CR La proposta per adequar els estatuts de l’Opus Dei a les demandes del papa Francesc “va quedant perfilada” i es lliurarà “en els pròxims mesos” segons ha explicat el prelat Fernando Ocáriz després del congrés extraordinari convocat per aquest motiu. La trobada ha reunit 148 homes -90 sacerdots-, i 126 dones a Roma del 12 al 16 d’abril.
“S’ha procurat expressar amb més claredat la dimensió carismàtica de l’Obra, que es viu i realitza en comunió amb les esglésies particulars i amb els bisbes que les presideixen”, segons aquest escrit publicat a la seva pàgina web després de la celebració del congrés.
No es coneixen els detalls ni la redacció del document que segons la institució encara s’està acabant de redactar, i que incorporarà la simplificació d’estructures i explicitarà els principals aspectes del carisma de la institució.
De fet, la prelatura ja ha iniciat un procés per reduir la seva estructura territorial. A Espanya, per exemple, segons expliquen fonts de l’Opus Dei, la institució el 2021 va passar de deu a vuit regions i el 2023 ha assumit la de Jerusalem. També s’han fusionat diverses circumscripcions estatals, com les d’Alemanya, Àustria i Suïssa en una de sola anomenada Europa Central el 2022.
Però aquesta evolució no només vol ser quantitativa, sinó també qualitativa, i això és part del contingut que podrien incorporar els estatuts. Ens referim al sentit de clarificar les atribucions dels governs regionals, en la línia de limitar-les a l’acompanyament dels fidels.
Pel que fa a l’explicitació del carisma, en una de les poques entrevistes dels congressistes, la científica Marta Risari va explicar a Omnes que al congrés es va demanar “més espai” per definir el carisma, una part del qual, segons ella, és “portar amistat amb Jesús als nostres amics, amb senzillesa i veritat”.
Del Dicasteri dels Bisbes al del Clergat
Risari va afegir que “seria interessant especificar que els laics són fidels de les seves diòcesis, igual que qualsevol altre laic”, un aspecte que considera “evident” pels fidels de l’Opus Dei, però que “potser no estava explícitament expressat als estatuts”, conclou.
A banda d’aquests aspectes, les indicacions del Vaticà assenyalaven elements concrets a incorporar, com que l’interlocutor de l’Opus Dei al Vaticà passa de ser el Dicasteri dels Bisbes al Dicasteri del Clergat, que el prelat no podrà ser bisbe, i que l’informe quinquennal serà anual.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.