Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Gordi i Serrat –CR) El papa Francesc ha exhortat a no oblidar-nos dels nostres avis. Si és possible, demana visitar-los, tot respectant les recomanacions sanitàries. I, si no pot ser, comunicar-nos-hi amb una telefonada o una videotrucada. Jo hi afegeixo que potser els podem enviar petons virtuals.

El sant Pare n’ha parlat en el missatge de l’Àngelus de diumenge 26. En aquests temps en què les autoritats sanitàries ens recomanen respectar les distàncies amb els altres o que mantinguem un cert aïllament a casa, podem caure en el perill de tancar-nos en nosaltres mateixos. Pot ser que visquem les trobades familiars o amb amics com un risc o un perill. I alhora, que la nostra absència intensifiqui la solitud dels més ancians.  

Els avis són les nostres arrels

El missatge del papa Francesc ens convida a no oblidar la gent gran, els avis, els oncles, els amics... A fer-ho per l’estima que els tenim i, sobretot, perquè són les nostres arrels vives. L’arbre necessita les arrels per florir i fructificar; nosaltres també les necessitem o les hem necessitat molt en el passat per tirar endavant la nostra vida. 

Això fa pensar com n’és d’important el que no veiem. En el cas de l’arbre, el que és invisible als nostres ulls forma part de la seva vida i l’ajuda a créixer i florir. Com han fet amb nosaltres els nostres parents més ancians.

Així, quan ens acostem a una de les nostres magnífiques oliveres mil·lenàries podem embadalir-nos amb el que se’ns fa present i fer incís, alhora, en el fet que l’arbre pot projectar-se cap al cel a partir del tronc i la capçada a la recerca de llum mercès a les seves fermes arrels que el sostenen.

Pensar en les oliveres i les persones, m’ha fet recordar un treball de Nereida Carrillo titulat ‘El futur és sènior’ publicat en el suplement dominical del diari Ara. La periodista identificava el seus personatges amb arbres. Us en reprodueixo un breu fragment que fa precisament referència a una olivera: “La Marta és una olivera ja que té una gran resistència a la sequera i un fruit suculent. És una espècie profundament mediterrània, amb un tronc gruixut, ple de protuberàncies, i una copa despentinada, lliure...”.

El símbol de l’olivera a la Bíblia

L’olivera simbolitza la pau, la saviesa i la fecunditat. A la vegada, és present en moltes cerimònies religioses, ja sigui per utilitzar-ne l’oli o les seves branques. Per exemple, l’oli s’utilitza en diferents sagraments, com el baptisme, la unció als malalts i l’ordenació sacerdotal.

Repassem el simbolisme d’aquest arbre en un seguit de referències bíbliques. La primera és el text de l’arca de Noè; en concret quan Noè envia un colom fora de l’arca: “Cap al tard, el colom li tornà duent al bec una fulla tendra d’olivera” (Gn 8,11). La segona prové del llibre de Judit, quan Judit presideix la dansa de les dones: “Ella va prendre a les mans rams de verd i en va repartir entre les dones que estaven amb ella; es van coronar totes d’olivera, i Judit es va posar davant del poble, conduint la dansa de totes els dones” (Jdt 15,13). En darrer lloc, a l’inici de la passió de Jesús va dirigir-se a meditar a Getsemaní entremig de les oliveres, tal com s’esmenta a l’evangeli de Sant Lluc: “Sortí i s’encaminà, segons el costum, al turó de les oliveres. L’hi acompanyaren també els deixebles” (Lc 22,39).

Aquest espai encara existeix i és visitat pels pelegrins. Alberga algunes oliveres mil·lenàries que tenen, com no podia ser de cap altra manera, arrels ben vitals.