(Sant Joan de Déu) Parla dels valors de Sant Joan de Déu, de l'acollida i d'esperit de solidaritat que impregnen aquesta entitat cristiana. Patricia Ferrando es dedica al coaching professional i és voluntària a Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona des de fa 3 anys. Així relata la seva experiència.
Com vas entrar a formar part del voluntariat de Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona?
Un dia una de les meves filles em va dir que tota la roba que no fèiem servir la podíem portar a un centre per a persones sensellar que Sant Joan de Déu havia obert al barri d'Hort de la Vila, on abans hi havia l'antic col·legi major del Sagrat Cor. Quan vam arribar al centre se'm va acudir que, amb la meva professió i els meus coneixements, podria ajudar a persones que estaven buscant feina, ensenyant-los a perfeccionar les seves tècniques per aconseguir-ho. Em van posar en contacte amb Silvia Escorihuela, la responsable de recursos humans i voluntariat de Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona. Després de mantenir una profunda conversa amb ella, em va fer esperar un temps fins a donar-me una resposta. Això em va semblar molt encertat, ja que fer esperar a una persona permet que les coses es pensin bé i es facin decididament. Un dia em va trucar i em va posar en contacte amb Paula Aguilar, educadora social del Centre Residencial d'Inclusió Hort de la Vila, dient-me que tenia un projecte on jo podia encaixar.
Quines són les teves funcions com a voluntària de Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona?
El projecte de voluntariat que els vaig oferir al principi va acabar sent una cosa totalment diferent: va passar d'una experiència individual, a ser un treball en grup. El primer grup de residents amb què vam començar a treballar va passar a dir-se "Grup de Suport Emocional". Es tracta d'un espai de treball, pensat per a la reconstrucció de les identitats individuals i les relacions amb els altres, que són dos dels aspectes que es veuen més perjudicats en les persones que pateixen una situació d'exclusió social. Durant 10-12 sessions, un cop a la setmana, residents que s'apunten voluntàriament a l'activitat i l'equip que l'organitza vam tractar temes d'interès per als participants. Al principi de cada mòdul o grup de sessions fem una "aliança" on acordem la forma en què es desenvoluparan les sessions: confidencialitat, no emetre judicis, respectar-nos i poder discrepar. Dins el grup som tots iguals, no hi ha distinció entre residents, voluntaris o treballadors.
Què significa ser voluntari de Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona?
Sant Joan de Déu acollia les persones per l'amor als homes i Déu. Es dedicava a tenir cura de les persones sense importar la seva condició. Jo busco fer el mateix en aquest voluntariat. Per això, el sentit espiritual i el carisma que té aquesta entitat cristiana és el més significatiu per a mi.
Què t'aporta aquest voluntariat?
Poder donar, perquè jo he rebut molt. Al principi sents que ets tu qui ve a donar, però quan portes més temps sent voluntari t'adones que reps més del que dónes. Cada vegada que véns aquí surts amb energies renovades. Ser de Sant Joan de Déu és important.
Com ajuda la teva aportació a la recuperació de les persones ateses en el centre on col·labores?
El treball realitzat en el "Grup de Suport Emocional" permet que persones que al principi es mostraven reticents a compartir els seus pensaments amb els altres, acabin obrint-se. Sempre tenint en compte que el més important és posar èmfasi en recuperar l'autoestima i la seguretat en un mateix. Amb aquestes sessions, entre altres coses, vam aconseguir tornar a posar en funcionament mecanismes que, en aquestes situacions tan desfavorables, queden atrofiats.
Parla'ns dels valors de Sant Joan de Déu: l'Hospitalitat, la Qualitat, el Respecte, la Responsabilitat i l'Espiritualitat.
Em sento molt identificada i a mesura que els vaig coneixent augmenta aquesta sensació. Hi ha valors com el de la Qualitat que em semblen fonamentals. Cada vegada que visito el centre m'agrada pensar que les persones ateses aquí compten amb un lloc digne i de qualitat on poder passar la mala situació per la qual estan travessant. L'actuació, el compromís i les ganes que tenen els treballadors del centre també reflecteixen aquests valors dels que parlem. Un altre dels valors molt presents és el del Respecte. El tracte a les persones d'igual a igual, la humilitat i la humanitat que veig presents en el treball diari dels professionals. Al final, aquests valors s'acaben transmetent a les persones ateses aquí als centres i ells mateixos acaben contagiant-se de aquest esperit de solidaritat.
Segons la teva opinió personal, què caldria fer per acabar amb el fenomen del sensellarisme?
Si tinguéssim un mercat de treball que permetés que persones en situacions difícils poguessin accedir a determinades posicions d'una manera més fàcil seria una cosa que milloraria molt la situació. Tenim un mercat de treball molt rígid, on persones amb més de 50 anys ho tenen molt difícil per tornar a trobar feina tot i tenir una titulació i una trajectòria professional. Com volem ajudar així a persones que han tingut un sotrac a la vida i intenten recuperar-se? O les persones amb discapacitat? També ajudaria que no hi hagués anonimat. M'explico: el fet que les persones en situació de sensellar passin desapercebudes als ulls de la societat és propi de ciutats amb més població. Als pobles tothom es coneix i s'ajuda mútuament.
Què creus que necessiten les persones ateses a Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona?
En primer lloc, necessiten més tracte humà i respecte. Necessiten seguir mantenint relació amb les altres persones. També crec que necessiten que es trenqui amb els esquemes i estereotips que es té d'ells. Les persones tendim a generalitzar: pensem que tots aquells que es troben en situació de sense llar tenen problemes d'addicció a l'alcohol o les drogues. Tenim aquest prejudici i aquesta imatge arrelada de la persona dormint al caixer amb el cartró de vi a la mà. Tenim la idea errònia que nosaltres mai podríem arribar a patir aquesta situació que ells estan vivint. Però si t'interesses una mica pel tema i escoltes les seves històries acabes veient que estàs molt equivocat. Que només ens separa una línia fina.
Segons la teva opinió, com creus que la societat podria arribar a acabar amb aquest problema?
Hauríem de ser capaços de detectar les potencialitats de totes les persones i poder oferir-los una sortida laboral en funció del que puguin arribar a aportar. Se m'acut que canviant la legislació o fins i tot la mentalitat d'alguns empresaris seria possible arribar a aconseguir-ho.
Per què animaries a altres persones a fer-se voluntaris de Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona o una altra entitat social?
Perquè els permetria experimentar i ser partícips de tota aquesta bondat que estic vivint aquí.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.