Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) L'any 1968 Europa i tot el món viu una època convulsa i de canvis. També l'Església reflexiona en aquell moment sobre la seva relació amb el món modern. En aquest context al barri del Trastévere de Roma un jove, Andrea Riccardi, acompanyat d'altres joves estudiants, funda el moviment de Sant'Egidio amb la voluntat clara de ser amics dels pobres, tenint com a pilars fonamentals l'oració i l'escolta de l'Evangeli i fomentant el diàleg interreligiós i la pau com un fet possible.

Vint anys més tard, l'any 1988, un grup de joves barcelonins viatja a Roma per conèixer el moviment i la seva manera d'entendre i fer realitat l'Evangeli. Un moviment que els enamorararà i que voldran exportar a casa nostra, possibilitant que la comunitat de Sant'Egidio porti trenta anys de servei i missió a Catalunya.

El 'Poble'

Però què és Sant'Egidio? Des de la comunitat parlen de 'Poble'. Són un poble divers on tenen cabuda els infants, els joves, els adults, els ancians, aquells que tenen família, o aquells que no en tenen, qui ha fugit del seu país i ara és un nou europeu o qui dorm al carrer i pateix la soledat i l'estigma. Tots formen Sant'Egidio, un moviment on costa vislumbrar qui serveix i qui és servit perquè parteixen del principi bàsic que és des de l'amistat sincera i veritable que un s'ha d'apropar a l'altre.

Fa trenta anys a Barcelona la comunitat va començar oferint la seva amistat a la gent del carrer que dormia a les Rambles. Avui dia tenen presència a Barcelona, Manresa i Tarragona però són més de seixanta mil els laics arreu del món que formen part de Sant'Egidio. I amb la voluntat de ser amics dels pobres, la comunitat ha posat en marxa nombrosos projectes i serveis al llarg dels anys. Des de la comunitat, però, remarquen que no són un moviment abocat als projectes concrets sinó que s'adapten a les necessitats del moment i del lloc, tancant projectes si és necessari i si les necessitats han variat.

Així, a Barcelona, durant els anys 90 la comunitat tenia un projecte d'acompanyament a malalts de la sida que posteriorment es va tancar i es va reformular en d'altres. No és que avui dia no hi hagi malalts de la sida sinó que ara ja hi ha altres serveis i la comunitat ha centrat els esforços en d'altres aspectes, com la soledat dels ancians o les cases de la Pau a diferents ciutats.

La comunitat de les tres 'P'

A Catalunya el moviment és conegut pel seu tradicional dinar de Nadal que any rere anys aplega més de mil persones del moviment. Però també editen la Guia Michelin dels Pobres, o organitzen l'Eucaristia en record a les persones mortes del carrer. També a Barcelona compten amb la Casa de la Pau en ple barri Gòtic, o l'escola d'idiomes al barri del Raval. Tenen la seva seu a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor on fan la seva pregària diària, excepte els dimarts que la fan a d'altres indrets, i estan a punt d'inaugurar una Casa dels Ancians també en ple barri Gòtic.

Un moviment que el papa Francesc va definir com la 'Comunitat de les tres P, pregària, pobres i pau'. I és que Sant'Egidio porta 50 anys treballant a les perifèries socials. El moviment té una gran presència a l'Àfrica, on porta endavant projectes com DREAM o BRAVO, i realitza cada any a una ciutat diferent la Jornada per la Pau, hereva de l'esperit de la Trobada d'Assís del papa Sant Joan Pau II l'any 1986. També la comunitat ha estat mediadora en diferents conflictes, alguns d'ells armats, possibilitant la pau a Moçambic, Uganda, Kosovo i Guatemala, i ha estat l'impulsora dels Corredors Humanitaris que faciliten l'arribada segura de milers de refugiats a Europa.

Sant'Egidio va celebrar el 10 de febrer l'acte d'obertura d'aquests 50 anys de celebració a la basílica de San Juan de Letrán amb una Eucaristia presidida pel Secretari d'Estat Vaticà, Pietro Parolin. Una celebració que és la primera de moltes altres que s'aniran organitzant als 70 països en els quals Sant'Egidio hi és.