CR Discretament enmig d’un llarg pont aquest diumenge al matí va ser enterrat mossèn Andreu Oliveras. Feia anys que la malaltia l’havia allunyat de tota vida pública i pastoral. Això no li resta valor a tota la tasca feta en el món juvenil, educatiu i, els darrers anys, en la pastoral penitenciària.
L’atenció als presos era el que donava sentit a la seva vida i va quedar estroncat abruptament el 2006. Va haver d’afrontar una denúncia per haver entregat a un pres un CD que, sense que ell en fos conscient, va resultar que contenia droga. Primer condemnat i després indultat no va haver de complir pena de presó. Però precisament va ser per aquesta denúncia que va patir la pena més gran: no poder tornar a entrar com a capellà en un centre penitenciari per ajudar i acompanyar els reclusos.
També és cert que el suport que va rebre en aquell moment va ser molt visible. La gent que va acompanyar-lo el dia del judici no va caber a la sala de vistes i una recollida de signatures va portar finalment a l’indult.
Pels qui no hi havien tingut relació, aquest ensopec és l'episodi més conegut de la seva vida. Però amaga una llarga trajectòria marcada per la dedicació a la docència i a la pedagogia. L’Escola de l’Esplai, la Fundació Blanquerna, la catequesi a la parròquia de Sant Ildefons o els grups de joves de Revisió de Vida, són altres dels espais on va regalar les hores de la seva vida. També va estudiar l'espiritualitat de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. I amb la mateixa vocació a tot arreu: acompanyar les persones i no jutjar-les.
Va morir aquest dijous 7 de desembre als 80 anys. El funeral es va celebrar diumenge a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona presidit pel bisbe David Abadias i va pronunciar l’homilia el rector, Josep Maria Jubany. Reproduïm el text de l’homilia que repassa el testimoni i el treball d’Andreu Oliveras i Torrents.
Funeral Andreu Oliveras. Homilia
3er· Diumenge d’advent, 10 desembre 2023
Sr. Bisbe, preveres i diaca concelebrants, familiars i amics de Mn. Andreu Oliveres.
En la nit del divendres passat vaig rebre un missatge de l'Ignasi García Clavel, que em comunicava la mort de Mn. Andreu, immediatament en va venir al cap les paraules de Jesús: “Veniu a mi tots els cansats i afeixugats i trobareu el repòs que tant desitjàveu”. Després d'una llarga malaltia, Mn. Andreu trobava el repòs de jesús. Aquell qui “el seu jou és suau i la seva càrrega lleugera”.
Tots ho sabem , els darrers anys de Mn. Andreu no han estat fàcils, ni per ell, ni per la seva família i amics, però em sembla que amb la seva malaltia Mn. Andreu ens ha ajudat a aprofundir en el valor de la persona humana. Els que l'heu acompanyat durant aquests anys, molt especialment els nebots, i els treballadors/es de la residència el Desert de Sàrria, ens heu mostrat que a les persones les estimem pel que són, i no per la seva utilitat.
Tots els que hem conegut i estimem l'Andreu (dic estimem amb present i no en passat, perquè l'amor és més fort que la mort) sabem com en la seva vida fou un defensor de la dignitat de les persones més vulnerables, bona prova és el seu treball pastoral a les presons. Celebrem la seva missa exequial, avui, que es commemora el 75 aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Segur que ell agrairia que en el moment del seu comiat, es recordés com ell amb la seva malaltia ens ha fet adonar del valor d'aquests Drets.
Mn. Andreu va morir quan ens disposaven a celebrar la festa de la Mare de Déu, en ple temps d'Advent, temps en què l'Església ens convida revifar l'esperança. En la festa de la Immaculada varen proclamar en les misses l'evangeli de l'anunciació, i escoltarem les paraules de Maria de Natzaret tot acceptant la missió que Déu li demanava: "Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules". També Mn. Andreu, amb l'exercici del seu ministeri presbiteral, posà la seva vida al servei de l'evangeli i de l'església.
No ens toca a nosaltres fer cap judici de la seva vida, només Déu, qui veu en el cor de cada persona, pot jutjar, però sí que podem i devem agrair, tots els beneficis, que nosaltres i tants altres, hem rebut gràcies al seu ministeri presbiteral. En aquests dies d’Advent que a la Mare de Déu la contemplem com a model d'esperança, ens és permès pensar, que com els servents de les noces de Cana de Galilea, també Mn. Andreu, feu cas de les paraules de Maria de Natzaret, quan tot mostrat al seu fill Jesús, digué: “feu tot el que Ell us digui”.
En aquest segon diumenge d'Advent, hem escoltat les paraules de Sant Marc, que ens deien: "Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu". Per primer cop en els escrits del Nou Testament s'escriu la paraula Evangeli. Evangeli, que com és conegut, significa Bona Notícia, l'autor amb la seva obra ens vol transmetre que amb Jesús de Natzaret, Déu amb nosaltres, se’ns comunica una gran notícia, una notícia joiosa, una notícia que convida a viure a fons la gran alegria de les benaurances.
Mn. Andreu, per mitjà del seu ministeri presbiteral, dedicà la seva vida a comunicar l'Evangeli, la bona notícia. Segur que ell s'identificava amb les paraules en què l'evangelista es refereix al Baptista: "Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí".
Dedicà molt temps del seu ministeri a comunicar l'Evangeli, la bona notícia, ho feu aquí en la comunitat eclesial de Sant Ildefons. Ell, juntament amb altres mossens i un bon planter de catequistes, seguint el mestratge de Frederic Bassó, treballaren amb molt d'entusiasme perquè infants, adolescent i joves no sols conegueren la vida de Jesús, sinó que l'estimessin, el seguissin i fos per a ells la font de veritable alegria. Mn Andreu presidint l'eucaristia, els capvespres dels diumenges, ajudà a molts, joves i grans que celebressin la fe, i valoressin la Missa i la pregària.
Com si repetís les paraules de Jesús: “Deixeu que els infants vinguin a mi” ajudà a molts en l'educació de la fe en el temps del lleure, essent consiliari de l'Esplai Sant Ildefons, de l'escola de l'esplai, i membre de la Fundació Pere Tarrés.
Fou un bon pedagog i mestre en la fe, ho feu com a consiliari de grups de Revisió de Vida. Preocupat per l’evangelització del joves, esmerçà, juntament amb altres companys, hores i talent en el secretariat de pastoral universitària i fou un dels fundadors de Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians (MUEC).
També del seu talent pedagògic en gaudiren els alumnes de l’Escola Blanquerna, de lla que en fou professor i durant un temps, director general. He dit abans que en les seves tasques ministerials hi esmerçava, temps i talent. De segur que temps no en tenia tant com en volia, ara, de talent molt, i son molts alumnes i joves del MUEC que ho testifiquen i ho agreixen.
En la primera lectura hem escoltat com Déu exhorta a l'autor d'aquest fragment del llibre d'Isaïes que transmeti als qui viuen la servitud de l'exili, aquestes paraules: “Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu. Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s'ha acabat la seva servitud”. Fàcilment Mn. Andreu podia identificar-se en aquesta lectura, ja que com és sabut, dedicà moltes hores de la seva vida a la pastoral penitenciària. Durant més de quinze anys consolà a molts presos i a les seves famílies. Deixem-ho dir de forma poètica, segur que han estat molts dels que ell havia visitat, que l'ha rebut a la seva arribada en les estances del cel. Torno a dir, només Déu coneix el cor de les persones, però segur que el pas de Mn. Andreu per les presons fou rebut per a molts com un autèntic evangeli, una bona notícia.
L'exercici del seu ministeri en la presó no estigui exempt d'espines. No és el moment de rememorar els problemes que tingué amb la justícia, però si que crec que cal, ara i aquí, mentre preguem per ell en aquesta missa exequial, dir ben alt i clar que Mn. Andreu fou innocent. No entro en detalls de com anà tot plegat. D'aquest esdeveniment em queda, malgrat tot, un fet molt positiu, les moltes persones que es mogueren per manifestar públicament la seva estima i valoració del consol i evangeli que Andreu havia portat a la presó. Molts d'ells, antics presidiaris i familiars de presos. Segur que aquestes mostres d’estima foren per Mn. Andreu, consol.
Mn. Andreu, (ara m’adreço directament a ell) en la segona lectura Sant Pere ens ha dit: esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Una terra, que com hem resat en el salm, “la fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel”. Ara amb tristesa, molta tristesa, però també amb esperança, molta esperança ens acomiadem de tu aquí la terra. Ho fem aquí, en la comunitat eclesial de Sant Ildefons, en el mateix lloc que vas rebre l’ordenació presbiteral.
En aquesta Eucaristia, donem gràcies al bon Déu per tots els beneficis que hem rebut de la teva persona durant la teva vida; Andreu, bon amic i company en el presbiteri de Barcelona; Andreu, bon fill que sempre vas tenir cura dels teus pares; Andreu, preguem perquè tinguis un bon cel, i ara en el moment del teu comiat preguem perquè el Senyor faci que tot el que tu has plantat hi hagi qui la continuï i fructifiqui la bona feina que el bon Déu va començar en tu, mentre esperem trobar-nos un dia amb tu, demanem que, com ens exhorta Sant Pere, “el Senyor ens trobi a tots en pau, immaculats i irreprensibles”.
Mn. Josep Maria Jubany, rector
Barcelona, comunitat de Sant Ildefons
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.