Sant Jeroni de la Murtra, el monestir del silenci  

Josep Gordi –CR Tant si passegem pels entorns del monestir de Sant Jeroni de la Murtra com per l'interior d'aquest conjunt monacal, viurem i sentirem nítidament la quietud i la calma. És per aquest motiu que aquest monestir també se'l coneix com el monestir del silenci, malgrat que a pocs minuts hi ha dues de les ciutats més poblades de Catalunya i una munió de carreteres i autopistes. Una entrega més de la sèrie d'articles 'Santuaris urbans' que recull racons de pau i recolliment en espais urbans.

Hi ha diferents camins per arribar a sant Jeroni. La proposta que fem és agafar la carretera de la Vallensana o de Can Ruti des de Montcada i Reixach i d’aquesta manera farem un primer tast del paisatge de la serralada litoral. Quan siguem a l’entrada de Badalona, és a dir, davant de l’autopista B-20, girarem a la dreta i seguirem l’autopista paral·lelament fins que aparegui la indicació per Sant Jeroni de la Murtra.

El recorregut ressegueix, en bona part, la riera de Canyet convertida en carrer i després s’enlaira entre boscos i matollars fins a arribar a l’aparcament del monestir. És aconsellable fer aquest camí -des d’on s’agafa la riera de Canyet- a peu per tal de capir millor la transició entre la ciutat i la muntanya.

Quan entreu al replà que hi ha davant de la façana del monestir, caldrà cercar una porta petita que té un timbre al costat. Polsem-lo i ens obriran per visitar el recinte. Sant Jeroni es pot visitar de dimarts a dissabte de 10:00 h a 13:00 h i els diumenges de 10:30 ha 11:45 h. És altament recomanable telefonar per reservar una visita guiada que la fan els Amics de la Murtra, que són un conjunt de voluntaris que tenen cura del manteniment i millora d’aquest espai.

Sant Jeroni de la Murtra és un monestir que van fundar l’orde dels Jerònims el 1416 sobre l’antiga masia de Ça Murtra. Imaginem que al costat d'aquest mas hi creixia una murtra. El monestir va prendre el nom d’aquest arbust que acompanya al dels Jerònims. Podrem observar-ne un magnífic exemplar al claustre. Ara bé, el seu nom canònic era Santa Maria de la vall de Betlem.

Els Jerònims són una orde que se situa a mig camí entre l’eremitisme i el cenobisme, ja que els monjos vivien a la segona planta del claustre en cel·les o ermites i dedicaven la major part del seu temps a l’estudi i la contemplació. Per aquest motiu la Biblioteca era un dels seus grans tresors. No oblidem que sant Jeroni és el patró dels llibreters. També va ser una comunitat molt acollidora per a tots aquells que volien gaudir del silenci o necessitaven un àpat.

Els monjos van regentar aquest cenobi fins al 1835 quan, producte de les lleis de desamortització, van subhastar-lo. Des de mitjans del segle XIX el recinte va passar per diferents vicissituds que van suposar, entre altres fets, la destrucció de l’església. El 1947 Francesca Güell va comprar el recinte i els seus entorns per convertir-lo en un espai de silenci i repòs.

L’espai més notable és el claustre de dos pisos, d’un gòtic tardà que va ser encarregat a Jaume Alfons el 1478. Una de les peculiaritats d’aquest recinte és que presenta molts elements escultòrics a les claus de volta i a l’arrencament dels nervis.

Un altre gran valor que atresora aquest claustre és el seu jardí. Com a tots els claustres, destaca la presència de l’aigua en forma d’un brollador renaixentista del 1502 i d’un pou acabat el 1489. També hi tenen una notable presència els arbres així com els arbustos i les flors.

La murtra, un arbust mitològic

Mentre passegem per sota les voltes podrem admirar, entre d’altres, una olivera, un llimoner i, en un espai central, una espectacular murtra que supera de llarg la centúria. Entretenint-nos una estona amb aquest arbust el qual, producte de créixer isolat i de la seva longevitat, té una morfologia arbòria, quan en la major part en guies botàniques és qualificat d’arbust. A la primavera, les flors blanques de la murtra generen tot un espectacle d’olors i colors.

La murtra apareix tant a la mitologia grega com a la Bíblia. Pels grecs antics era una espècie consagrada a Afrodita i, per tant, simbolitzava la bellesa i l’amor. També es feien corones amb les seves branques per coronar els vencedors de diferents gestes. A la Bíblia, en el llibre de Nehemies, es diu: “Sortiu a la muntanya i porteu branques d’olivera, d’ullastre, de murtra, de palmera i d’altres arbres frondosos per fer cabanes, tal com està escrit". També simbolitza l’amor i la pau. Les propietats de l’escorça, branques i flors fan que s’utilitzi en perfumeria, en medecina i, fins i tot, en l’elaboració de licors.

Gaudim, en silenci i calma, d’aquesta joia arquitectònica i dels vegetals que formen part del seu jardí i, a la sortida, perdem-nos una estona pel jardí que hi ha davant de l’entrada al monestir, dedicat a sant Francesc i des del qual veurem la mar al fons, deixem-nos amarar pel silenci i per la bellesa de tot el conjunt.