Sant Joan Baptista

(GIEC) Diumenge 24 de juny, l’Església celebra la solemnitat del Naixement de Sant Joan Baptista, precursor del Senyor, el qual, tal com diu l’elogi del Martirologi Romà, “estant encara en el si matern, en quedar ple de l'Esperit Sant, va exultar de goig per la propera arribada de la salvació del gènere humà. El seu naixement va profetitzar el Nadal de Crist, el Senyor, i va brillar amb una tan gran resplendor de gràcia, que el mateix Jesucrist va dir que no hi havia entre els nascuts de dona ningú tan gran com Joan el Baptista”.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar d’aquest tema, així com de la visita a una missionera a l’Àfrica, del discerniment, de les oracions polítiques, d’una nova cultura de la vida humana, de l'exhortació apostòlica del papa Francesc Gaudete et exsultate, de l’ordenació d’un nou diaca permanent i del pelegrinatge diocesà a Lourdes.

Dues de les cartes dominicals parlen de Sant Joan Baptista. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que Sant Joan Baptista fou “el gran i darrer profeta de l’antic Testament, que veié Crist, el batejà i el mostrà present com a Salvador i Senyor” i fou “un fill de pares estèrils que proclama el poder de la gràcia, i féu que la crida a preparar els camins del Senyor fos el gran motiu de la seva existència”. També diu que “la seva vocació fou donar testimoni de Jesús, el “Salvador”, essent la petita llum que indica on és la Llum veritable, la veu que acompanya la Paraula, el màrtir que precedeix al Rei dels màrtirs” i que “fou un testimoni, una torxa, que no es deixa apagar pel vent de la vanitat, ni es deixa eclipsar per la força de l'orgull. Sempre assenyala el qui vindrà després, i que és més gran que ell”. L’arquebisbe Vives ens convida a preguntar-nos en la festa de Sant Joan Baptista “per la nostra pròpia vida cristiana, si sempre restem oberts al camí de Jesús, si la nostra vida és prou austera i està plena del desig d’anunciar Jesús, de ser veu seva, i de preparar-li els seus camins”. Finalment, expressa que voldria que St. Joan l’ajudi i ens ajudi a tots “a prendre més consciència de la ineludible responsabilitat de la missió, de sortir com a poble de Déu a anunciar la misericòrdia del nostre Senyor, la seva Paraula, la grandesa i la bellesa del seu Amor. I sempre amb humilitat, alegria i esperança”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que Sant Joan Baptista “ens porta a l’alegria de l’estiu”, “és el precursor del Senyor, el sol que mai no es pon”, “és el qui ens fa present el missatge que el Senyor és a prop i que la seva vinguda és imminent” i “és profecia de Crist, a qui va batejar i a qui va assenyalar com a Messies present entre els homes”. Recorda que des de temps immemorials, la diòcesi de Vic “té a sant Joan Baptista com a patró” i que “és bo que l’invoquem en aquests moments de gran necessitat, quan la fe cristiana es va desdibuixant en el cor de tantes persones”. A firma que “Sant Joan Baptista ens ha de ser, doncs, patró, en el sentit de model en aquests moments d’evangelització, de tornar a anunciar l’evangeli de Crist als nostres coetanis”. Finalment, diu que al bisbat de Vic “fa temps que insistim en la necessitat d’evangelitzar més i millor”, informa que del 10 al 12 de juliol, al Seminari Diocesà, es farà un curset d’estiu amb el títol “Tots som enviats” i ens convida a no perdre “aquesta oportunitat per a esdevenir més i més evangelitzadors, preparant els camins al Senyor, com ho va fer sant Joan”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, informa que del 10 al 14 de maig d’aquest any ha tingut la sort de tornar a l’Àfrica, “aquesta vegada a la República Democràtica del Congo”, per “visitar la missionera de la nostra arxidiòcesi, Isabel Correig, i la institució Ekolo ya Bondeko”, “una associació de fidels aprovada per la Santa Seu” que té la missió de “ser un signe per ajudar a despertar un moviment missioner” i té dues línies de treball: “recollir nens rebutjats per les seves famílies, estigmatitzats, nens i nenes recollits pels carrers, perduts, i intentar que puguin tornar a les seves famílies”. L’arquebisbe Pujol diu que al llarg de gairebé quaranta anys “són ja centenars les persones que han pogut salvar les vides i la dignitat gràcies a Ekolo ya Bondeko i que han deixat de ser marginades”, afirma que “s’aprèn molt anant a l’Àfrica”, que “és veritat allò que un rep molt més del que pensa que dona” i que una vegada més ha pogut comprovar el treball tan important que fan els missioners: “No solucionen tots els problemes, però vivint a fons la caritat, l’amor als altres, als més pobres i necessitats, són testimonis de l’amor cristià”. Finalment diu que els missioners “són l’orgull de la nostra arxidiòcesi i de l’Església” i demana que els ajudem “sempre que sigui possible, en primer lloc amb la nostra pregària i sempre que puguem també materialment”.

El cardenal Joan Josep Omella recorda que fa dos mesos del llançament del nou Pla pastoral diocesà, agraeix la difusió i bona acollida que està tenint i reflexiona sobre el darrer dels cinc eixos: el discerniment. Diu que “l’objectiu del nou Pla és el discerniment personal i comunitari, a la llum de l’Evangeli i sota la inspiració de l’Esperit Sant, davant de cadascun dels reptes que se’ns plantegin” i que el nou document diocesà “vol fer-nos revisar les nostres actituds perquè cada dia siguin més semblants a les de Jesucrist”, “proposa que ens nodrim de la lectura orant de la Bíblia i, per això, ens convida a promoure grups de lectio divina, així com a pregar en família” i “proposa que en els moviments apostòlics i en les comunitats cristianes es fomenti una espiritualitat evangèlica que descobreixi els estrets vincles que existeixen entre Déu i el món, entre la fe i la vida, entre l’oració i l’acció”. Finalment, el cardenal Omella demana que “l’Esperit Sant ens guiï a fi que aquestes orientacions i propostes ens ajudin a esdevenir una Església en sortida, que en totes les seves accions proposi l’Evangeli de Jesús als homes i les dones d’avui”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, continua parlant del tema que va tractar el dos darrers diumenges: les oracions polítiques. Diu que “el polític es veu immers en una constant lluita pel poder i que el primer escenari d’aquesta lluita és el seu propi partit”, que “els companys de partit són “els de casa””, però “també hi ha el risc d’haver d’assumir els seus errors i els seus límits de tota mena”. Aquest fet fa que recordi l’argument del Salm 100, en el qual el rei “prega a Déu, havent patit l'experiència negativa de “col·laboradors”, la manera de ser dels quals i la seva moralitat era lluny del que Déu n’esperava” i “fa, no obstant això, una professió d'integritat moral i expressa la seva voluntat de viure i cantar l'amor i la justícia”. El bisbe Cortés diu que “és bo de veure que un polític faci del seu ofici un himne a l'amor i la justícia” i que “la virtut més preuada d'un company de partit és la lleialtat”, virtut que “inclou la sinceritat, la fidelitat, l'honradesa, en el parlar i l'actuar”. Finalment, afirma que “el polític cristià en fa també objecte d'oració, tant perquè el Senyor l’ajudi a no caure a les seves xarxes, com perquè ells mateixos es converteixin a la col·laboració lleial i tenir-los com a veritables companys”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, en continuïtat amb el que ja explicava la setmana passada, diu que “acollir i servir la vida és una obligació de tots i s’ha de posar en pràctica sobretot amb la vida que es troba en situacions més vulnerables” i que “aquest acolliment i servei comporten també el compromís de consolidar una nova cultura de la vida que defensi i promogui la vida de tots”. Afirma que la cultura de la vida “es construeix amb uns fonaments sòlids”: la família, “veritable santuari de la vida” i una formació de la “consciència moral de les persones de manera que adquireixin un sentit crític capaç de discernir els veritables valors i exigències”. També afirma que aquesta formació és el primer pas per a dur a terme la renovació de la cultura de la vida i que per això és molt important redescobrir “el nexe entre la vida i la llibertat” i “descobrir el vincle entre la llibertat i la veritat”. Així mateix, diu que “és també essencial que l’ésser humà reconegui la seva condició de criatura, que rep de Déu la vida com a do i com a tasca”. Finalment, demana al Senyor que “ens concedeixi acollir l’Evangeli de la vida, celebrar-lo amb alegria, donar-ne testimoni valent, i poder construir entre tots la civilització de la veritat i de l’amor”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que en el tercer capítol de l’exhortació Gaudete et exsultate el papa Francesc ens recorda els camins concrets indicats pel mateix Crist per realitzar la vertadera santedat en la nostra vida: el camí de les benaurances i el discurs sobre el judici final. Diu que “des del número 67 al 94 el Papa ens ofereix unes breus reflexions sobre cadascuna de les benaurances i sobre la manera de posar-les en pràctica” i ens vol convidar “a que les mediten pensant que solament es poden posar en pràctica si estem units a Crist i moguts per l'amor a Ell i el desig de ser-li fidels” perquè “això és l'única cosa que ens pot mantenir en el camí cap a la santedat, que és el que condueix a la vertadera alegria”. En relació a les paraules de Jesús sobre el judici final, el bisbe de Tortosa vol destacar tres afirmacions del Papa: “el motiu per a fer-les vida no pot ser altre que la fidelitat a Jesucrist, ja que Ell s'ha identificat amb els pobres”; “aquesta motivació evita una ideologització del cristianisme i la seua transformació en una ONG, però el Papa insisteix que aquest perill no ha de portar-nos a l'extrem oposat, que consisteix a tenir por al compromís social i mirar-lo amb sospita”. “Finalment el papa Francesc ens exhorta a portar-les a la pràctica “sense excuses que els lleven força””.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, amb molt de goig ens comunica que “Francesc Domènech Jornet (Granja d’Escarp 1959), candidat al diaconat permanent, és acceptat per l’Església i rebrà aquest diumenge 24 de juny l’ordenació diaconal a la Catedral”. Afirma que “el candidat ho ha rebut com una gràcia de Déu”, que “és també per a ell una aventura que viu acompanyat per la seva esposa, sense la qual està convençut que no podria donar aquest pas amb total llibertat i disponibilitat” i que “Francesc ha viscut i celebrat la seva fe a la parròquia de Lleida, lloc on resideix durant els dies laborables i, sobretot, en la parròquia de Sant Jaume de La Granja d’Escarp, on ha col·laborat assíduament, és molt conegut i estimat per tota la comunitat”. Agraeix en nom de l’Església la resposta afirmativa de Francesc a la crida que Déu li ha fet. Finalment, diu que “el diaca permanent ha de mantenir per sempre dues preocupacions de manera simultània; per una part, la seva família (esposa i fill, sobretot) i la seva professió i per una altra part, la seva dedicació al Poble de Déu”, demana a tots “pregàries pel nou diaca i per tota la nostra Església” i ens convida a participar “en aquesta celebració tan significativa”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, informa que unes 750 persones “de dimarts fins dissabte viurem el 53 pelegrinatge a Lourdes amb malalts, organitzat per l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes del nostre Bisbat”. Afirma que “aquests dies de pelegrinatge a Lourdes són una experiència joiosa de fe, d’esperança i de caritat”. Recorda que “el lema escollit per als pelegrinatges és l’expressió i recomanació de Maria als servidors d’aquell casament a Canà de Galilea”: “«Feu tot el que Ell us digui»” i diu que a Lourdes “Maria es fixa en les persones, i sobretot en els malalts, i també es dirigeix als servidors del pelegrinatge per dir-nos: «Feu el que Jesús us diu perquè no s’acabi l’experiència de festa per als malalts i per a tots»”. Diu també que tots els que participen en el pelegrinatge “desitgem per a tots l’esperança de retrobarnos amb Jesús, amb la seva Mare i, així, per mitjà de les celebracions, de les activitats i dels serveis, viure amb sentit, pau i felicitat”. Finalment, diu que “el pelegrinatge és una obra d’amor, de caritat, envers els malalts i envers uns cap als altres” i que “entre els qui serem a Lourdes i vosaltres restarem units i en comunió, tot pregant els uns pels altres”.