Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Xavier Memba –CR) Aquest dissabte, 31 d'octubre, a Catalunya no hi haurà cap esdeveniment oficial per commemorar el dia en què Martí Luter va clavar les noranta-cinc tesis de la seva protesta a les portes de la catedral de Wittenberg. Cap acte central de celebració conjunta. Però, d'una manera o altra, el Dia de la Reforma serà present en un nombre important de les congregacions protestants a la nostra terra. Una data significativa en la història i la identitat del poble evangèlic arreu del món.

La pandèmia de la Covid-19 ho ha alterat tot. Des de la celebració de les Olimpíades, fins a les més diverses i variades festivitats culturals i religioses arreu del món. La comunitat protestant de Catalunya i la celebració del Dia de la Reforma, també s’ha vist afectades.

Però segons David Oliver, president de l'Associació de Ministres de l'Evangeli de Catalunya i Balears, aquest fet és tan cabdal en la memòria col·lectiva del poble evangèlic, que “encara que no hi hagi un acte central de celebració, segurament en aquest primer diumenge de novembre en moltes de les esglésies evangèliques de casa nostra es farà alguna mena d'al·lusió a la Reforma durant el culte o en el moment de la predicació”. 

Com ha passat amb altres dates importants del calendari, la crisi sanitària els ha robat una mica del Dia de la Reforma com a esdeveniment comunitari, participatiu i de celebració pública que és. Però en l'àmbit de l'activitat estrictament religiosa, aquest diumenge encara serà possible escoltar alguna referència o al·lusió directa als cinc principis bàsics del protestantisme.

A pesar de la seva complexitat, un gran nombre d'esglésies evangèliques coincideixen en sentir-se hereves de la Reforma Protestant i enumeren els seus principis a partir de la paraula llatina “sola”, que vol dir només o solament: Sola Scriptura, Sola Fide, Sola Gratia, Solus Christus i Soli Deo Glòria.

‘Agraïment, confiança i esperança’

Tractant de trobar algun esdeveniment o acte que pogués ser d'inspiració i estímul en mig dels temps que vivim, Samuel Aran, pastor de l'Església9Barris, comentava la proposta de  les Assemblees de Germans de Catalunya. Diu que no són gaire de commemorar dates, però que han previst celebrar unes conferències en línia coincidint amb el Dia de la Reforma. Sota el títol ‘Agraïment, confiança i esperança’, les conferències busquen respondre com les congregacions i entitats d'aquesta associació d'esglésies han fet front a la pandèmia i al confinament.

Aquestes conferències, posen èmfasi especial al voltant de les necessitats socials i de la missió continua de l'església enmig de la pandèmia. I no deixa de ser part de l'herència rebuda dels reformadors del segle XVI. Lluny del que sovint es pensa, no només subratllen que les persones se salven per gràcia i no per obres, sinó també que aquesta salvació les ha de moure a fer bones obres a conseqüència de viure d'acord amb la fe que proclamen.

La família protestant

Així ho viuen Noemí Comas i Vicenç Arissa, un matrimoni que forma part de l'Església Unida de Terrassa. Les converses que al llarg dels anys han pogut tenir amb els seus fills sobre el perquè són una família protestant, “sovint ha portat a acabar parlant de Luter i el moviment de la Reforma i de quina manera tot allò té una relació tan directa amb com vivim el cristianisme i la nostra fe en el dia a dia”. 

Tot i l'arrelament històric del protestantisme a Catalunya, la realitat és que el poble evangèlic ha estat sempre una minoria religiosa i la seva presència, en termes demogràfics, avui dia no arriba al 2% de la població. Com a minoria històricament silenciada, si no obertament perseguida, s’ha imposat sobre el protestantisme un relat que el presenta com un fenomen estranger. Un fet que en Josep-Lluís Carod-Rovira considera del tot errònia en el llibre Història del protestantisme als Països Catalans, que va publicar amb motiu dels cinc-cents anys de la Reforma.

Tornar a l’origen

Just fa tres anys, amb motiu dels cinc-cents anys de la Reforma, en Rubèn Pocull, pastor a l'Església Protestant Ciutat Nova al Poblenou, va ser un dels participants d'una sèrie especial de breus xerrades organitzades per la mateixa església sobre la Reforma. L'element innovador d'aquell esdeveniment va ser amanir les presentacions amb un tast variat de cerveses belgues d'abadia. Tot plegat, en un format intimista, proper i que convidava a la interacció entre els ponents i els assistents. D'aquesta manera, fent del que és normal i ordinari com compartir una cervesa amb un grup d'amics, una ocasió especial per parlar del missatge extraordinari de l'evangeli.

Una de les coses que en Pocull va dir en el seu torn de paraula en aquella vetllada va ser: “Els reformadors no estarien còmodes que parléssim d'ells i ens conforméssim només a entendre intel·lectualment la Reforma protestant del segle XVI i ja està. La seva intenció final era que l'església tornés a ser allò que havia de ser. Que tornés a ser l'església que Jesús volia. Antoni Gaudí deia que ‘ser original és tornar a l'origen’. La Reforma Protestant no buscava ser original sinó tornar a l'origen. I tornar a l'origen és tornar a Jesús. Els reformadors ens dirien: ‘oblideu-vos de nosaltres i agafeu el Nou Testament, vosaltres que podeu, i devoreu-lo, llegiu els evangelis i escolteu la bona notícia de Jesús’”. 

Després de la foscor

La incertesa i provisionalitat generada per la crisi sanitària, ha fet gairebé impossible la coordinació d'un esdeveniment aglutinador i de caràcter oficial. Un acte al voltant del qual el protestantisme —a pesar de la pandèmia o, fins i tot, a causa d'ella— pogués llançar un missatge d'esperança al món. Com en el seu dia van fer els reformadors en adoptar com a lema la frase que llegim a la versió llatina de Job 17,12: “Post tenebras, lux”. És a dir, que després de la foscor arriba la llum.

Al final, aquest és el missatge que el protestantisme ha volgut transmetre al llarg de la història i que avui en dia continua sent el centre de la seva identitat i raó de ser. Amb el Dia de la Reforma, més enllà de Luter, la comunitat protestant de Catalunya recorda la centralitat i rellevància de l'evangeli per a una societat en la qual la pandèmia causada per al Coronavirus és tan sols un dels molts símptomes que posen de manifest les grans mancances i necessitats del nostre món.

Un acte al febrer

Com la resta de comunitats i entitats religioses del país, les esglésies protestants han hagut d'adaptar-se a les restriccions sobrevingudes amb la crisi social del Coronavirus. Des de l'Oficina Tècnica del Consell Evangèlic de Catalunya expliquen que els canvis amb les normatives van tan de pressa que gairebé no hi ha temps de preparar ni preveure les condicions adequades per garantir la celebració d’esdeveniments on pugui haver-hi un número potencialment alt d'assistència.

És per això que, des del Consell, s'ha decidit reservar una data per al pròxim mes de febrer, sempre supeditada a la situació de la pandèmia. La idea és fer un acte que es pugui retransmetre en directe i amb l'aforament que en aquell moment indiquin les autoritats.