Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En Peppe Giacalone em passa l’enllaç d’una intervenció molt interessant, la rehabilitació i adaptació per nous usos de l’Església del Convent de les Jerònimes de Brihuega, realitzada recentment per Adam Bresnik Arquitectes (podeu mirar la fitxa tècnica al primer enllaç). Ens trobem davant un cas típic, una església del s.XVI abandonada pel seu estat ruïnós al s.XX. Davant d’aquesta situació es va prendre una filosofia molt encertada: una rehabilitació coherent amb l’edifici que respectés el pas del temps i, per altra banda, oferir tres espais diferenciats amb una intervenció minimalista.

 
El primer espai correspon al cimbori i la cúpula, que s’han deixat lliures i estan presidits per un lluernari circular, apte per a les celebracions litúrgiques (tot i que li mancaria la creu) i d’altres. El segon espai es desenvolupa sota un cos en voladís en la part central de la nau, aquest cos superior rebaixa l’alçada i ofereix un espai de vestíbul a l’anterior, justificat per l’accés lateral a la nau. El tercer espai allotja els altres usos, serveis i comunicacions verticals. És des d’aquest darrer espai que es pot accedir al cos en voladís que actua com un nou cor. Es tracta de la idea de la “matrioska”, les nines russes, on un contenidor acull nous espais més petits en el seu interior. Adjunto algunes fotografies amb el permís del seu autor, el gironí Eugeni Pons.


Aquesta intervenció em recorda la que des del despatx del Grup Idea vam presentar en el seu moment per al “Concurs d’idees per l’adaptació del conjunt de la nau central de l’Església de la Pietat a nous usos per la ciutat de Vic”, del qual ja en vaig parlar aquí. No vam guanyar el concurs però la idea bàsica era ben semblant: un cos adossat al cor en voladís sobre la nau principal que es complementava amb uns mobles polivalents que ocupaven les naus laterals a mode de tribunes. (Més info aquí).

Totes aquestes intervencions ens donen pistes del què ha de ser un projecte de rehabilitació i nous usos per a les nostres esglésies. Concretament, des del despatx T113-Taller d’Arquitectura estem desenvolupant-ne un per una església de Barcelona de la qual us en podré donar dades més endavant. A diferència del primer cas, es proposa que segueixi funcionant com espai de culte tot i que s’hi possibilitin d’altres tot reforçant el seu caràcter neo-evangelitzador i, a diferència del segon, es plantegen diferents fases que no siguin tant intrusives i respectin més l’espai original.