CR | La reforma de la cúria que impulsa el papa Francesc des del primer dia de pontificat ha arribat a l’Opus Dei. I ho fa amb un document que ‘Ad carisma tuendum’, que es pot traduir al català com ‘Per protegir el carisma’, tot i que també seria correcte fer servir els verbs defensar, cuidar o mantenir.
El més rellevant és que l’interlocutor de l’Opus Dei al Vaticà passa de ser del Dicasteri dels Bisbes al Dicasteri del Clergat i que el prelat no podrà ser bisbe. El ‘motu proprio’ ho justifica per la “tasca preeminent” que els clergues exerceixen a l’Opus Dei, tot i que no deixa de parlar, al principi del document, de la “cooperació orgànica dels laics”. Però n’hi ha més.
Per saber quines implicacions poden tenir aquests canvis Catalunya Religió n’ha parlat amb el canonista Albert Fortuny, que forma part dels serveis jurídics de l’Arquebisbat de Tarragona, i amb l’especialista en eclesiologia Salvador Pié, rector de Santa Maria del Mar de Barcelona. Ambdós coincideixen que el canvi era necessari per trobar l’encaix amb el dret canònic.
Quin és el carisma a preservar de l’Opus Dei?
“En el moment actual s’ha vist que calia clarificar exactament què era l’Opus Dei”, explica Albert Fortuny. Exposa que des de la institució fundada per Escrivà de Balaguer i en concret des de les facultats de teologia de Navarra i Roma, s’havia primat un encaix jeràrquic, com si fos un bisbat sense territori, però en altres àmbits progressivament ha anat guanyant terreny l’encaix carismàtic que ara el papa Francesc ha formalitzat.
El carisma d’una institució de l’Església és aquell element específic que l’identifica. Això seria el que es vol preservar, el que va difondre sant Josepmaria Escrivà. Al nou document, el papa Francesc resumeix el carisma així: “L’Opus Dei, amb la guia del seu prelat, duu a terme la tasca de difondre la crida a la santedat al món, mitjançant la santificació dels compromisos laborals i socials a través dels clergues incardinats en ella i amb la cooperació orgànica dels laics que es dediquen a les obres apostòliques”.
El canvi no és revolucionari. “El que fa aquest Papa és posar finalment en ordre les coses i regularitzar la situació amb allò que ja deia el codi de dret canònic signat per Joan Pau II”, destaca Pié. Recorda que durant la redacció del codi, Joan Pau II va confiar alguns punts difícils, com el de les prelatures personals, als cardenals Joseph Ratzinger i Narcís Jubany, que van posar distància entre prelatures i diòcesis, el que ara el Papa posa de relleu.
“Si un prelat ha de ser bisbe, tots els generals dels religiosos també haurien de ser bisbes”
El papa Francesc considera que cal una revisió jurídica perquè el govern estigui “més basat en el carisma que en l’autoritat jeràrquica”, i per això a partir d’ara el màxim responsable no podrà ser nomenat bisbe. Si bé l’actual prelat, Fernando Ocáriz, no és bisbe, els dos primers successors de sant Josepmaria Escrivà, que van ser Àlvar del Portillo i Xavier Echevarría, sí que van rebre l’ordenació episcopal.
“El canvi no s’ha fet fins ara perquè els darrers prelats havien estat bisbes, però era una cosa irregular”, subratlla Pié. “És purament posar en ordre el dret canònic, ja que si radicalitzem el que passava fins ara i un prelat ha de ser bisbe, llavors tots els generals dels religiosos també haurien de ser bisbes”, assenyala el rector de Santa Maria del Mar.
L’actual prelat de l’Opus Dei, que va estudiar i viure a Barcelona diversos anys, va assegurar de seguida, a través de la pàgina web de la institució, que l’Opus Dei acull amb “filial acceptació” aquestes modificacions. “La voluntat del Papa de subratllar ara la dimensió carismàtica de l’Obra ens convida a reforçar l’ambient de família, d’estimació i de confiança: el prelat ha de ser guia, però, en primer lloc, pare”, va concloure.
L’Opus Dei està format per 90.000 persones, entre les que hi ha 2.000 sacerdots. D’entre les persones laiques de la institució, el 30% són homes o dones cèlibes, que vol dir que no es casen. Del total, el 57% són dones, segons dades de la seva pàgina web.
Un canvi que pot tenir conseqüències per altres institucions
La situació pels laics no canviarà. “A nivell pràctic no passarà res”, assegura Pié. “No afectarà a la vida normal de l’Opus Dei”, assegura Fortuny, que no obstant, apunta que encara hi ha coses per definir, i que caldrà veure com es traslladen aquests canvis als estatuts. Tampoc ho notaran els sacerdots, que l’Opus Dei podrà seguir tenint incardinats.
No obstant, el canvi curiosament sí que pot tenir conseqüències per altres institucions. Fortuny preveu que a partir d’ara “serà més fàcil que apareguin noves prelatures personals”. El cas és que hi ha institucions que propicien una “dispersió sense control de capellans” que si esdevinguessin prelatures personals serien més fàcils de controlar.
Les modificacions entraran en vigor a partir del pròxim 4 d’agost. Però podem marxar de vacances tranquils, que a l’Opus de moment les coses canvien per seguir igual.
