Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Viure al carrer és sinònim d'una manca d'intimitat absoluta i constant. Per sobreviure depens de tot i tothom, inclús pel més bàsic. I amb l'objectiu d'oferir eines concretes i útils a tot un col·lectiu molt vulnerable, la comunitat de Sant'Egidio edita, des de fa setze anys, la 'Guia ON', la 'Guia Michelin dels Pobres', l'anomenen, que recull en format directori on dormir, on menjar i on rentar-se.  

3.900 persones es troben sense llar a Barcelona. 1.500 d'aquestes dormen a cel obert, al ras; 400 ho fan en barraques, i 2.000 en pisos o equipaments socials. Representen el 2% de la població de la ciutat de Barcelona. Una realitat, han evidenciat des de Sant'Egidio durant la presentació de la Guia, "que fa por i que es vol amagar".  Enguany han mort al carrer tretze persones, i cada hora, han afirmat, una família perd casa seva. La vida al carrer és més curta. Es redueix l'esperança de vida en vint anys respecte una persona amb una llar. I és que, han recordat, "ningú viu al carrer per lliure voluntat".   

Davant d'aquesta situació que a Barcelona, com en d'altres ciutats, augmenta, la comunitat de Sant'Egidio posa l'abast aquest recurs en format de Guia. Una Guia que enguany és de color verd, com a símbol de sostenibilitat, i impresa en paper sostenible. Alhora, com a novetat, han creat una App que es pot descarregar a la seva pàgina web.

Setze anys creant aquest directori de serveis pels pobres també els permet constatar algunes realitats. Reconeixen que en quant a llocs on dormir el nombre s'ha triplicat. Pel que fa a llocs on menjar, la xifra s'ha duplicat, arribant a comptar amb trenta menjadors a Barcelona i nou grups de repartiment de menjar al carrer. "És un dels serveis més coberts". En el servei de dutxes han comptabilitzat tretze punts, "un petit augment tot i que insuficient per a la realitat de Barcelona". Sant'Egidio també veu la necessitat de crear més llocs de dormir de baixa exigència, la dificultat per empadronar-se si no tens una llar, i la manca d'espais i consignes on poder deixar les pertinences.

Una de les preocupacions creixents, a banda de la manca de serveis per a tanta gent que viu al carrer, “és la creixent violència envers les persones que viuen al carrer”. Enguany fa just quinze anys que va morir una dona cremada per uns adolescents en el caixer on dormia. També han  demanat a l'administració menys traves i dificultats per aquells grups que espontàniament ofereixen menjar i roba a la via pública. "No cal complicar la vida a qui ja la té complicada", han recordat.

I a banda de presentar la Guia ON, Sant'Egidio ha traslladat un seguit de propostes concretes que millorarien la situació de les persones que viuen al carrer. Els requisits indispensables, afirmen, són garantir el dret a l'habitatge i a un treball digne. "Recuperar la casa és terapèutic, ajuda a guarir la pròpia xarxa". La gran malaltia de la ciutat, expliquen, "és la manca de xarxes". Cal afrontar l'emergència de l'habitatge, demanen, perquè "no només cal un sostre, cal una casa".

En aquest sentit, Sant'Egidio proposa incrementar els llocs on dormir en els barris i no allunyats de les xarxes pròpies de la gent; incrementar el número de micropisos, protegits i tutelats; l'obertura també tot l'hivern dels espais disponibles i habilitats per a l'emergència del fred, i garantir el transport gratuït a la gent sense llar per facilitar els seus desplaçaments.