Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Arquebisbat de Tarragona) L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas i Barnosell, ha presidit, aquest diumenge 12 de juliol, a la Catedral, la seva primera ordenació presbiteral a l’arxidiòcesi, la de Robert Otaba. Nombrosos preveres, companys seminaristes i fidels de les parròquies de l’arxidiòcesi van voler acompanyar-lo en aquest dia tan significatiu. També cal destacar la presència de la Comunitat africana catòlica de Barcelona que va sostenir alguns cants de la celebració juntament amb una representació del Cor dels Amics de la Catedral acompanyats per l’orgue.

La missa, retransmesa en directe per la pàgina web i les xarxes socials de l’arquebisbat, va ser concelebrada per Joaquim Fortuny, vicari general de l’arxidiòcesi; Josep Mateu, rector del Seminari Pontifici de Tarragona; Javier Vilanova, rector del Seminari Major Interdiocesà; Joan Antoni Cedó, rector de la Parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol i de La Puríssima Sang de Reus, on Otaba col·laborava actualment com a diaca, entre d’altres.

"El prevere és el qui significa el Cap: Jesucrist", va exposar l’arquebisbe Joan Planellas, en l’homilia. "Com molt bé exposa el Concili en el decret Presbyterorum ordinis, 'la funció dels preveres, en tant que estretament unida a l’orde episcopal, participa de l’autoritat amb la qual Crist mateix fa créixer, santifica i governa el seu cos. Per aquest motiu, el sacerdoci dels preveres, tot i pressuposar els sagraments de la iniciació cristiana, és conferit per aquell particular sagrament pel qual els preveres, per la unció de l’Esperit Sant, són marcats amb un especial caràcter que els configura a Crist sacerdot, de manera que puguin actuar en la persona de Crist cap' (PO 2)", va dir. "Sabem que en Robert serà capacitat per l’Esperit Sant per fer-nos de guia, per pasturar les ovelles del Senyor, per presidir les nostres comunitats i, per tant, per posar les accions de Jesucrist en tant que és cap: reconciliar-nos amb el Pare i oferir el pa de vida que nodreix i sosté la vida cristiana», va afegir. Finalment, el Sr. Arquebisbe va manifestar que aquesta celebració, a més de ser un motiu de festa, «és també un motiu per repensar la nostra vida cristiana, per retrobar la nostra orientació, per saber on surt el sol de la nostra vida".

La celebració va prosseguir amb el ritus de l’ordenació presbiteral que es va iniciar, com és propi, amb la voluntat de l’ordenand de rebre el presbiterat per servir l’Església i el món, i també obeir al bisbe i als seus successors. Després de les lletanies dels sants, amb l’ordenand prostrat a terra, va tenir lloc el moment central de la litúrgia d’ordenació com són la imposició de mans per part de l'arquebisbe i de tots els preveres allí presents i la pregària d’ordenació. Seguidament, Rafael Serra i Gabriel Seguí, als quals els va agrair l’acompanyament en el seu camí vocacional, van imposar l’estola a Otaba, a la manera presbiteral, i la casulla com a signe del seu orde; hi va haver el lliurament del pa i el vi per a la celebració de la missa i el gest de pau amb l'arquebisbe i tots els companys preveres, moment en què van esclatar els aplaudiments.

Robert Otaba: "Estic content i agraït de formar part d’aquesta noble família arxidiocesana"

Abans de cloure la celebració, el nou prevere va adreçar unes paraules d’agraïment. En primer lloc, a Déu, "per haver realitzat en ell l’obra de la seva misericòrdia". També va tenir paraules d’agraïment als seus pares «pel do de la vida i pel seu ajut i consell malgrat les dificultats», i als seus familiars dels Estats Units, la República Sud-Africana, França i Bèlgica; als seus formadors del Seminari Pontifici de Tarragona, Norbert Miracle i Jaume Gené; del Seminari Major Interdiocesà, Javier Vilanova, Gabriel Casanova i Jaume Casamitjana; i al seu director espiritual, Enric Puig per acompanyar-lo i ajudar-lo a créixer en la confiança en Déu.

Otaba va tenir un record agraït a tots els mossens de l’Església de Tarragona i, en especial, als mossens de Vila-seca i Salou — Santiago Soro, Jordi Vila i Josep M. Calderó—, de la Fraternitat de Jesús; i als preveres de l’arxiprestat de Reus, en particular al Prior, "per la convivència i el treball pastoral durant la meva experiència diaconal", va expressar. També va anomenar la "gran família" de l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes, en especials als joves, i als feligresos de Reus, de Vila-seca, de Salou i d’arreu de l’arquebisbat.

Les seves darreres paraules en la celebració d’ordenació van anar adreçades al Sr. Arquebisbe. "Qui hauria pensat que el meu professor a la Facultat seria el meu bisbe? Ningú, només Déu", va manifestar. Finalment, Otaba va fer dues peticions a tots els allí presents: "Pregueu per mi, ho necessito, i no us canseu de corregir-me fraternalment per a ser un pastor segons el voler de Déu".