Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dilluns 30 de juny de 2014

La pregària al començament de la Missa recorda que el Senyor “ha fertilitzat amb la sang dels màrtirs els primers brots de l’Església de Roma”. “Es parla del creixement d’una planta” –ha dit el Papa Francesc en l’homilia– i això ens fa pensar en el que deia Jesús: “el Regne dels Cels és com l’home que havia llançat la llavor a terra, i després se’n torna cap a casa” i –tant si dorm com si està despert– “la llavor creix, germina, sense que ell sàpiga com”. Aquesta llavor és la Paraula de Déu que creix i es fa Regne de Déu, es fa Església gràcies a la “força de l’Esperit Sant” i al “testimoniatge dels cristians”:

“Sabem que no hi ha creixement sense l’Esperit: és Ell que fa l’Església, és Ell que fa créixer l’Església, és Ell que convoca la comunitat de l’Església. Però també és necessari el testimoniatge dels cristians. I quan el testimoniatge arriba a la fi, quan les circumstàncies històriques ens demanen un testimoniatge fort, hi ha els màrtirs, els testimonis més grans. I aquesta Església és regada amb la sang dels màrtirs. Aquesta és la bellesa del martiri. Comença amb el testimoniatge, dia rere dia, i pot acabar com Jesús, el primer màrtir, el primer testimoni, el testimoni fidel: amb la sang”:

“Però hi ha una condició per al testimoni, perquè sigui veritable –ha afegit el Papa–ha de ser sense condicions”:

“Hem escoltat l’Evangeli, allò que diu al Senyor per seguir-lo, però ell posa una condició: anar a acomiadar-se o a enterrar el pare... El Senyor l’atura: ‘No!’. El testimoniatge és sense condicions. Ha de ser ferm, ha de ser decidit, ha de ser amb el llenguatge que Jesús ens diu, amb tanta força: ‘Que el vostre llenguatge sigui si, si, no, no’. Aquest és llenguatge del testimoni”.

“Avui –ha dit el Papa Francesc– veiem aquesta Església de Roma que creix, regada amb la sang dels màrtirs. Però també és just –ha continuat– que pensem en tants màrtirs d’avui, tants màrtirs que donen la seva vida per la fe”. És veritat que van ser molts els cristians perseguits en temps de Neró, però “avui –ha remarcat– no en són menys”:

“Avui hi ha tants màrtirs en l’Església, tants cristians perseguits. Pensem en l’Orient Mitjà, cristians que han de fugir de les persecucions, cristians morts a mans dels perseguidors. Fins i tot cristians expulsats de manera elegant, amb guants blancs: això també és una persecució. Avui hi ha més testimonis, més màrtirs a l’Església que en els primers segles. I en aquesta Missa, fent memòria dels nostres gloriosos avantpassats, aquí a Roma, pensem també en els nostres germans que viuen perseguits, que pateixen i que amb la seva sang fan créixer la llavor de tantes petites Esglésies que neixen. Preguem per ells i també per nosaltres”.

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió