Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) En temps de Don Bosco, fundador de la congregació salesiana, eren moltes les persones que ajudaven el sacerdot italià en la seva tasca. Persones que anaven i venien o inclús la seva pròpia mare, Mama Margarita, qui donava un cop de mà allà on fes falta. En aquella època l'hàbit religiós era indispensable per a tot religiós, fos sacerdot o llec. Don Bosco es va atrevir a integrar a la seva incipient congregació salesians en mànigues de camisa, sense hàbit ni signes externs. Naixia així la figura del salesià coadjutor, un laic consagrat amb vots religiosos i dedicat per igual a la missió salesiana, això sí, sense ser sacerdot.

Del 17 al 21 de gener l'obra salesiana Martí Codolar a Barcelona ha acollit el Seminari Europeu dedicat a aprofundir en la figura del Salesià Coadjutor. Trenta-vuit salesians coadjutors de les dues regions salesianes d'Europa han treballat aspectes com la identitat, la missió, la formació o el perfil propi, acompanyats pel Rector Major emèrit de la congregació, Pascual Chávez.  

Chávez afirma que Don Bosco va expressar la figura del salesià coadjutor amb tres demandes: "Tinc necessitat de vosaltres, que sigueu molts, i que sigueu homes de gran virtut". El fundador tenia clar que el sacerdot hi havia moltes coses que no les podia fer, "i no les havia de fer", remarca Chávez. Sovint succeeix que el sacerdot es veu fent coses que li treuen temps del que és important al ministeri sacerdotal. Tot i que el sacerdot salesià, per vocació, és un educador, "és inevitable que el trobis enmig dels nois".

La diferència, doncs, entre el salesià sacerdot i el salesià coadjutor és que aquest darrer viu aquesta missió "des de la perspectiva laïcal". És un consagrat que professa els tres vots, d'obediència, pobresa i castedat, però sense arribar a ser sacerdot.

Aquesta va ser la opció personal del Jesús Julián García o del Pep Alamán, dos salesians coadjutors presents al Seminari Europeu. Per al Jesús la diferència, potser, és que ells "porten Crist a la gent i no esperen a que la gent s'apropi a l'església per fer-ho", tot i que, com afirma en Pep, "el carisma és el mateix per a tots, la trobada amb el Crist vivent es dona amb els joves, i els més necessitats".