ACN L'Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès ha dedicat la 37a edició del seu tradicional pessebre al canal du Midi i Carcassona, situats al sud de França. Es tracta del pessebre sobre taula més gran de Catalunya, amb 230 metres quadrats, on s'hi combinen elements tradicionals, com l'anunciació o el naixement, amb recreacions costumistes, com la vida al camp, el trasllat de mercaderies amb barcasses i rucs pel canal o l'embarcament de mercaderies en un port mediterrani. La proposta juga amb la llum per mostrar les escenes de dia i de nit, i es podrà visitar a partir del 6 de desembre i fins el 21 de gener de 2024.
El pessebre ocupa un espai important en l'imaginari nadalenc, i a Parets, a més, un d'enorme a la seu de l'Agrupació Pessebrista local. "És el més gran sobre taula de Catalunya, amb 230 metres quadrats", explica el seu president, Albert Pérez, mentre assenyala la profunditat de l'obra d'enguany, on les figures es perden per un horitzó generat a base de jugar amb la perspectiva i amb el fet que es pugui contemplar en 360 graus gràcies a un recorregut que el rodeja.
En els darrers anys han apostat per crear reproduccions faraòniques, com la de l'antic Egipte o la muntanya de Montserrat, aquesta feta a escala i amb una recreació fidel agulla per agulla que permetia als més experts identificar algunes de les parets escalables més emblemàtiques del país. Aquestes obres, però, es munten durant mesos, i passat festes es desmunten, convertint-les en petites obres d'art efímeres.
Aquest any han mirat cap el nord. "Hem fet una reproducció dels canals du Midi, al sud de França, amb el castell de Carcassona i rius, per mostrar com es transportaven les mercaderies amb barcasses estirades per cavalls i com es treballava en la vida antiga", relata Pérez.
Per fer-ho, han recreat la muralla que protegeix Carcassona, un aqüeducte que transporta aigua per damunt d'uns camps o un castell. Aquí s'hi ha recreat una casa en secció, de manera que es pot veure que hi fan les diferents figures a les estances, però també, a través d'una porta, què s'hi cou al pati interior.
El recorregut acaba amb la desembocadura del canal en un port mediterrani, on es pot veure com els vaixells de vela carreguen les mercaderies transportades de punta a punta a través de les barcasses. Aquí també es pot apreciar un vaixell en secció, fet que permet veure com estava estructurat per dins.
Tradició i tecnologia
El pessebre ha sabut conservar l'esperit de la tradició sense quedar-se ancorat en el temps. Aquesta obertura de ment ha permès que les recreacions hagin incorporat el bo i millor de la tecnologia per a millorar, creant, per exemple, il·luminacions canviants que permeten passar del dia a la nit en segons, o sistemes mecànics per simular com les barcasses salvaven les diferents cotes a través del canal.
Un altre element vital ha estat la incorporació de noves tècniques i materials. Si abans totes les figures eren de ceràmica o plàstic, des de fa uns anys s'ha incorporat la tecnologia d'impressió en 3D per a crear personatges i escenes a mida. Sense anar més lluny, enguany ha permès recrear una calçotada, amb els típics gestos de sucar la salsa o alçar el braç per menjar els calçots.
"Hem treballat de valent amb els canals per a crear l'aigua, hem incorporat la silicona i altres elements com el poliuretà per fer l'efecte del mar i els rius, i estem molt contents del resultat", es congratula Pérez. De fet, el resultat més vistós es pot veure amb el mar, on els materials s'han modelat per obtenir les crestes de les onades.
A la recerca dels detalls amagats
La visita a la mostra es complementa amb un joc pensat d'entrada perquè els més menuts s'hi estiguin una estona contemplant el pessebre a través de les seves 22 finestres, però que també fa badar els més grans. Es tracta d'un seguit d'elements que s'han de trobar entre les figures i les estructures: "Han de buscar animals o els tres caganers que hi tenim amagats, entre d'altres, funciona molt bé", relata el president de l'agrupació.
El pessebre obrirà portes el 6 de desembre i romandrà muntat fins el 21 de gener, coincidint amb la festa major d'hivern de Parets.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.