

Deffontaines ens parla del paisatge ceretà de cinquanta anys enrere, totalment lligat a la terra i on encomanar-se a la Mare de Déu de Talló era quelcom quotidià i normal per tal de demanar que els fruits de la terra fossin abundants i els mals passessin de llarg. El paisatge ha canviat molt però el santuari de Talló segueix dret amb tot el que ha significat i representa.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.