Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) El projecte Portes Obertes consisteix en un grup de persones voluntàries que visiten veïns dels barris de Bellvitge i del Gornal que es troben a centres penitenciaris. Es va posar en marxa el 1996 i l'impulsa la Fundació La Vinya, entitat del sector social dels Jesuïtes. El jesuïta de la comunitat de Bellvitge Ramiro Pàmpols que hi col·labora des de fa tres anys assegura que a les presons s'hi troben "contrastos que fan pensar". 

“Cada dimarts a les 9 del matí i fins a les 2 del migdia, juntament amb un altre voluntari, advocat jubilat i antic alumne del col·legi de Casp, acudim a visitar persones internades a dues presons”, explica Pàmpols. A 50 km de Barcelona, ​​a la localitat de Sant Esteve Sesrovires, s'ubiquen aquestes dues construccions penitenciàries al mig del camp: una, especialment per a dones, amb més d'un centenar d'internes i una altra per a homes, amb 14 mòduls amb un centenar d'interns cadascun, uns 1.400 en total, aproximadament.

“Visitem les dues presons, sempre prioritzant aquelles persones que tenen familiars al nostre barri i que ens ho demanen explícitament", diu el jesuïta. Tot i això, sovint se n'afegeixen d'altres que "també atenem”. Explica que, a poc a poc, s'ha adonat de què suposa questa realitat humana "tan amagada" en molts sentits. 

"Quan passo la doble reixa entro a un altre món"

Pàmpols explica que l'entrada d'aquests centres ja sorprèn. "Hi ha una primera edificació de tres plantes", relata. Aquest conjunt d'oficines amb multitud de funcionaris, especialment dones, amaga el segon edifici de dues plantes, en una fondalada, on hi ha la presó pròpiament dita. El pati interior, la sala comuna i el menjador son a la planta baixa. A dalt s'hi troben les cel·les i les aules. Els tallers, els magatzems, el poliesportiu i la biblioteca són a l'altra banda, al costat de la infermeria. Allà també hi ha el DERT, el lloc on hi ha els presos sancionats durant uns dies o setmanes. "El DERT és una altra presó a la presó", explica el jesuïta. "Quan passo la primera doble reixa, amb el seu fort grinyolar característic, m'adono que entro en un altre món", diu. Al costat d'un personal, la majoria del qual "ens resulta molt proper a l'hora de fer alguna demanda", hi ha grups d'homes i dones sentenciats a un considerable temps de presó i altres amb condemnes molt més curtes, per robatoris o deutes que han de tornar monetàriament, mes rere mes. Mentre no ho fan, queden privats de llibertat.

"El contacte que s'estableix facilita que es mantinguin vincles i relacions amb el barri"

Els voluntaris i voluntàries de Portes Obertes escolten els interns. Sovint són inquietuds relacionades amb les pors, les angoixes, les malalties, els patiments, les problemàtiques familiars, la vulnerabilitat o els plans de futur. De vegades també els donen suport per fer alguna gestió amb la família o amb l'administració penitenciària. El contacte que s'estableix facilita que es mantinguin vincles i relacions amb el barri que els poden ser útils després per al procés d'inserció social, laboral, familiar i sanitària.

“Quin és el nostre paper? Molt senzill, sobretot escoltar". En aquest acompanyament es busca fer una teràpia personal i ser intermediaris amb el personal que els atén quotidianament. Per al jesuïta, formen  els uns i els altres "una mena de xarxa que facilita petits serveis que per als interns són importants". Serveis com trucar a la mare, a l'esposa, als fills o al germà.

Vèncer pors i prejudicis

Pels voluntaris suposa descobrir una realitat nova, vencent pors i prejudicis sobre el món de la presó, descobrint una realitat nova.

“Ens trobem amb una mena de gairebé ciutat, amb els seus horaris establerts: aixecar-se i passar revista, després les ocupacions de sempre, o bé el joc de parxís, veure la TV penjada del sostre o els tallers, els àpats tres cops al dia i nova revista en ficar-se al llit". Rutines que trenquen les visites dels familiars els dissabtes i diumenges.

Per a Ramiro Pàmpols, el descobriment d'aquesta realitat obliga a reflexionar sobre el paper de les penes de presó a la nostra societat. “Quan sortim per tornar a la vida normal, ens preguntem: No seria millor destinar aquests diners i aquest nombre de personal professionalitzat a una altra forma de redempció de la persona malgrat les dificultats que pot suposar no privar-los d'allò humà com és la llibertat personal?". "Estem més atents a sancionar i castigar que recuperar per a la societat?", es pregunta el jesuïta. En aquest sentit, es refereix, especialment, al "bon nombre" entre ells que pateixen disfuncions intel·lectuals, malgrat la discreta atenció que se'ls presta en un ambient tancat i enrarit.

“Mentrestant”, assegura amb esperança, “pensem que Portes Obertes fa un bon servei humanitari que donem a conèixer a les nostres parròquies de Bellvitge sempre que tenim l'oportunitat. Un servei en què estem compromesos com a jesuïtes, com mostra també que el nostre company Xavier Rodríguez hagi estat designat per l'Arquebisbat de Barcelona al servei de les presons de la nostra diòcesi".