Religiosos francesos: “S’ha parlat més dels disturbis que de la mort de Nahel”

Glòria Barrete –CR França ha viscut durant vuit dies consecutius forts disturbis als carrers del país. La mort a trets de Nahel Merzouk, de disset anys, provocada per un policia ha generat imatges i tertúlies sobre la fragmentació del país, el racisme estructural de la societat i les tensions socials arreu. Passats els disturbis, hem volgut preguntar a dos religiosos francesos que viuen a París com s’ha viscut a les comunitats religioses la situació i, sobretot, què pot oferir l’Església en un moment de complexitat social com aquest.

André Déculty, és germà marista i membre del Consell provincial. Viu a París. Malgrat els forts disturbis d’aquest 2023 al país, Déculty creu que el país no està més fragmentat que en el passat. “Sempre hi ha hagut diferències socials, econòmiques i intel·lectuals”, apunta, i recorda que l’any 1789 la Revolució Francesa va ser diferent, “però també més violenta”.

Alhora, Déculty apunta que quan ell era jove als barris hi havia els blousons noirs, els ‘jaquetes negres’ que sovint eren també molt violents. “Sí que hi ha desigualtats, sí que hi ha malentesos, sí que hi ha respostes incompreses o inapropiades, però com en el passat”, reconeix el marista.

Francesos per naturalització

Pierre Zanga és religiós claretià i viu a França. Zanga apunta que la realitat dels membres que componen les comunitats claretianes a França, per exemple, és que tots són estrangers, “ningú ha nascut a França”. Són francesos per naturalització, recorda. Aquest és el reflex també de la societat francesa.

“Els fills d’emigrants han estat president de la República, primer ministre, ministres, alcaldes de grans ciutats. La situació d’integració a França, però, reconeix que és “bastant complexa”, i els disturbis per la mort de Nahel “són la manifestació d’aquesta complexitat”. Zanga denuncia que “s’ha parlat més dels disturbis que de la mort de Nahel”.

Però són discriminats a França els fills d’immigrants? Per a Déculty tot depèn d’on es miri. “A França a les façanes dels ajuntaments figura la paraula igualtat”, explica, així que creu que “els fills d’immigrants, que solen ser francesos, tenen els mateixos drets”. Individualment, però, sí que creu que hi ha reflexos racistes, de desconfiança i discriminatoris per part d’alguna gent, però afirma que no és res nou.

Crida al diàleg i a la pau

Zanga remarca l’actitud i dignitat de la mare de Nahel. Per a ella, explica, “no era la policia com a cos de l’Estat qui havia mort el seu fill, sinó un policia individual qui havia matat el seu únic fill”. La mare entenia la ira dels nois com el seu fill que es manifestaven, però els hi va demanar calma i que celebressin el seu funeral amb dignitat. “Mentre els polítics i la societat es dividien, la família de Nahel ens va donar a tots una lliçó d’humanitat i de dignitat”.

Com a comunitats claretianes al país, Zanga afirma que van posar aquesta situació en mans de Déu. La Conferència dels Bisbes de França va donar també a les diòcesis una intenció d’oració per a les celebracions de l’1 i 2 de juliol on es cridava al diàleg i a la pau.

“Et demanem, Senyor que torni la calma i la pau al nostre país. T’encomanem Nahel i preguem per la seva família. T’encomanem els ferits durant aquestes nits de violència, i a aquells a qui les seves llars i llocs de feina han estat malmesos o destruïts. Et demanem pels membres de les forces de l’ordre, sotmesos a grans pressions i de vegades atacats. Et demanem que, més enllà dels actuals esclats, la nostra societat sàpiga identificar amb lucidesa les fonts de la violència i trobar els mitjans per a superar-la”. Aquesta era la pregària.

Déculty, que també fa referència com Pierre Zanga a aquesta oració dels bisbes francesos, apunta també que l’Església, a través de les seves obres i projectes, la seva pastoral, “pot i ha de transmetre valors humans, cristians, per aportar una pedra a la construcció de la societat d’avui i de demà”.